El Ministeri Públic refusa que el jutge imputi a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau el delicte de malversació per organitzar la consulta del 9-N. Les acusacions populars van recórrer perquè creuen que es van fer servir fons públics per tirar endavant la consulta. 

El jutge ja va emetre una interlocutòria on no incloïa aquest delicte, que és el que comporta la pena de presó, perquè en el moment de la prohibició del Tribunal Constitucional, la Generalitat ja havia fet la despesa i no s'autoritzen pagaments més enllà de la prohibició.

El magistrat descarta la malversació perquè el Govern va aprovar les partides pressupostàries i va contractar les empreses abans de la suspensió del TC el 4 de novembre. Diu la interlocutòria: "Tots els serveis anteriorment referits es van encarregar amb anterioritat a la suspensió de l'anomenat procés de participació ciutadana pel Tribunal Constitucional i van tenir, en conjunt, un cost total segons l'escrit d'acusació de 4.710.510,09 euros i per al seu pagament es van habilitar les corresponents partides amb anterioritat a la convocatòria de l'anomenada consulta de participació ciutadana, tot i que, en gran part, van ser satisfetes amb posterioritat".

La Fiscalia argumenta que cap dels imputats "va actuar sense cap intenció de procurar per a ells mateixos o de proporcionar a tercers un benefici econòmic indegut". S'agafa també a aquests arguments per demanar que no es tingui en compte la petició de l'acusació popular que demanava 6 anys per malversació de fons públics per al president Mas i les exconselleres Ortega i Rigau.