Tram final del judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils de l'estiu del 2017. Avui els fiscals han fet l'informe final i han dit que la cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats a la Rambla de Barcelona i Cambrils (Baix Camp) el 17 d'agost del 2017 preparaven atacs per al dia 20 a la Sagrada Família, el Camp Nou i la torre Eiffel, amb tres furgonetes carregades d'explosius.

L'Audiència Nacional ha reprès aquest dilluns el judici pels atemptats del 17-A amb l'informe dels fiscals Ana Noe i Miguel Ángel Carballo, que demanen 41 i 36 anys de presó per als presumptes membres de la cèl·lula Mohamed Houli i Driss Oukabir, respectivament, i vuit per al suposat col·laborador Saïd ben Iazza.

Els representants del ministeri públic han aclarit que els acusen de participar en preparatius de la cèl·lula per cometre accions terroristes, però no d'intervenir concretament en els atemptats de la Rambla de Barcelona la tarda del 17 d'agost del 2017 i del passeig marítim de Cambrils la matinada del 18, que van causar 16 morts i 140 ferits. 

No obstant això, han considerat que han de ser condemnats a aquestes penes per la pertinença i col·laboració amb la cèl·lula que va cometre els atemptats terroristes més greus a Espanya des dels perpetrats a Madrid l'11 de març del 2004.

Han relatat que l'explosió del 16 d'agost del 2017 de la casa d'Alcanar (Montsià), on la cèl·lula preparava els artefactes per als atemptats, va portar els terroristes a improvisar un canvi de plans i a cometre els atacs de la Rambla mitjançant un atropellament massiu amb una furgoneta i el de Cambrils, amb ganivets i una destral.

Els Mossos d'Esquadra van abatre la mateixa matinada del dia 18 els cinc terroristes que estaven cometent els atacs de Cambrils i el dia 21 l'autor de l'atemptat de la Rambla, Younes Abouyaaqoub, en un camí de Subirats (Alt Penedès).

Rebaten Cuevillas

Els fiscals han afegit que els informes pericials arran de les restes de cadàvers oposats han acreditat que en l'explosió de la casa d'Alcanar van morir dos terroristes, un d'ells l'imam de Ripoll (Ripollès) que va formar la cèl·lula, Abdelbaki es-Satty. L'acusat Mohamed Houli va quedar-ne ferit. Han destacat que l'ADN de les restes d'un dels cadàvers d'Alcanar va ser comparat al Marroc amb els de familiars d'Es-Satty, la qual cosa va portar a identificar-lo.

D'aquesta manera, han volgut rebatre la teoria mantinguda per Jaume Alonso-Cuevillas, diputat de Junts per Catalunya (JxCat) i advocat de l'acusació exercida pels pares del nen de tres anys mort a la Rambla. Aquest lletrat estima que no s'ha provat que Es-Satty morís a la casa d'Alcanar, ja que els perits del Marroc que van elaborar l'informe d'ADN no han comparegut en el judici i ha demanat que el tribunal en la seva sentència ordeni l'obertura d'una altra recerca per determinar qui hi va morir realment.

Durant el procediment, Alonso-Cuevillas ha intentat que s'investigués la possible relació d'Es-Satty amb el Centre Nacional d'Intel·ligència, per la qual cosa ha estimat una possible responsabilitat de l'Estat pel fet que tindria en aquest cas controlat l'imam que suposadament va formar la cèl·lula.

A l'ombra de l'imam

Els fiscals han explicat que els atemptats es van gestar des del 2015, amb l'arribada a Ripoll d'Abdelbaki es-Satty, que "va ser el líder de la cèl·lula terrorista i qui va transmetre l'ideari terrible de l'Estat Islàmic als joves" del grup. "Es-Satty els va oferir una falsa atmosfera sagrada i els va fer creure que havien de separar-se de la societat, com així va ser l'evolució dels membres de la cèl·lula, que van anar desvinculant-se de les seves activitats quotidianes en penetrar en les seves ments i en les seves ànimes un fanatisme exacerbat", han comentat.

Han subratllat que entre els enderrocs de la casa d'Alcanar va ser trobada una nota reivindicativa dels atemptats que pretenien cometre, manuscrita suposadament per Es-Satty, amb la data del 20 d'agost del 2017 i el text "Nosaltres, els soldats de l'Estat Islàmic a la terra usurpada d'al-Àndalus".

A més han recordat que els Mossos d'Esquadra que han dut a terme la recerca consideren que els vídeos que va gravar Mohamed Houli a la casa d'Alcanar, mentre la cèl·lula preparava els artefactes explosius, serien també utilitzats per a la reivindicació de les seves accions. Pels fiscals, en el judici ha quedat provat que quan es va produir l'explosió d'Alcanar els terroristes ja havien llogat tres furgonetes, que pretenien carregar amb explosius per detonar-los a distància en uns atemptats.

Ha afegit que els cometrien de forma imminent, el dia 20 d'agost, al Camp Nou, amb motiu d'un partit entre el Futbol Club Barcelona i el Betis, a la Sagrada Família de Barcelona i a la torre Eiffel de París (França).

Els fiscals han indicat que a Alcanar s'estima que els terroristes podien tenir entre 200 i 500 quilos d'explosius i van ser trobats un cinturó bomba suïcida i disset granades de mà ja preparades per usar-les, a més de 104 bombones de butà.

D'altra banda, han destacat que en els dispositius dels terroristes van ser trobades fotos del viatge a París de diversos d'ells, entre els quals es trobava Younes Abouyaaqoub, en les quals apareixen al costat de la torre Eiffel.