En els darrers mesos, l'arribada de pasteres a les costes canàries s'ha disparat. El nombre de migrants que arriben sobrepassen la capacitat d'alguns centres d'acollida i el govern de les Illes Canàries fa mesos que reclama ajuda a Madrid. Entre la resposta de la Moncloa, s'inclou el desplegament d'una vintena més d'antiavalots a les illes, que aquest dimecres ja s'haurien enlairat des de la capital espanyola, segons informa Ok Diario. L'ordre vindria del Ministeri d'Interior, que dirigeix en funcions Fernando Grande-Marlaska.
Els antiavalots donaran suport a la policia que ja controla els Centres d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATEs) de les illes. Es tracta de centre d'acollida on els migrants s'allotgen fins que, eventualment, són traslladats a la península. La redistribució a la península dels migrants que van arribant darrerament és una de les principals demandes del govern canari, qui denuncia que no compta amb prou capacitat per atendre a tots els migrants que arriben. També han denunciat l'actitud del govern espanyol davant la situació. "Ni una trucada, ni una mostra de suport" per part del govern d'Espanya s'ha denunciat des de l'Executiu canari.
Per què hi ha un augment de l'arribada de pasteres?
Només la passada nit, van arribar a les Canàries tres pasteres amb 274 migrants i no es tracta d'una nit inusual darrerament. Com és que hi ha aquest Augment? Un dels principals factors és el canvi de relació d'Espanya amb el Marroc. En l'estira i arrossa en les relacions diplomàtiques de l'Estat espanyol amb el Marroc s'han utilitzat moltes eines de pressió, per una banda, i per una altra. El Marroc sovint ha fet servir el control migratori per posar pressió sobre la Moncloa. Després que darrerament les relacions entre els dos països hagin millorat durant el 2022, Rabat ha posat mà dura a la regulació de la migració.
És a dir, bona part dels moviments migratòria que passaven per Marroc o les seves costes han estat barrats, Tanmateix, quan es tanca una porta, s'obre una finestra (sobretot quan es busca). I des del Senegal es busca amb especial afany. Mentre el Marroc controla les seves costes i les sahrauís, la inestabilitat política al Senegal fa que molts joves marxin, fins i tot si la ruta habitual està més vigilada.
La cerca d'altres rutes ha ressaltat en el mapa l'illa d'El Hierro. Tradicionalment, la majoria de les embarcacions arribaven a Lanzarote, Gran Canària o Tenerife, sent aquestes les illes més pròximes a les costes africanes. Tanmateix, darrerament El Hierro, una illa de poc més 11.000 habitants i situada a l'extrem occidental de l'arxipèlag, està sent la que més embarcacions rep. Diversos experts apunten que és perquè en estar més allunyada que altres rutes les autoritats tenen menys control, però el mateix motiu la fa molt perillosa.