En una setmana marcada pel 8-M, el govern espanyol de coalició ha aconseguit presentar una de les seves grans promeses: la llei de llibertats sexuals, la del només sí és sí. Aquest dimarts, el Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de llei, que anirà a les Corts espanyoles. Aquesta era la prioritat absoluta​ de la ministra Irene Montero des que va agafar les regnes d’Igualtat. No obstant això, el camí fins aquí s’ha complicat. El resultat: s'elimina la distinció entre abús i agressió i qualsevol relació requerirà un consentiment explícit.

La nova llei de llibertat sexuals i contra les violències preveu que les violacions seran castigades amb penes de presó que aniran dels quatre als deu anys, i que podran arribar fins als dotze anys amb un agreujant i fins als quinze anys amb dos agreujants. Tal com estableix el Conveni d'Istanbul, tota penetració sense consentiment serà considerada una violació.

Per altra banda, desapareix la figura de l’”abús sexual”, que ara passa a ser tot “agressió”. S’acaba amb la distinció entre abús i agressió. Així, qualsevol delicte contra la llibertat sexual —que no sigui violació— serà castigat amb penes d’entre un i quatre anys de presó, si no hi ha el consentiment expres.

S’entendrà que no existeix consentiment quan la víctima no hagi manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, d’acord amb les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l’acte”, recull l’avantprojecte de llei.

“És la llei del moviment feminista”, ha defensat Irene Montero des de la sala de premsa de la Moncloa, que ha assegurat que la norma converteix Espanya en un “referent internacional en la protecció dels drets de les dones”. La ministra d’Igualtat ha subratllat el “caràcter integral” i ha reiterat l’agraïment al moviment feminista.

“Igualtat guanya la batalla a Calvo”

L’arribada de la llei fins al Consell de Ministres ha estat més complicada del que es podria haver pensat. Sobretot per la reforma que implica del Codi Penal, que es coordina des del Ministeri de Justícia. Fonts del Ministeri d’Igualtat denuncien que “Calvo i Justícia pretenien paralitzar la llei del només sí és sí”. Per això consideren que han “guanyat la batalla a Calvo”.

En aquest sentit, avancen que “a aquest ministre de Justícia cal obligar-li per fer avenços feministes, aquesta serà una de les batalles aquesta legislatura”. Es mostren sorpresos per les “reticències” i critiquen el que consideren “excuses de qüestions tècniques”.