Malauradament, el dret de l’habitatge encara no està totalment garantit a casa nostra, especialment en el moment actual. Ara mateix, vivim en un escenari inflacionari en què el mercat immobiliari és molt inestable i això impedeix a molts ciutadans accedir a un habitatge digne. És per això que la creació d’habitatge públic, llars de qualitat per sota del preu de mercat, és més important que mai per tal de garantir que cap unitat de convivència estigui sense sostre.
Aquesta crisi de l’habitatge afecta especialment el territori metropolità, que ha vist com en els darrers anys s’ha multiplicat el preu del metre quadrat. Per aquest motiu, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja fa temps que treballa en aquesta línia a través de diversos organismes amb l’objectiu de fer realitat l’accessibilitat a l’habitatge dels col·lectius més vulnerables i, en conseqüència, potenciar la cohesió social, disminuir els desequilibris territorials i millorar la qualitat de vida dels habitants metropolitans.
Per impulsar l’habitatge públic l’AMB disposa de tres instruments: l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), que es dedica a fer habitatges tant de compra com de lloguer; Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), que és l’encarregat de crear promocions de lloguers; i el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), que es dedica, entre d'altres funcions, a la rehabilitació d'habitatges. Amb la tasca de tots ells, ara mateix hi ha milers de projectes en marxa als municipis metropolitans, sempre sota els pilars essencials de la innovació tipològica, tecnològica i de sostenibilitat.
"El conjunt d'aquestes polítiques — la construcció d'habitatges de venda i de lloguer i les actuacions de rehabilitació de tot tipus— formen part de les polítiques públiques de l'AMB. Són un indicador important de que les polítiques impulsades per aquesta administració metropolitana intenten donar resposta a unes necessitats i construir un model de funcionament que ha de perdurar com a mínim en la pròxima dècada. Crec que la producció que ha fet l'AMB ajuda a regular el preu del mercat, dona accessibilitat a persones i famílies que no ho podrien fer d'una altra manera i obra una nova prespectiva del que han de ser les polítques d'habitatge en un futur", afirma al respecte Antonio Balmón, vicepresident executiu AMB.
L’IMPSOL promou directament 1.801 habitatges públics en aquest mandat
L’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), que desenvolupa i coordina el pla d’habitatge de l’AMB, ha promogut en el període 2019 – 2023 1.801 habitatges, 560 de venda i 1.241 de lloguer. Tots ells estan situats en municipis de la metròpolis de Barcelona, tant del Baix Llobregat com del Barcelonès i el Maresme, i la inversió total és de 283 milions d’euros.
Lluny de l’estigma social que molts cops s’associa als pisos de protecció oficial, els habitatges d’IMPSOL són un exemple de qualitat, innovació, inclusió i, en definitiva, de futur.
Així doncs, tal com explica Amadeu Iglesias, director-gerent de l'IMPSOL, es tracta de llars ben especials, basades en models flexibles i amb perspectiva de gènere, que s’adapten a les noves maneres de viure i a una societat que canvia cada cop més ràpidament. Què vol dir això? Doncs, per exemple, que en aquests habitatges s'han eliminat els espais de passadissos per incrementar els de les estances i que totes les habitacions tenen dimensions similars per flexibilitzar els seus usos i permetre una millor adaptació als futurs canvis, trencant també les jerarquies més tradicionals. A més, mitjançant espais comuns que complementen els habitatges, també s'enforteix socialment aquestes comunitats.
D’altra banda, la crisi energètica i climàtica que vivim també ha fet que l’AMB prioritzi l’eficiència energètica i la minimització dels residus en aquestes construccions. Així doncs, aquests edificis pretenen no només cobrir la necessitat residencial, sinó apropar-se al que ha de ser un edifici de consum gairebé zero, reduint la petjada ecològica, minimitzant l’emissió de CO₂ i la demanda energètica posterior.
4.500 habitatges més de lloguer assequible
Tot i els esforços de les administracions, ara mateix, només l’1,8 % dels habitatges del territori metropolità són de lloguer social, una xifra que queda molt lluny del 15 % que recomana la llei del dret a l’habitatge. És per això que, seguint aquesta línia, l’Àrea Metropolitana de Barcelona també disposa de més organismes per fer-ho possible. És el cas d’Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), un operador metropolità d'habitatge de lloguer assequible. Es tracta d’una empresa mixta: 50 % pel sector públic (25 % de l’AMB i 25 % de l’Ajuntament de Barcelona) i 50 % del sector privat (NIC RESIDENCIAL, SL societat formada per Neinor Homes i Cevasa), una fórmula de col·laboració amb paritat publicoprivada pionera a l'Estat.
HMB construirà en un termini d’entre 6 i 8 anys 4.500 habitatges protegits de lloguer assequible per sota del preu de mercat. La meitat serà a la ciutat de Barcelona i l'altra meitat a la resta de municipis metropolitans. Les quatre primeres promocions previstes en aquesta primera fase a l’àrea metropolitana sumen 297 habitatges i es duran a terme als municipis de Sant Boi de Llobregat, Montgat i Sant Adrià de Besòs. A Sant Boi les obres començaran aquesta mateixa primavera i es preveu que acabin a finals de 2024; a Montgat, s’iniciaran al setembre i s’entregaran les claus el 2025; i a Sant Adrià es començarà aviat la licitació. A més, aquesta primera fase comptarà amb 340 habitatges a Barcelona ciutat.
Amb la construcció d’aquests habitatges, HMB contribuirà a frenar la tendència a l’alça dels preus que pateix l’habitatge metropolità i a fer front a l’emergència residencial.
Aquestes noves promocions també es caracteritzaran per tenir una alta qualitat arquitectònica i ser flexibles, amb l’objectiu que els habitatges s’adaptin a les diferents maneres de conviure i als nous usos. I com no podia ser d’una altra manera, l’estalvi energètic i la sostenibilitat mediambiental seran eixos prioritaris, tenint en compte tot el cicle de vida dels edificis i l’impuls de la innovació.
Ajudes per rehabilitar habitatges
Tanmateix, cal tenir en compte que als 35 municipis metropolitans, sense comptar Barcelona, hi ha 607.753 habitatges, molts dels quals tenen una obsolescència física per antiguitat, manca de conservació o mal comportament energètic. En aquest, sentit, doncs, també calen esforços, i per això el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) va posar en marxa el maig del 2022, una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació, finançada pels fons europeus Next Generation.
La convocatòria té una dotació de 100 milions d’euros per al període 2022-2026 i pretén incrementar la seguretat, l’estalvi energètic i el confort dels habitatges. A més, d’aquesta manera l'AMB també vol millorar la integració urbana i reduir les desigualtats socials dels barris més vulnerables, fomentant la revitalització econòmica d'un sector amb fort potencial de creixement.
