Nascut en un poble de Ghana de poc més de 100 habitants i fill del xaman de la tribu, l'Ousman Umar va marxar als 13 anys del seu país per anar a conèixer l'home blanc. 

Ousman Refugiat - Sergi Alcàzar

La seva és una història de superació personal que mostra la crueltat i la duresa del camí que fan els que ho deixen tot per buscar una vida millor en un suposat món millor. La travessia del desert i de l'Atlàntic, el seu pas per les fronteres de Líbia, Tunísia i el Marroc, l'engany de les màfies, l'estada al CIE i l'arribada a Barcelona, on no tenia res ni ningú, són ara la guia per a altres joves que, com ell, arrisquen la vida per sortir del seu país buscant una vida millor.

L'Ousman ha fet en 12 anys, els 12 anys que fa que és a Catalunya, tot el cicle de primària i ha estudiat dues carreres, a més d'aprendre el català i el castellà. És llicenciat en química i està acabant màrqueting.

El relat de la vida de l'Ousman és un relat de superació personal que ara serveix per ajudar altres joves. L'Ousman no sabia res d'Europa quan va voler marxar de casa seva. Per això, la seva feina està centrada ara en l'educació, la informació i la formació dels nens i nenes de Ghana.

La seva ONG Nasco ICT té com a objectiu crear una xarxa d'aules d'informàtica a escoles rurals de Ghana, amb la finalitat de familiaritzar els infants amb les eines digitals i facilitar-los l’accés a la informació. La iniciativa vol garantir que tots els infants del país disposin de les eines i els coneixements que els permetin desenvolupar el talent i accedir a la informació necessària per crear oportunitats i decidir el seu futur.

Nasco ICT busca, mitjançant la formació i l’educació, crear instruments al país d'origen perquè no calgui fugir-ne. I aquí és on s'ha trobat amb Proactiva Open Arms i Oscar Camps, amb qui col·labora activament. Proactiva Open Arms treballa per rescatar del mar els refugiats que es dirigeixen a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa. Tot i que les dues organitzacions treballen en àmbits diferents, persegueixen objectius complementaris. Junts organitzen la Trail Pedralbes Antena Solidaria que tindrà lloc aquest diumenge a Barcelona.

Aquesta és la història d'Ousman Umar:

"El millor que tenia el meu pare per mi era una dona per casar-me" 

L'Ousman era un "nen del maligne". Aquest és el nom que es dona als nens després d'un part en què la mare ha mort. Una "lluita d'ànimes", tal com es viu al seu poblat, en què qui acaba guanyant és el nadó i per aquest motiu està marcat pel maligne, segons les tradicions populars que passen de generació en generació en aquesta zona africana. El seu pare, xaman de la tribu, el va salvar fent creure a la resta del poblat que el nen havia estat portat al camí del bé.

Caminant cada dia 7 quilòmetres per anar a l'escola, treballant de pastor amb només 9 anys i jugant a futbol a les estones lliures. Així és com l'Ousman es va criar a la sabana africana. Fins que un dia, entre jocs, va veure volar un avió i la curiositat per entendre-ho i conèixer qui havia fet possible un fenomen com aquell el va empènyer a un viatge sense retorn. Era l'any 2001 i l'Ousman tenia només 13 anys.

"Ser blanc era com ser un Déu"

La seva manca d'informació en aquell moment el va empènyer a conèixer l'home blanc i amb 13 anys se'n va anar a Líbia. Van sortir 46 persones de Ghana amb camions i 4x4, de les quals només 6 van arribar a la destinació, creuant el desert del Sàhara. 21 dies caminant pel desert, sense menjar ni aigua.

"A Líbia un gos té més valor que tu"

A Líbia, l'Ousman va haver d'aconseguir 1.700 dòlars per pagar a les màfies, així com el passaport fals per passar les fronteres i el material per construir una pastera. Els 45 minuts que havia de durar el viatge es van convertir en 3 mesos que, de nou, van ser com un malson.

"És un camí unidireccional. No hi ha camí de tornada"

I va ser seguint una estrella i en una travessia en què va veure morir molts dels seus companys, entre els que hi havia el seu millor amic, que va arribar, mig per casualitat, a Fuerteventura. Havien passat quatre anys des que havia sortit de l'Àfrica.

En territori espanyol, el van detenir i el van tancar al CIE. Hi va estar 33 dies. "No deixa de ser una presó", explica, mentre recorda com el tancaven a una habitació fosca. "Però allò era millor que la màfia", diu.

L'Ousman no sabia els anys que tenia. A l'Àfrica això no té cap mena d'importància. Després de les proves mèdiques que li van fer al canell, es va determinar que tenia 17 anys, que havia nascut el 1988. Això va impedir que el repatriessin i va obligar l'Estat espanyol a assumir-ne la tutela. Va ser traslladat a Màlaga. Allà li van preguntar on volia anar i, recordant un partit de futbol, va dir: "A Barca". I el van dur a Barcelona.  

"Era un home lliure per primera vegada"

Al "paradís" no es pot escopir, ni orinar. Al "paradís", així és com veia l'Ousman Europa, tot és perfecte, però la gent no saluda pel carrer. L'Ousman es va passar el primer dia a Barcelona saludant tothom i sense anar al lavabo. I després de dormir tres dies en el poliesportiu d'Horta i de no saber on anar, va trobar la que actualment és la seva mare.

"Jo no vull ser espanyol, vull ser català. Vull ser de la seva tribu"

L'Ousman Umar va començar una nova vida amb una nova família sense oblidar els seus orígens i el que el va portar a Catalunya. Conscient que el seu cas és excepcional entre els centenars de joves que cada dia emprenen viatges semblants, se sent amb l'obligació de “retornar la sort que he tingut”, com explica ell mateix. I la clau perquè nens i nenes tinguin capacitat per decidir sobre el seu futur és l’educació i la informació. Des de Catalunya, l'Ousman Umar, i des de Ghana, el seu germà gran, Banasco Nuhu Seidu, llicenciat en ciències polítiques a la Universitat de Ghana, dirigeixen NASCO.

Ousman Refugiat - Sergi Alcàzar

L'Ousman, a més, treballa també amb Proactiva Open Arms. Quan ell va travessar l'Atlàntic no hi havia l'Oscar Camps amb l'Astral rescatant immigrants i refugiats. Per això han unit forces. 

Ousman Refugiat - Sergi Alcàzar

L'Osuman, en la recreació de l'arribada d'un grup de refugiats per mar a la platja de la Barceloneta arran de la manifestació Volem acollir / Foto: Sergi Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat