Lluny queda aquell 1984, quan els historiadors i els que hi van ser apunten com el naixement, a Catalunya i també a l’estat espanyol, del moviment okupa. Un grup de joves van accedir en una finca del carrer del Torrent de l’Olla, a la vila de Gràcia, que feia anys que estava buida, i allà van intentar instal·lar-s’hi per viure-hi. Aquella “ocupació” va durar poc més de tres hores i la Policia Nacional, responsable de la seguretat ciutadana i l’ordre públic llavors, van detenir-los i desallotjar l’espai que havien ocupat. Des de llavors ha plogut molt, i algunes de les cases que, després, passat els 90, es van anar fent més fortes, també han anat caient, en llargs judicis i desallotjaments que han acabat, fent bo el lema okupa, amb avalots. “Desalojos són disturbios”, asseguren. L’hemeroteca és plena d’enfrontaments entre la policia, sigui la Policia Nacional o els Mossos d’Esquadra, quan van assumir la competència en ordre públic, en desallotjaments i protestes okupa. Bevent d’altres moviments, com el punk, l’antimilitarisme i l’esquerra alternativa, el moviment okupa s’ha anat forjant i mutant els darrers trenta llargs anys, com un torcebraç a un sistema que s’ha acabat imposant i que manté en els marges opcions com les ocupacions no legítimes. 

🔴 EN DIRECTE: Desallotjament okupa del Kubo i la Ruïna a la Bonanova de Barcelona

L’any 1996 es recorda una de les operacions policials més contundents contra el moviment okupa per desallotjar el cinema Princesa amb 200 agents de la Policia Nacional. Des de matinada, i durant quatre hores, assaltant la zona amb escales i llençant pilotes de goma, la policia va anar guanyant terreny i guanyant una batalla campal que va acabar amb gairebé mig centenar de ferits i una vintena de detinguts. Aquell desallotjament es recorda sempre en la imatgeria okupa de la capital de Catalunya, que durant anys ha estat molt potent i amb múscul. 

Del Princesa a Can Vies

Més recentment, i també amb dies de molta tensió, ja amb els Mossos d’Esquadra, l’any 2014 es va desallotjar Can Vies, a Sants. Feia més de 15 anys que l’edifici havia estat okupat i s’havia convertit en un centre social al bell mig d’aquest barri. El desallotjament de l’espai, de titularitat municipal, va generar una gran tensió al barri i els avalots, les nits després, es van escampar per tota la ciutat. Es va incendiar la maquinària que s’havia entrat a la finca per tirar l’edificació a terra, es van viure moment durs de bullangues al barri i es va cremar una furgoneta de TV3. També es van registrar incidents amb el desallotjament del Banc Expropiat el maig de l’any 2016 a tocar de la plaça de la Revolució, a Gràcia. L’any 2018, al mateix barri, a tocar de Torrent de l’Olla, on es va iniciar el moviment okupa, es va desallotjar Ca la Trava, a travessera, un operatiu que va desencadenar amb diversos dies d’incidents, amb destrosses i contenidors incendiats, al cor de la vila.

La "fúria" per fer reviscolar el moviment okupa a Barcelona

Ara, l’any 2023, amb el moviment okupa amb molta menys força, si bé encara viuen i conviuen alguns projectes a la ciutat, tot i que no amb aquella capacitat de mobilització de fa anys, s’ha volgut convertir la guerra per mantenir amb peu el Kubo i la Ruïna en una operació per fer reviscolar, ni que sigui mediàticament, el moviment. Una de les dues edificacions que estan previstes desallotjar avui fa set anys que està okupada i l’altre, només quatre. Lluny queden els llargs anys de Can Vies. El Kubo i la Ruïna no són seus emblemàtiques dels okupes de Barcelona i el 23 de març d’aquest any, quan estava previst el desallotjament, hi vivien menys de vint persones. 

Amb tota la volada mediàtica que va agafar el desallotjament, amb l’ajuda de l’extrema dreta, de manera col·lateral, durant la campanya electoral contra l’alcaldessa Ada Colau, el moviment okupa, que avisa que respondrà amb “fúria” i que “cremarà” el barri de la Bonanova, ha aprofitat per fer reviscolar el moviment i demostrar una força que, ara per ara, tothom donava per amortitzada. Les protestes convocades per avui, des de primera hora del matí, i les protestes que s’organitzaran a la tarda o durant el cap de setmana, seran el termòmetre perfecte.