Gósol vota aquest diumenge si vol deixar la província de Lleida i integrar-se a Barcelona. Es tracta de l'única població del Berguedà que pertany a la demarcació de Lleida i no a la de Barcelona —simplement perquè el riu Torrentsenta, que transcorre pel terme municipal, desemboca al Solsonès—, motiu pel qual aquest diumenge 7 de desembre se celebra una consulta per conèixer l'opinió dels veïns sobre si cal canviar una província per l'altra, entre les deu del matí i les dues del migdia a l'ajuntament. La pregunta és senzilla: "Esteu d'acord que el municipi de Gósol sol·liciti el canvi de província i s'integri a la província de Barcelona?". Els resultats es faran públics un cop finalitzat l'escrutini, el mateix dia, i el consistori els publicarà tant al tauler d'anuncis municipal com a l'aplicació eAgora.
Hi poden participar les persones majors de 16 anys empadronades al municipi durant aquest 2025, amb una recollida de signatures per a les persones no empadronades. La participació és voluntària i de caràcter consultiu, de manera que només serveix per conèixer l'opinió dels veïns. Segons les dades de l'Idescat, l'any 2024 hi havia 214 persones censades a Gósol. Amb una superfície de 56,29 quilòmetres quadrats, la densitat de població és de 3,8 habitants per quilòmetre quadrat. A tot això cal sumar-hi que gran part del poble és de segona residència, famós per personatges com Pablo Picasso i mossèn Ballarín.
Mirar cap a Berga
En declaracions a l'ACN, l'alcalde, Rafel López, defensa que el canvi de província és "clau per garantir el futur del poble", tot i que assegura que "respectarà completament" el resultat de les urnes. El problema és que ser l'únic municipi del Consell Comarcal del Berguedà que pertany a la província de Lleida és, a parer de López, una singularitat administrativa que provoca "greuges constants, manca d'oportunitats i dificultats de gestió". Així, el poble queda sovint "fora de joc" en molts programes comarcals finançats per la Diputació de Barcelona, amb situacions "surrealistes". "Que hi hagi un pla per evitar incendis a tota la comarca i Gósol quedi fora i no s'hi faci res. Si hi ha un incendi, el foc no entendrà de divisions provincials", ha lamentat.
És per això que l'alcalde defensa que el canvi permetria millorar l'accés a recursos, encaixar administrativament amb la comarca i garantir un gutur més estable: "És l'única manera perquè Gósol continuï tenint vida. Amb més recursos i un encaix administratiu coherent, podrem mantenir els serveis, fer inversions i evitar un deteriorament progressiu del poble". A més, ha recordat que la mobilitat del municipi és cap a Berga i cap al Bages, i que el vincle social i econòmic del municipi "sempre ha estat amb el Berguedà". "Aquí parlem de la Patum. Ningú no mira cap a Lleida per anar a comprar o per fer vida quotidiana", subratlla.
A més, cal tenir en compte que pertany al partit judicial de Solsona i, eclesiàsticament, depèn del Bisbat d'Urgell. És a dir, que als veïns els toca fer papers a Lleida, Solsona i la Seu, tot i que tendeixen a anar a Berga i a la resta del Berguedà en el dia a dia. És per això que hi ha veïns com la Maria Àngels Molins que es decanta per votar "sí" a la consulta: "Som del Berguedà, però província de Lleida. Depenem del jutjat de Solsona i del Bisbat de la Seu. No som d'enlloc i hem de buscar el que sigui més pràctic". "Lleida no té les mateixes possibilitats que Barcelona, i el poble hi sortirà guanyant. S'ha de provar", afegeix. També és el cas del Celestino Abrantes, que va néixer al Pallars Jussà i que ara mira cap a Barcelona: "És més a prop anar cap a Berga que no pas cap a la Seu. Cap a Lleida no hi anem mai. Per anar a l'hospital de la Seu tenim una hora i mitja, a Berga hi som en tres quarts. És molt diferent".
Veïns com el Josep Tomàs, exalcalde de Gósol, es decanten més aviat pel "no". "Jo ja estic bé com estic. Potser per nostàlgia, tota la vida he sigut de Lleida i m'agrada ser-ho", argumenta. N'hi ha que temem una pujada d'impostos en cas de passar a Barcelona, però l'alcalde ho nega: "No és cert. Les diputacions no gestionen cap impost directe: ni l'IBI ni l'IRPF canviaran". Així, insisteix que continuar a Lleida podria tensionar encara més la situació econòmica del municipi "perquè els recursos actuals no permeten equilibrar les balances municipals amb facilitat". El que sí que va reconèixer López quan es va convocar la consulta, fa un mes, és que canviar de província és molt complicat. En cas que s'imposi el "sí", el procés podria durar prop d'un any i mig, ja que el canvi requereix un informe favorable de la Generalitat i modificar la divisió provincial, que es va aprovar el 1833. Després, el canvi ha de ser validat pel Congrés dels Diputats amb una llei orgànica. Tant les diputacions com el Consell Comarcal, segons l'alcalde, s'han compromès a respectar el resultat de la consulta.