Glovo estendrà la seva xarxa de magatzems, les 'dark stores', des d'on envia una part de les comandes que rep i les quintuplicarà, fins a assolir els 100 magatzems a tot el món per a 2021. Així ho ha avançat avui el director general global de la secció de "Q-commerce" de Glovo, Daniel Alonso, responsable d'aquesta nova unitat creada per agrupar tres àrees de negoci en la vintena de ciutats on és present tant a Europa com a l'Àfrica: "dark stores", alimentació i comerç no alimentari.

coronavirus vulnerables crisi Jacqueline glovo aliments - Sergi Alcazar

Sergi Alcàzar

L'objectiu és accelerar els seus lliuraments "ultraràpids" per completar-les en 30-40 minuts. Aquesta reducció de temps és una de les metes per al pròxim exercici de l'empresa, que ha anunciat aquest dijous que a més de l'obertura de nous supermercats tancats al públic també reforçarà la seva aposta pel comerç no alimentari, per créixer en aquesta àrea oferint igualment lliuraments ultraràpids. Reduir els temps s'ha convertit en una prioritat per a la firma, que ja fins i tot prova a Barcelona un projecte amb lliuraments en un temps inferior a 15 minuts des de les seves botigues tancades al públic.

Els responsables de la plataforma han assenyalat que actualment compten amb deu dark stores a la península Ibèrica (cinc a Barcelona, quatre a Madrid i un a Lisboa) en règim de lloguer, encara que ja estan explorant noves vies per emprendre l'expansió d'aquesta xarxa.

Glovo no preveu augmentar els "riders"

Tant en aquesta última com en alimentació, una categoria que no inclou restaurants i que fa referència a les comandes que es realitzen a través de la seva aplicació en cadenes de supermercats col·laboradors i que posteriorment lliuren els repartidors de Glovo al domicili del client, està previst invertir 20 milions d'euros el 2021. La unitat creada per a l'expansió, compta amb 100 empleats, dona servei a 22.700 establiments, és utilitzada per prop de 300.000 usuaris actius al mes i ha lliurat 9 milions de comandes des de començament d'any.

El propòsit de la firma és "posar un centre comercial a la butxaca del consumidor" perquè pugui fer compres i rebre-les on vulgui en poc més de mitja hora. Des de la companyia no preveuen que aquests plans exigeixin augmentar el nombre de repartidors amb els quals treballen, ja que les comandes en aquestes tres àrees són "complementàries" amb les hores a què es concentren les comandes de menjar de restaurant (dinars i sopars), que encara representa la major part del seu negoci.

"Aportem un component de velocitat amb aquests lliuraments a 30-40 minuts que ens fa únics. I ho podem fer rendible gràcies a una alta densitat de comandes i amb subscripcions mensuals al nostre servei Glovo Prime -amb un cost de 8 euros al mes a Espanya-, que inclou tenir tots els enviaments gratis", ha detallat Alonso. Les seves estimacions apunten que podran donar servei "amb la mateixa flota de 'riders', encara que suposarà que hi hagi més hores de feina per a ells".

Sobre la relació laboral amb els repartidors després de la sentència del Suprem que considera que són "falsos autònoms" i haurien d'estar contractats en plantilla, Alonso ha declinat donar detalls sobre els plans de Glovo sobre això. Ha explicat que l'interès pel comerç no alimentari -ja treballen parafarmàcia, joguines, bellesa, moda, flors, electrònica, esports i papereria- no és nou per a la companyia, i que se sustenta que les taxes de penetració de la compra en línia són molt superiors.

Facturació de 480 milions anuals

Glovo pretén que la seva unitat de "Q-Commerce" facturi 40 milions d'euros mensuals a finals del pròxim exercici (la qual cosa equivaldria a uns 480 milions anuals) i que 10 procedeixin del comerç no alimentari. La companyia ha rebutjat facilitar a quant ascendeix el volum de vendes de les tres seccions incloses dins d'aquesta unitat de negoci, però sí que ha precisat que actualment el comerç no alimentari ronda el 10% de la facturació, davant el 60% que suposa l'alimentació i el 30% de les "dark stores".

Fotografia principal: Un repartidor de Glovo durant la seva jornada laboral /Europa Press