L'accident a la província de Toledo, on un AVE de Renfe i un Iryo han col·lidit prop de l'estació d'Urda, ens permet entendre una mica de física i per què les mesures de seguretat són tan importants. T'imagines intentar aturar un objecte de centenars de tones que es desplaça a gran velocitat? Encara que el maquinista deixi d'accelerar i freni, el comboi no s'atura de cop. La física en té una explicació.
Els objectes tendeixen a mantenir el seu estat de moviment i aquest fenomen es coneix com a inèrcia. La inèrcia no és res més que la propietat dels cossos de resistir-se als canvis en el seu estat de moviment. Si un objecte està quiet, tendeix a continuar quiet; si es mou, tendeix a continuar movent-se en línia recta i a velocitat constant, mentre cap força externa en modifiqui el moviment. És la base de la primera llei de Newton. I aquí, la massa hi té un paper clau, com més massa té un objecte, més força cal per canviar-ne la velocitat.
Per què un tren no s'atura quan deixa d'accelerar?
Per mantenir una velocitat constant no cal cap força contínua. Si no hi hagués cap força que s'hi oposés, el tren no s'aturaria mai. En el món real hi ha la resistència de l'aire, el fregament de rodolament entre les rodes i les vies i les resistències mecàniques del mateix tren. Aquestes forces, però, són molt petites, perquè les rodes d'acer sobre les vies d'acer rodolen amb poc fregament.
Per això un tren que deixa d'accelerar perd velocitat molt lentament i pot recórrer quilòmetres "per inèrcia". És un avantatge per a l'eficiència, però significa que, per aturar-lo, cal una força addicional: la dels frens, que han de ser molt potents.
La velocitat ho pot canviar tot
En tota aquesta relació també hi influeix l'energia cinètica, l'energia que té un cos pel fet de moure's. Depèn de la massa i del quadrat de la velocitat. Si la velocitat es duplica, l'energia es multiplica per quatre: un tren a 200 km/h en té quatre vegades més que a 100 km/h. Amb la mateixa força de frenada, la distància d'aturada també es multiplica aproximadament per quatre. Per això, un tren d'alta velocitat necessita quilòmetres per parar.
Cal tenir present, a més, que quan s'acciona el sistema de frenada d'un tren, els sistemes de frenada transformen l'energia del moviment, sobretot en calor per fregament, de manera progressiva. En un xoc, en canvi, aquesta energia s'ha de dissipar de cop i es converteix en deformació, calor i desplaçament de vagons de centenars de tones. Per això els efectes són tan greus. A més, que la inèrcia no desapareix tampoc. Els vagons continuen avançant, s'amunteguen o descarrilen, com mostren les imatges que hem vist.
Per això a la pràctica, un maquinista no pot frenar "a l'últim moment". Si veu un obstacle o un altre tren davant, la distància d'aturada sovint ja és més llarga que la que pot arribar a veure. Per això la seguretat ferroviària no pot dependre només de la reacció humana, sinó també dels sistemes de senyalització i control, que han de garantir la separació entre trens i detectar qualsevol perill molt abans.