No tots els cadàvers tenen nom i cognoms des del primer minut. Per l’avançat estat de descomposició, tot i que tot sembli indicar que el cos trobat sense vida pugui ser d’una persona, cal certificar-ho de manera oficial, sigui amb les empremtes digitals o l’ADN. Quan l’estat del cos no ho permet fer a simple vista, els Mossos d’Esquadra tenen diverses opcions per fer-ho, sempre que es tingui alguna sospita de qui pot ser. A això es dedica del Grup d’Antropologia Forense dels Mossos d’Esquadra, un equip central, amb seu a Egara, que s’encarrega de donar suport a les regions policials en la identificació plena de cadàvers.
La majoria dels casos que arriben a la taula del sergent Barros són cadàvers de persones que són trobades sense vida després de dies de la seva mort, d’accidents de trànsit o de persones abandonades a la via pública. En un petit pot de plàstic l’equip rep els dits de la persona morta que cal identificar. Segons l’estat del membre amputat, cal rehidratar-lo per tal de tornar a fer visibles les crestes de les marques, personals i intransferibles, de les empremtes dactilars.
Si l’estat de conservació és molt precari, fins i tot han dissenyat una solució pastosa, amb amoníac, que permet ressaltar les marques. El procés, segons el dit, pot allargar-se durant dies, però n’hi ha pocs que es resisteixin. Al final, aconsegueixen una foto que permet identificar les marques per poder-les relacionar amb les de la persona que es creu que és el cadàver per tal d’identificar-lo plenament, tal com explica el mateix sergent en aquest reportatge en vídeo a ElNacional.cat.
No sempre es pot identificar un cadàver
Però no sempre és possible identificar el cadàver. Només es pot fer si es té la sospita que el cos sense vida és d’una persona concreta. Els Mossos poden demanar a la Policia Nacional la fitxa del DNI per tal de comparar-lo amb les empremtes recuperades. La identificació es complica, i es pot fer impossible, si ningú sap qui pot ser la persona trobada morta. Si mai ha estat detingut, les empremtes recuperades no es poden comparar amb res i el cos quedarà, per sempre, com a No Name, sense poder ser identificat.
L’actual legislació espanyola no permet als cossos policials fer consultes obertes contra tota la base de dades de les fitxes del DNI per buscar coincidències amb les empremtes d’una persona per identificar. En el cas que la persona hagi estat detinguda per qualsevol policia de l’Estat, sí que saltaria, i es podria arribar a posar nom i cognoms al cadàver, però si no, és impossible.
Desenes de cadàvers per identificar
Aquest procés de recuperació d’empremtes dactilars permet a la policia la identificació d’un gran nombre dels cadàvers d’una forma barata i àgil. S’evita, d’aquesta manera, haver d’optar per fer proves d’ADN. Aquestes proves són molt més cares, més complicades i també necessiten poder ser comparades amb l’ADN d’algun familiar de la persona que es creu que és el cadàver sense identificar. Cada mes arriben una vintena de cadàvers per identificar, la majoria de persones trobades sense vida a casa seva, fets que han patit un repunt els darrers mesos per culpa de la pandèmia de coronavirus. Però abans de la pandèmia també hi havia casos. El sergent posa en relleu el gran nombre de persones grans que moren soles a casa seva i que no són trobades per la policia fins que han passat dies o setmanes.
Tot i aquestes tècniques del Grup d’Antropologia Forense dels Mossos d’Esquadra, a Catalunya hi ha gairebé 90 cossos per identificar. Sense sospita de qui són, les empremtes no serveixen de res, i tampoc les proves d’ADN sense base amb què comparar-les. Entre els cossos sense vida que no tenen nom hi ha vuit nadons morts de manera criminal.