La Fiscalia de Barcelona ha reclamat als notaris més implicació per a protegir les persones vulnerables, especialment la gent gran, i que els alerti de possibles abusos patrimonials, quan se’ls demana que donin fe d’una venda d’un pis o de concedir poders a un acompanyant no habitual, però també de familiars. “Els notoris ens avisen poc. És un tema complex, però els casos greus, quan veuen una persona que no està en plenitud de les seves condicions, han de plantar-se i ens han d’avisar perquè quan els casos arriben a la Fiscalia, malauradament la persona ja no té diners”, ha afirmat la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, davant l'increment de denúncies per estafes i apropiació indeguda de diners a persones vulnerables que arriba al Ministeri Fiscal.
En una trobada amb periodistes, Pujal hi afegeix que ha tractat aquest problema creixent amb les persones grans i les “influències indegudes” amb el degà del Col·legi Notarial de Catalunya. La Fiscalia ha estat alertada pels notaris en dues ocasions de suposats abusos en els darrers dos anys, detalla. El reclam també es fa amb les entitats bancàries perquè denunciïn possibles “fraus o abusos econòmics”, quan un veí, un amic o un familiar treu diners amb la persona, tot i que també -s’admet- pot ser una col·laboració desinteressada.
Un protocol per ser més efectius
Davant l’augment d’estafes i apropiacions indegudes que afecten persones grans, la Fiscalia de Barcelona ha creat un protocol d’actuació entre dues seccions: la de protecció de víctimes vulnerables en l’àmbit penal (la majoria gent gran, menors i persones amb discapacitat), que coordina la fiscal Silvia Armero, i la secció en matèria de provisió de mesures de suport a persones amb discapacitat i majors en l’àmbit civil, amb el fiscal delegat Antoni Torres. El protocol obliga a totes dues seccions a millorar la seva coordinació i a compartir informes, per exemple dels Serveis Socials, per tal de no duplicar gestions. En definitiva, ser més àgils i efectius.
Per exemple, la Fiscalia en l’àmbit civil pot demanar la petició urgent de mesures cautelars com ara el bloqueig de comptes o el nomenament d’un assistent judicial -que no pot vendre patrimoni ni moure diners sense el vistiplau d'un jutge-, i després passar-li el cas a l’àmbit penal per investigar si es pot acusar l’autor o autors. Els maltractaments per part de fills o familiars també van associats a aquests casos de despatrimonialització de la persona vulnerable, sosté la Fiscalia.
Dues veïnes acusades d’estafa
Precisament, l’Audiència de Barcelona jutjarà aquest dilluns dues dones de Corbera de Llobregat, a qui la Fiscalia demana 3 anys de presó per a cada una per un delicte d’estafa continuat, en haver-se aprofitat de la confiança d’una veïna de 80 anys. Primer l'ajudaven a treure diners del caixer, i quan el 2018 va ser ingressada en una residència li van arribar a sostreure fins a 9.800 euros del seu compte corrent en saber les contrasenyes i els productes que tenia.
“S’abusa de la seva edat i de la necessitat d'afecte”, ha lamentat la fiscal Silvia Armero, que alhora ha volgut deixar clar que “les persones grans poden fer el que vulguin amb els seus diners, però cal ajudar-les quan són molt vulnerables, com ara en la venda del seu pis o suposades inversions en bitcoins”.
En aquest sentit, el fiscal Antoni Torres advoca perquè “l’atorgament de poders sigui gradual, no total i sense necessitat d'autorització judicial, com inclús s’indica ara”. Torres espera que no trigui a arribar la “gran reforma de la llei per atendre a persones amb discapacitat”, iniciada amb la llei 8/2021, però on encara falten matisos -indica- com ara que es pugui graduar els poders en funció de les pèrdues de facultats de la persona. Aposta perquè es facin millores legislatives perquè ara per exemple el familiar que es converteix en assistent del pare o la mare no pot rebre préstecs en favor seu del progenitor, mentre els altres germans, sí.
“Cal mirar cas per cas”, sosté Torres. Sobre això, la fiscal en cap de Barcelona també es mostra contrària amb alguns models de poders com ara l’autopréstec, per exemple, a 20 anys a una persona de 90 anys.
El Codi Civil Català no permet controls
Una altra disfunció detectada és que en el cas de patrimonis protegits -que es creen per atendre a persones vulnerables- la Fiscalia de Barcelona ha rebut diversos casos la negativa dels administradors a ser informada, com obliga la llei 41/2003 perquè segons el Codi Civil Català -que regeix a Catalunya- no preveu aquest rendiment de comptes davant el Ministeri Fiscal. S’indica que l’any passat es van rebre 173 rendicions de patrimonis protegits, mentre que 24 no es van respondre i 15 administradors van contestar-li que no en tenien obligació. La Fiscalia General de l'Estat prepara una circular per aclarir, que certament a Catalunya no és obligat donar aquesta informació.
En aquest 2025, la Fiscalia de Barcelona ha obert diligències d’investigació penal en 190 casos, el doble de l’any passat, segons Armero, i el 65% dels casos sobre persones grans. Finalment, s’han presentat 15 denúncies, de les quals quatre per agressions sexuals a menors d’edat. La fiscal Armero exposa que en el cas de les agressions sexuals a menors cal tenir en compte, que molts cops l’autor és un familiar o la nova parella de la mare, i que hi ha situacions difícils. Hi destaca que en la majoria de casos, els menors ho verbalitzen a l’escola, que és des d'on, majoritàriament, els arriben els casos.
Mig miler de víctimes acompanyades
La fiscal Sílvia Armero destaca també el servei d’acompanyament a víctimes en els judicis, que fan agents dels Mossos d’Esquadra -unitat ara formada per agents dones- a l’Audiència de Barcelona, i que la Fiscalia de Barcelona de forma pionera va crear el 1996. Aquest any s’han acompanyat 548 víctimes de violència masclista, d’agressions sexuals, adultes i menors. “L’acompanyament dona seguretat a les víctimes, que aquestes assisteixin al judici, i els tribunals ja no posen pegues perquè una agent estigui al seu costat”, manifesta Armero.