L'escriptora xilena Isabel Allende s'ha erigit aquest dijous en la guanyadora del Premi Planeta, guardó valorat amb un milió d'euros i que aquest 2026 celebra la 75a edició, amb la novel·la La hora antes del alba, una obra sobre una dissident torturada i empresonada en un país sota un règim dictatorial. L'autora, de 84 anys, ha explicat que l'obra es pot considerar una continuïtat del seu gran èxit, La casa de los espíritus. El guardó s'ha lliurat en una gala a la Fira de Barcelona, presidida pels reis d'Espanya, i amb la presència de centenars d'autoritats i personalitats destacades del món de la cultura, de l’economia i de la societat civil.
"Aquesta novel·la tanca l’univers de La casa de los espíritus, ha afirmat l’escriptora hispana més llegida en rebre el guardó. Allende, que fins ara publicava sota el segell de l’altre gran gegant editorial, Penguin Random House, ha assegurat que, des que va publicar La casa de los espíritus el 1982, havia rebut nombrosos missatges de lectors que volien saber què havia passat amb l’Alba després del final de la novel·la. No ha estat fins ara, ha explicat, que ha sentit que era el moment de reprendre la història. Així ha avançat que l’Alba, la seva jove protagonista, pateix tortures i violacions en la seva història, però ha explicat que la novel·la també parla de les seves ganes de salvar els altres i de ser cronista del temps convuls que li ha tocat viure. "Quan veig tantes democràcies amenaçades per l’autoritarisme extrem i fins i tot pel feixisme, torno a sentir la por que em va obligar a sortir del país després del cop d’estat del 1973", ha assenyalat Isabel Allende.
La premiada ha confessat que no s’havia presentat mai a un concurs "per evitar la humiliació de quedar a la cua" i que, si ara s’hi ha animat, és perquè considera que, a la seva edat, "hi ha molt poc a perdre". Van ser, ha dit, el seu agent i el seu marit els que la van animar a presentar-se al Planeta, un premi "que és com el Nobel", "el guardó més important de la llengua espanyola.
Sergio Hernández, finalista
El segon premiat ha estat Sergio Hernández Carrasco (València, 1994), que ha resultat finalista, amb la novel·la La añoranza. Hernández Carrasco, fill de llibreter, es revela com un nom nou en la literatura espanyola, amb una història ambientada a Barcelona sobre la postguerra espanyola. Hernández Carrasco, que el 2015 va publicar el llibre de contes 365 primeras citas, ha mencionat Almudena Grandes, Javier Cercas, Carmen Laforet i Carlos Ruiz Zafón com a referents literaris.
Aquesta edició el premi ha batut rècord de participació: 1.424 obres han intentat assolir l’Olimp literari. Les obres que han arribat a la fase final, un total de nou, comparteixen un denominador en comú, segons el jurat: "S’inspiren en la vida: en quin temps vivim si en totes les novel·les s’incideix en el desig de trobar la pau i construir una vida plena?", es preguntava Luz Gabás fa dos dies durant la presentació de la gala.
Les novel·les que s’han presentat en aquesta edició del premi, impulsat el 1952 per José Manuel Lara Hernández, són, en gran part, de l’Estat espanyol, en concret, 778. D’Amèrica del Sud n’han arribat 383 i la resta es reparteixen diversos orígens: Austràlia, Àsia, Àfrica o Andorra. Una seixantena d’obres no han especificat la seva procedència. En el cas de Catalunya, 77 obres han arribat de Barcelona, 7 de Girona, 3 de Lleida i 12 de Tarragona.
El president del grup Planeta, José Creuheras, recordava aquest dimecres que un dels objectius del guardó és donar la "màxima difusió" als llibres i ajudar els escriptors que es puguin dedicar a escriure i viure de la literatura. "Portem més de 47 milions de llibres venuts en 74 edicions, això parla molt bé del premi", remarcava.
Un bon moment per al llibre
El director general de la divisió editorial del Grup Planeta, Jesús Badenes, es va felicitar del bon moment que viu el sector de llibre: "Estem parlant d’un creixement continuat des del 2013; fins al tancament del 2025 el llibre ha crescut un 56%, sobretot en els darrers cinc anys". Els esforços del sector cultural, la difusió dels mitjans o la cadena de valor del llibre en són alguns dels potenciadors, però també el fet que totes les generacions llegeixen, en especial, els joves. "La crescuda del sector el 2025 va ser d’un 3,8% en la ficció; destaca la novel·la, però també el còmic, posant l’accent en el manga; en la no-ficció tenim grans fenòmens com per exemple ‘Murdoku’, un fenomen internacional que ja orbita al voltant d’un milió d’exemplars venuts entre català i castellà".