El Consell Comarcal de la Garrotxa (CCG) reclama "una frenada" en el creixement de població perquè considera que la comarca està "al límit" de la seva capacitat actual, especialment per la manca d'habitatge i la pressió sobre els serveis públics. El president de l'ens, Albert Danés, ha advertit en declaracions a l'ACN que cal "repensar el model perquè hi ha massa gent" i que els equipaments i serveis no s'han dimensionat al mateix ritme que l'augment d'habitants dels darrers anys. "No podem tenir uns serveis per 40.000 persones i ser-ne 60.000 a la comarca", ha afirmat. Segons Danés, el creixement ha estat massa ràpid tant a la Garrotxa com al conjunt del país i les administracions no han pogut adaptar els recursos disponibles de manera proporcional.
La situació de l'habitatge és un dels principals motius d'alerta del Consell Comarcal, tant a Olot com a la resta de municipis garrotxins. Danés sosté que la falta d'oferta pot acabar provocant més situacions d'infrahabitatge si continua creixent la població sense disposar de pisos suficients. "No podem anar a què deu persones visquin en un sol habitatge. Estem portant la gent a malviure i això ho hem de frenar", ha assenyalat a l'ACN. El president del CCG considera que, si no es produeix una aturada, aquesta mena de situacions seran "inevitables", perquè actualment la comarca no disposa dels recursos residencials necessaris per assumir més habitants. "No podem garantir una bona qualitat de vida a la gent que vingui, perquè no hi ha habitatge. Sincerament, si ve més gent i no els hi podem donar la qualitat de vida que necessita qualsevol ciutadà anem malament. Hem de repensar-ho", ha remarcat.
El Consell Comarcal demana una resposta de país
Des de l'ens comarcal consideren que el problema supera l'àmbit de la Garrotxa i el defineixen com "una qüestió de país". Per aquest motiu, reclamen que sigui la Generalitat qui busqui les eines necessàries per frenar el ritme de creixement mentre els serveis i l'habitatge no puguin assumir més població. Danés apunta que aquesta revisió pot passar per replantejar el model econòmic o altres models que condicionen el funcionament quotidià de la societat. "Podem parlar de model econòmic o de canviar diferents models del dia a dia que tenim com a societat i fer aquesta frenada perquè no estem preparats per créixer més ara mateix", ha afirmat. El president del Consell Comarcal considera "imprescindible" actuar perquè, en les condicions actuals, "no podem assumir més gent" sense córrer el risc, segons sosté, d'empitjorar les condicions de vida de la població.
Una altra de les conseqüències que preocupa especialment els representants municipals és la dificultat dels joves per continuar vivint als seus pobles. El Consell Comarcal assenyala que molts han de buscar habitatge en altres municipis perquè als llocs on han crescut "no hi ha possibilitat de llogar res". Això els obliga a traslladar-se a poblacions com Olot o Banyoles, o fins i tot a Girona, malgrat que en molts casos voldrien desenvolupar el seu projecte de vida al seu municipi d'origen. Danés considera que aquest és "el primer problema i el que més preocupa als alcaldes i alcaldesses" de la comarca. El president del CCG reconeix que alguns d'aquests joves poden tornar més endavant a la casa familiar, però subratlla que durant una etapa decisiva han hagut de construir la seva vida en un altre indret per la impossibilitat de trobar un habitatge al poble.
Polítiques perquè els joves es puguin quedar als pobles
El Consell Comarcal adverteix que aquesta sortida de joves té conseqüències directes sobre els municipis més petits, ja que contribueix a l'envelliment de la població i dificulta el relleu generacional. Davant d'aquesta situació, Danés reclama polítiques públiques orientades específicament a facilitar l'arrelament dels joves i evitar que hagin de marxar per falta d'alternatives residencials. L'objectiu, segons defensa, ha de ser que puguin desenvolupar el seu projecte vital al municipi on volen viure i, al mateix temps, garantir la continuïtat demogràfica dels pobles. "Ho hem de resoldre pels joves i també pels mateixos municipis", ha conclòs.