Guissona té 7.400 habitants i els serveis socials del municipi de la Segarra s’han vist desbordats per l’arribada massiva d’una seixantena de migrants senegalesos, la gran majoria indocumentats, en les darreres dues setmanes. Ha estat la conseqüència de l’èxode migratori de senegalesos que viatgen en pasteres fins a les illes Canàries, la majoria des de Dakar, i que han viatjat fins al municipi català per trobar familiars o amics que els puguin acollir. A Guissona hi viuen 517 veïns del Senegal, segons ha informat el diari Segre. La situació ha provocat preocupació en l’ajuntament, que preveu que la xifra anirà augmentant en els pròxims dies. És per això que han demanat auxili als governs català i espanyol per poder gestionar les necessitats d’aquest col·lectiu, que té sobrepassats els serveis socials. Aquests migrants sense documentació tenen problemes per trobar un lloc on viure i per aconseguir menjar. L’Ajuntament de Guissona ha optat per empadronar-los al centre cultural d’entitats la Caserna, perquè puguin tenir accés a serveis bàsics com la sanitat.

Recerca de solucions

La majoria d’aquests migrants no poden treballar perquè no tenen documentació. Només cinc d’ells han rebut asil polític, però la resta, en trobar-se en situació il·legal, segons explica l’alcalde, Jaume Ars, al diari, no poden optar a cap lloc de treball. A la recerca de solucions, l’ajuntament ha demanat ajuda a la subdelegació del Govern a Lleida i a la Generalitat, però aquest dimecres no havien rebut cap resposta. El consistori també s’ha reunit amb representants de Creu Roja, Càritas i els serveis socials, i ha reactivat la mesa d’emergència, que es va obrir quan fa dos anys van arribar refugiats procedents d’Ucraïna fugint de la guerra. Precisament, Ars creu que l’Estat hauria de considerar a aquests migrants senegalesos com a refugiats per tal d’agilitzar la tramitació de documents. Aleshores, van arribar gairebé 300 persones procedents d'Ucraïna que van rebre protecció com a refugiats de guerra i a qui es va poder oferir un contracte de treball en empreses locals.

L’èxode migratori s’apropa a màxims històrics

Les previsions indiquen que l’estat espanyol superarà aquest 2023 les 50.000 persones arribades en pasteres i cayucos, una xifra que no se superava des del 2018, quan es va establir un màxim històric amb 57.498 immigrants. La xifra oficial de migrants arribats a les costes canàries aquest any era aquest dimarts de 36.640 persones, el que ha superat la registrada el 2006 en l’anomenada ‘crisis dels cayucos’.

Precisament aquest dimecres es feien públiques les dades del cens de població a 1 de gener que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que indicaven que la població de Catalunya és la que més ha crescut de tot l’estat espanyol durant el 2023. L’augment de la població 140.140 persones (un 1,8% més que l’any anterior) obeeix al creixement de la població estrangera, que a Catalunya ha passat d’1,24 milions de persones el 2022 a 1,36 milions aquest any. Catalunya ha acollit des de principis d'octubre 1.955 migrants adults i 33 menors procedents de les Canàries, durant un mes que va deixar xifres sense precedents en la ruta migratòria canària, a través de la qual van arribar en pasteres i cayucos més de 13.000 persones.