La segona sessió del judici pel cas Nadia ha arrencat aquest dimecres amb les declaracions d'una mèdica forense de l'Institut de Medicina Legal de Lleida, qui ha desmentit que la vida de la menor corri "risc inminent de mort", tal i com havia defensat ahir davant l'Audiència de Lleida Fernando Blanco, pare de la Nadia. Segons la professional citada, no existeixen estudis concrets sobre l’esperança de vida dels pacients amb tricotiodistròfia, l’afectació sense cura que pateix la menor. Tanmateix, ha assegurat que actualment "hi ha persones amb la mateixa malaltia que encara viuen amb 30 anys".

En relació amb els suposats tractaments genètics pels quals la Nadia va rebre puncions a la nuca, la metgessa ha informat que aquest tipus de pràctiques en l'actualitat només es poden arribar a realitzar de manera "experimental". A més, la forense ha descartat la possibilitat de que les presumptes modificacions genètiques s’haguessin realitzat fora del nivell embrionari: "Ni de bon tros en una nena de 5 anys, ja que tot el codi genètic en aquestes edats ja està transferit".

La forense ha explicat que tot just néixer, l'aspecte físic de la Nadia ja indicava que tenia alguna patologia. Alteracions cutànies i oftalmològiques, problemes en el desenvolupament del llenguatge, trastorn d'hiperactivitat i espasticitat en els músculs eren alguns dels símptomes que, segons els informes, presentava la menor des d'una primerenca edat. Arran de la sospita, se li van practicar una sèrie de proves que van confirmar el diagnòstic de tricotiodistròfia.

Sense rastre de Houston

Entre la documentació, la doctora ha negat haver trobat cap tipus de referència a algun tractament realitzat a un hospital de Houston (Estats Units), tal i com va insistir ahir en la seva declaració el pare de la menor. Només consta un informe en anglès pertanyent a una clínica de França.

D'una altra banda, el director assistencial i pediatre de l'Hospital de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), Jordi Fàbrega, ha explicat mitjançant videoconferència que els pares de Nadia es van negar a lliurar a l'hospital qualsevol informe que acredités la malaltia de la seva filla. En aquest sentit, el pediatre ha assegurat que, malgrat entendre que els pares tenen el dret de no lliurar la informació, "sí que ens va sorprendre perquè teníem altres nens amb malalties minoritàries i els pares sempre ens ho expliquen tot".

A més, ha afegit Fàbrega, des de l'Hospital de la Seu d'Urgell van oferir als pares de Nadia derivar el tractament de la menor a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ja que existeix una unitat especialitzada en malalties minoritàries. Malgrat que l'àmplia majoria dels tractaments haguessin entrat per la sanitat pública, els pares de Nadia, ha assegurat el pediatre, van denegar l'esmentada ajuda. Preguntat pels possibles tractaments que va rebre Nadia a Houston (EUA), Fàbrega ha explicat que companys de l'Hospital de la Seu d'Urgell es van posar en contacte amb centres d'aquesta ciutat americana i en cap d'ells tenien constància que existissin aquest tipus de teràpies.

Durant la segona sessió del judici d'avui celebrat a l'Audiència de Lleida també han declarat altres testimonis com a pares del col·legi de Nadia a Organyà, els quals han manifestat sentir-se "enganyats" per Fernando i Margarita.