El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, viatja aquest dilluns a Belloy en Santerre, a França, en el centenari de la batalla del Somme, per participar en un acte d'homenatge als voluntaris catalans que van lluitar a la Legió Estrangera francesa. L'acompanya el delegat del Govern a França, Martí Anglada. Aquest homenatge ja havia estat precedit, el mes d'abril, per un acte institucional al Palau de la Música en record dels voluntaris.

Música i poesia

L'acte és organitzat per la Mancomunitat de l'Alta Picardia, amb el suport del Ministeri de Defensa francès, i comptarà amb la presència d'autoritats civils i militars franceses, txeques, alemanyes i nord-americanes. En l'acte hi haurà un concert de l'Orquestra Barroca de Barcelona, un cor de 300 persones i la banda de la Legió. I es recitaran poemes dels artistes caiguts a la batalla del Somme, alguns d'ells del català Camil Campanyà.

Belloy en Santerre

Aquest poble va quedar absolutament destruït durant la batalla del Somme, per la seva proximitat a la línia del front. La seva reconstrucció va ser finançada per la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. Per això els principals carrers del poble es diuen Rue de Catalogne i Rue de Barcelone. I al poble hi ha una placa dedicada als voluntaris catalans de la Legió Estrangera.

A França per Catalunya

A les files franceses, durant la Primera Guerra Mundial, hi van lluitar uns nou-cents catalans (encara que hi ha un mite que parla de 10.000 combatents). Els partits Unió Catalanista i Esquerra Catalanista van donar suport als voluntaris catalans. Els líders d'aquest grup eren Camil Campanyà i Pere Ferrès-Costa, però ambdós van morir al front. El febrer de 1916 es va constituir a Barcelona un Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, que tenia la vocació de convertir-se en l'embrió d'un Comitè Nacional, una mena de delegació nacional per relacionar-se amb els aliats. Alguns combatents independentistes pensaven que a la fi de la guerra els aliats ajudarien els catalans a alliberar-se (Campanyà va ser enterrat cobert per una estelada). Però no tots els catalans que lluitaven a la Legió eren idealistes. També s'hi van sumar alguns que fugien de la Justícia i sabien que en aquesta unitat podrien donar-los una nova identitat.

100 anys de l'horror

La batalla del Somme va ser una de les més dures de la Gran Guerra. Els combatents van passar-se mesos dins les trinxeres, sotmesos a bombardejos sistemàtics, tant per canons com per forces aèries. Els aliats van perdre 624.000 soldats, per guanyar tan sols tres quilòmetres de territori. Els alemanys van perdre gairebé 500.000 efectius.

Trinxera britànica prop de la carretera Ovillers-la-Boisselle, juliol de 1916, durant la batalla del Somme. John Warwick Brooke. Imperial War Museums.

En bona companyia

Els catalans no podien incorporar-se a les unitats regulars de l'exèrcit francès, perquè estaven reservades als francesos. Així doncs, només tenien la possibilitat d'afegir-se a la Legió Estrangera, que va crear una unitat especial, el Regiment de Marxa de la Legió Estrangera, per acollir els voluntaris estrangers (en les files franceses en van lluitar 32.000). La majoria dels catalans van sumar-se al primer regiment.  Al costat dels catalans hi van lluitar personatges molt anomenats, com l'escriptor suís Blaise Cendrars o el poeta nord-americà Alan Seeger. I també molts voluntaris txecs o d'altres nacionalitats minoritàries de l'imperi austrohongarès, que, com els catalans, esperaven que la derrota dels imperis els dugués la independència.

Els cornuts

Els catalans que van lluitar a la Primera Guerra Mundial creien que els aliats, si guanyaven, ajudarien a l'alliberament nacional català. No va ser així. França i els aliats van oblidar-se d'ells. Per això l'escriptor rossellonès Joan-Daniel Bezsonoff, quan el 2004 va escriure una novel·la sobre els voluntaris, va titular-la La guerra dels cornuts. A Catalunya, van ser usats políticament per la Lliga Regionalista i més tard se'ls va oblidar. Fins que va arribar la República no van tenir un cert reconeixement social. El 1936 es va inaugurar, al parc de la Ciutadella, una estàtua de Josep Clarà dedicada a ells.

Monument als voluntaris catalans a la Ciutadella. Josep Clarà. Canaan.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat