Una de les qüestions més destacades i que més van sorprendre dels resultats de les proves PISA 2025 va ser la caiguda de nivell que van experimentar els alumnes més benestants. Segons aquest barem de l'OCDE, la bretxa de rendiment entre estudiants amb avantatges i desavantatges socioeconòmics es va reduir pel pitjor rendiment dels primers. En concret, un descens de 20 punts en lectura, 14 punts en matemàtiques i 7 en ciències en els alumnes més benestants, mentre que en la resta d'estudiants aquest descens es va donar en grau més baix. El fenomen ha despertat l'interès dels experts i ha suscitat nombroses hipòtesis. Ara, un estudi qüestiona que això sigui veritat i assenyala que es deu a un canvi metodològic de PISA.
L'estudi, elaborat per l'investigador d'Innovamat Marc Colomer i els investigadors d'EsadeEcPol Lucas Gortazar i Lucia Cobreros, sosté que l'aparent caiguda de nivell dels estudiants benestants respon a un canvi en la manera de mesurar l'estatus socioeconòmic per part de PISA i no a un veritable descens del seu rendiment. De manera contrària al que apunta l'OCDE, la bretxa socioeconòmica no s'ha reduït i, de fet, el 2025 ha assolit el seu nivell més alt en l'última dècada, assenyalen els acadèmics.
PISA calcula l'Índex d'Estatus Econòmic, Social i Cultural (ESCS) dels estudiants a través d'una mitjana entre tres elements: el nivell educatiu dels pares, la feina que tenen aquests i un índex de béns de la llar. Dins d'aquest últim índex, assenyala la investigació, s'han eliminat fins a onze variables relacionades amb preguntes sobre la presència de llibres a la llar i altres qüestions relatives a l'aprenentatge i el capital cultural. En el seu lloc, aquestes s'han substituït per noves preguntes relacionades amb les seves condicions materials de vida, com si casa seva té habitació de convidats, sistema de seguretat, piscina, aigua corrent o electricitat.
"Aquest canvi va significar que l'índex del 2025 ja no era comparable amb el del 2022, cosa que va portar a una interpretació errònia dels resultats", sentencia l'estudi. Els acadèmics sostenen que el canvi de mètode per mesurar ha suposat que un gran nombre d'estudiants amb bons resultats a PISA i un alt capital cultural, però amb condicions materials més precàries a casa, hagin passat a figurar en un quartil socioeconòmic menor i no en el més alt, com sí que passava en les anteriors edicions d'aquestes proves. Al seu torn, estudiants amb menor capital cultural i potser pitjors resultats, però amb millors condicions materials de vida, han passat al quartil alt, fent que baixi la seva mitjana.
2/ The PISA 2025 socio-economic index (ESCS) was built from different home-possessions items in 2022 and 2025: books at home out; pool, guest room, security in. Parental education also came from new questions.
— Lucas Gortazar (@lucas_gortazar) September 23, 2026
The OECD's own Technical Report says the index isn't comparable.
La caiguda es dona de manera similar en tots els grups socioeconòmics
Amb tot, el mateix informe tècnic de PISA ja advertia que l'índex socioeconòmic de PISA 2025 no era comparable amb el d'anys anteriors. Tenint això en compte, Colomer, Gortazar i Cobreros sostenen que la caiguda de resultats es troba de manera similar en tots els grups d'alumnes i no és especialment intensa en els més benestants, com s'havia dit fins ara. Aquest resultat es manté en les tres matèries que valoren les proves de l'OCDE, que són matemàtiques, lectura i ciències. D'aquesta forma, l'estudi avisa que la bretxa socioeconòmica no desapareix, sinó que s'eixampla un any més.
La caiguda de resultats entre els alumnes més benestants va donar peu a moltes teories una vegada que es van conèixer els resultats, principalment al voltant de l'ús més gran de pantalles i eines d'IA per part d'aquests en detriment del seu aprenentatge. La investigadora de la Universitat de Barcelona Sheila González, experta en desigualtat en l'educació, ja va avisar en declaracions a El Nacional que es mostrava reticent amb aquesta tesi de la tecnologia, perquè no s'advertia un ús més gran de la IA en funció de la classe social, sinó que era homogeni. González va apuntar que eren uns resultats tan sorprenents que podrien deure's fins i tot a una incidència metodològica.