Fa uns anys, quan anàvem al bar a fer el cafè difícilment trobàvem una llet que no fos la de vaca sencera. Ara, la majoria d’establiments ja ofereixen mil i una opcions, des de la de civada, la de soja o la d’ametlla fins a la sense lactosa. El mateix passa amb les cartes dels restaurants, que han hagut d’adaptar-se a les noves tendències i afegir plats per vegans i vegetarians i han ampliat l’oferta per a celíacs. Això no és més que un reflex dels canvis alimentaris que s’estan produint en la nostra societat, on cada vegada hi ha més consciència nutricional. 

 

El gluten i la lactosa en són un exemple. En els darrers anys cada cop són més les persones que han decidit excloure’ls de la seva dieta per tenir fama d’”indigestos”. El darrer estudi de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició calcula que actualment el 25% de la població ja no consumeix lactosa, mentre que un 8% ha eliminat el gluten. També s’han estès les dietes flexitarianes que minimitzen la ingesta de carn (7%), les vegetarianes (4%) i les veganes (0,8%). 

Si deixem de banda els motius ideològics i ens basem en aquelles persones que canvien els hàbits alimentaris per salut, els experts avisen que entre el 60% i el 70% dels casos no són justificats i alerten del perill de fer dietes lliurement del punt de vista científic. I és que la meitat d’enquestats en l’estudi reconeix que s’ha autoprescrit la dieta. En general, solen ser dones i la població de mitjana edat, els col·lectius que es preocupen més per l'alimentació. 

Per què canvien els hàbits els alimentaris?

L’estudi apunta que la majoria de canvis venen derivats de la reflexió personal. Els qui canvien els hàbits a causa de problemes o malalties sí que solen fer-ho amb un acompanyament mèdic, però els qui ho fan per decisió pròpia no s’assessoren. La influència de la família i els mitjans de comunicació són els principals motius per prendre la decisió.

Els aliments que han adquirit més mala fama són, l’oli de palma, els greixos hidrogenats o trans, els additius, les begudes edulcorades i ensucrades, les galetes,la brioixeria i els dolços. En aquest sentit, des de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició  apunten que caldria més educació alimentària per explicar millor la funció dels aliments.  I posen com a exemple els additius, que asseguren que són ingredients autoritzats per l'Autoritat Europea en Seguretat Alimentària (EFSA) que estan rigorosament analitzats i que són necessaris la seguretat dels aliments.  Així doncs, amb les dades de l’estudi sobre la taula, els nutricionistes insten la població a fer dietes equilibrades amb nutrients indispensables i al costat de professionals.