En una família potser que es repeteixin determinats tipus de càncer o que apareguin en edats poc habituals. En aquests casos son els que els especialistes poden sospitar que hi ha un component hereditari, però, trobar-ne la causa genètica no és gens fàcil. Precisament aquest és un dels reptes que aborda la recerca que es fa al Campus Salut Bellvitge, on investigadors de l’IDIBELL i professionals de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) treballen conjuntament per millorar el diagnòstic de les síndromes hereditàries de predisposició al càncer, especialment aquelles que són poc freqüents i més difícils d’identificar. Conèixer l’alteració genètica responsable d’una síndrome hereditària permet entendre millor com es desenvolupa el risc de càncer i, sobretot, establir estratègies de prevenció i vigilància adaptades al risc genètic.
Les tècniques habituals a vegades no troben la resposta
La recerca que estan desenvolupant des de el Campus Salut Bellvitge se centra en famílies en què hi ha indicis que existeix una predisposició hereditària al càncer, però en què les anàlisis genètiques convencionals no han aconseguit identificar-ne la causa. És el que passa, per exemple, en algunes formes hereditàries de càncer colorectal. Una de les síndromes que s’estudien és la poliposi adenomatosa familiar (PAF), una malaltia poc freqüent caracteritzada per l’aparició de nombrosos pòlips al còlon i al recte i que comporta un risc elevat de desenvolupar càncer colorectal.
En el cas del càncer colorectal, aproximadament entre un 5% i un 6% dels casos estan relacionats amb síndromes hereditàries conegudes. Tanmateix, la major part dels tumors són esporàdics i tenen un origen molt més complex, en què intervenen factors genètics, ambientals i d’estil de vida. Per això, identificar les formes hereditàries no significa explicar l’origen de la majoria dels càncers, sinó reconèixer aquells casos en què existeix una predisposició genètica que podria modificar el seguiment i les estratègies de prevenció.
Actualment, el sistema sanitari públic utilitza principalment panells de gens per identificar persones amb predisposició hereditària al càncer, és a dir, estudia una part limitada del nostre codi genètic, aquella on és més probable trobar alteracions relacionades amb la síndrome que presenta el pacient. “Amb aquest nou projecte hem anat un pas més enllà, utilitzem la seqüenciació de tot el genoma i eines bioinformàtiques avançades. Això ens ha permès detectar alteracions genètiques que poden causar càncer hereditari però que, amb les tècniques convencionals, podien passar desapercebudes”, explica la Dra. Conxi Lázaro, co-líder del grup de recerca en càncer hereditari de l’IDIBELL i l’ICO. Per interpretar aquesta enorme quantitat d’informació, els investigadors combinen bioinformàtica, anàlisi genòmica i experiments de validació al laboratori.
Però perquè aquestes noves eines arribin a les persones que se’n poden beneficiar, primer cal identificar qui pot tenir una predisposició hereditària. “Hi ha criteris clínics ben establerts per derivar les persones amb sospita de predisposició hereditària a unitats especialitzades. A Catalunya, el Programa d’Oncologia del CatSalut actualitza periòdicament els criteris per indicar aquests estudis genètics, basats en el consens d’experts i en guies internacionals”, explica la Dra.Lázaro. “L’objectiu és garantir l’equitat territorial i identificar tant els pacients com els seus familiars que poden tenir un risc elevat de desenvolupar càncer”.
Més de 600 persones identificades
Aquesta línia de treball ja ha permès identificar 621 persones amb més de 25 síndromes hereditàries de predisposició al càncer. D’aquestes, 259 són portadores d’una alteració genètica i actualment participen en programes personalitzats de prevenció i seguiment.
La recerca també està permetent augmentar la capacitat de trobar l’origen genètic de casos que fins ara quedaven sense resposta. “Si amb els estudis genètics convencionals s’identificava la causa hereditària aproximadament en un 12% dels casos, la incorporació de noves estratègies nascudes de la recerca permet augmentar aquesta capacitat diagnòstica fins a prop del 18%. Són sis punts percentuals més, que representen un increment relatiu proper al 50%”, explica la Dra. Lázaro.
A més, en el cas de les síndromes hereditàries de càncer, aquesta connexió entre investigació i assistència és especialment rellevant. Els resultats obtinguts al laboratori poden tenir conseqüències directes en la manera com es fa el seguiment de les persones amb risc. “La millor manera de donar respostes als pacients és tenir molt a prop, treballant de forma integrada, totes les peces necessàries per abordar els càncers hereditaris i minoritaris”, explica la Dra. Lázaro.
Aquesta integració és un dels trets del Campus Salut Bellvitge, que concentra en un mateix entorn recerca, assistència, docència i innovació. En el cas dels càncers hereditaris minoritaris, aquesta proximitat facilita que els casos clínics plantegin noves preguntes de recerca i que els resultats de la investigació puguin tornar després a la pràctica clínica facilitant-ne el diagnòstic i tractament.