L’astrofísic britànic Stephen Hawking, mort el 14 de març del 2018, ha estat recordat aquest dissabte en ocasió del seu natalici. De fet, si fos viu, Hawking hauria complert aquest 8 de gener els 80 anys, i per això el cercador Google ha volgut recordar-lo per mitjà de la seva capçalera d’entrada i d’un vídeo on recupera, per mitjà de veu assistida per ordinador, unes paraules seves on recorda que “som molt petits, però som profundament capaços de fer grans coses; l’esforç humà no té límits”, una frase que resumeix la seva lluita a la vida i la immortalitat del seu missatge.

“Sigueu valents, curiosos i decidits”, diu Hawking en un discurs que recull la pròpia veu de l’astrofísic generada amb assistència de computadors amb el vistiplau dels seus hereus i que rememora la vida de Hawking: “He passat la meva vida viatjant per l’univers dins de la meva ment”.

Hawking va morir el març del 2018, a l'edat de 76 anys. Va néixer el 8 de gener de 1942 a Oxford i es va convertir en una de les figures més influents en el món de la ciència, no només com a teòric i astrofísic, sinó també com a divulgador científic. Una malaltia mononeuronal vinculada amb l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) el va deixar paralitzat als 21 anys i això el va forçar a comunicar-se a través d'un aparell que reproduïa la seva veu, cosa que no li va impedir de continuar indagant en els secrets de l'univers.

‘Breu història del temps’

Hawking va escriure ‘Breu història del temps’, que va arrasar en vendes a escala internacional, i el va convertir en una de les celebritats més importants del món científic des d'Albert Einstein. Malgrat els seus problemes de salut, que van començar a agreujar-se quan tenia 21 anys, Hawking ha viscut durant més de mig segle amb una patologia que moltes vegades precipita una mort prematura.

En el moment de la mort, els seus fills Lucy, Robert i Tim van informar que el seu pare havia traspassat en pau a la seva casa de Cambridge, al Regne Unit. "Estem profundament tristos que el nostre estimat pare hagi mort avui", van afirmar, per afegir que va ser "un gran científic i un home extraordinari de qui la seva feina i llegat perduraran per molts anys". "Una vegada va dir que aquest no seria un gran univers si no fos la llar de les persones que estimes", van comentar, i per això van ressaltar que l'enyorarien "per sempre". 

Anomenat cavaller per la reina Elisabet II d'Anglaterra, les seves cendres reposen a l'abadia de Westminster, a Londres, entre les tombes d'Isaac Newton i Charles Darwin.