Les fonts de la regió mediterrània s'assequen, segons alerta un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) —vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona—, que assenyala que el 46,2% de les fonts estudiades a Catalunya s'han assecat des que van començar a fer seguiment de 31 d'elles en 2013. Els investigadors responsables de la recerca alerten que la pèrdua d'aquestes infraestructures és preocupant, atès que "són punts calents de biodiversitat que acullen multitud d'espècies", com són algunes molses, amfibis i crustacis. Entre les causes, els autors assenyalen les onades de calor continuades i els episodis de sequera, a més de la contaminació de l'aigua que provoquen els químics de l'agricultura i ramaderia intensives, els microplàstics o els fàrmacs.
"Això ens dona pistes del que pot estar succeint a altres llocs", alerta Marcos Fernández-Martínez, investigador del CREAF i coordinador de la recerca. El científic recorda que el clima mediterrani es caracteritza per ser àrid i amb poques precipitacions i que, com a conseqüència, "les fonts representen petits oasis humits que, normalment, es troben dispersos en el paisatge i aïllats entre si". Fernández-Martínez explica que les fonts presenten un alt nombre d'espècies endèmiques —úniques d'una o poques fonts—. Alguns exemples típics són la molsa formadora de pedra tosca Palustriella commutata, el gripau llevador comú Alytes obstetricans, l'hepàtica Apopelia endiviifolia o diverses espècies de crustacis.
"El problema és que quan s'assequen, aquestes comunitats desapareixen amb elles", subratlla el citat científic. L'autor de l'estudi assegura que a Catalunya ja s'ha observat que han desaparegut alguns ecosistemes fontinals al Montseny, com ara la Font de les Nàiades o al Maresme la Font del Ferro, entre d'altres. Així mateix, l'estudi assenyala que, a més de la riquesa d'espècies que habita les fonts, també hi constitueixen refugis climàtics on els animals acudeixen per protegir-se de la calor, beure aigua o reproduir-se. "S'observen des de cérvols o ocells que s'hidraten, a salamandres, que cerquen un ambient fresc, o larves de gripaus que necessiten l'aigua per créixer i, amb el canvi climàtic, aquesta funció és cada vegada més necessària", comenta Fernández-Martínez.
A Catalunya, reducció del 92% del cabal i la meitat seques
Les dades del cas d'estudi pertanyen al projecte Fonts, que coordina l'ICHN en col·laboració amb el CREAF. Des de 2013 totes dues entitats van començar a analitzar l'estat de les fonts localitzades a la Serralada Litoral Catalana. En 2023, van constatar que, comptant totes les 31 fonts que havien començat a estudiar l'any 2013, s'havia experimentat una reducció del 92% en el cabal d'aigua i pràcticament la meitat ja n'estaven seques.
L'equip que n'ha fet el seguiment identifica tres factors. D'una banda, els episodis de sequera de 2021-2022, ja que durant aquests anys va ploure un 30% menys en comparació amb el període 2011-2012. Un altre factor important és que la temperatura ha augmentat de mitjana uns 0,6 °C en aquesta última dècada, la qual cosa provoca que l'aigua s'evapori més. A més, algunes d'elles es troben abandonades, de manera que els conductes s'embussen i no pot arribar l'aigua de l'aqüífer. "A això hem d'afegir-li la contaminació. Per exemple, els conreus intensius empren fertilitzants, herbicides i insecticides, alguns dels quals passen a través del sòl i arriben als aqüífers, que són els que proveeixen d'aigua a les fonts", explica Estela Romero, investigadora del CREAF i coautora de la recerca.