Indignats, ofesos, disgustats. Així és com se senten els afectats per l'esfondrament de 144 nínxols al cementiri de Montjuïc ara fa un any. El jutge no ha admès a tràmit la querella presentada contra els responsables de l'accident perquè considera que "no hi ha indicis de delicte que permetin l'obertura d'una instrucció penal", segons expliquen des del bufet d'advocats de les víctimes Duran & Duran i Palacio Lasaletta.

Els lletrats creuen que la decisió del jutge és "absolutament injusta" i que deixa a les famílies sense el seu dret a que s'investiguin "les greus conductes comeses" pels responsables de Cementiris de Montjuïc. Per aquesta raó, tenen previst presentar un recurs d'apel·lació.

advocats afectats nínxols cementiri montjuïc Barcelona. Gisela Rodríguez

El bufet d'advocats Duran & Duran Asociados i Palacio Lasaletta / Foto: G.R

Lamenten que el jutjat no practiqui ni una sola diligència d'investigació "ni tingui en compte les conclusions del propi Síndic de Greuges que va advertir l'estat d'abandonament del cementiri". De fet, un de les afirmacions que apareixen a l'acta, segons els advocats, diu que "en cap cas es pot sostenir que l'esfondrament el va originar un absolut abandonament en matèria de conservació". 

Respecte el delicte de profanació a causa del tractament que es va donar a les restes humanes -que es van retirar amb una excavadora- denuncien que la instructora assegura que "no sembla possible una altra manera d'actuar (...) en una zona col·lapsada". 

Sobre el delicte de malversació, les famílies afectades es pregunten "a què s'han dedicat els diners de les taxes de conservació que els familiars pagaven"

Els advocats consideren que es tracta "d'una resolució aliena" a les regles de la lògic.

Presenten querella criminal

El mes de juliol una cinquantena de famílies afectades per l'esfondrament van presentar una querella criminal contra l’Ajuntament de Barcelona i més concretament, contra el regidor Eloi Badia, el gerent de Cementiris de BarcelonaJordi Valmaña i l’antropòloga responsable de l’exhumació i identificació de les restes humanes. Se’ls acusava d’un delicte de danys, profanació, falsificació de documents, prevaricació i malversació.