Un total de 25 anys i 5 mesos de presó. És la pena que sol·licita la Fiscalia de Barcelona per a cada un dels nou acusats (set italians, una francesa i una catalana) que van ser detinguts per calar foc a un furgó de la Guàrdia Urbana amb un agent a dins, que va sortir-ne il·lès, a la comissaria de la Rambla de Barcelona, en la protesta contra l’empresonament del raper Pablo Hasél (que continua a la presó), el 27 de febrer de 2021. En l'escrit d'acusació, al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dilluns, la Fiscalia acusa els joves de sis delictes: homicidi en grau de temptativa (10 anys de presó), atemptat continuat contra agents de l'autoritat (4 anys i 3 mesos), desordres públics (2 anys i 10 mesos), danys continuats (2 anys i 9 mesos), manifestació il·legal (un any i 10 mesos) i pertànyer a grup criminal (3 anys i 10 mesos). A tots ells, a més, els aplica l'agreujant de disfressa perquè anaven amb una roba especial, que van llançar a la paperera. També els reclama més d'11.000 euros en multes.
En l'escrit d'acusació, la fiscal assegura que els processats anaven coordinats amb "ànim d'atacar la propietat aliena" i els seus atacs van afectar sis entitats bancàries, una botiga, un hotel, a més de mobiliari urbà. El perjudici causat ascendeix a 634.218 euros. Tots els acusats van ser detinguts i tancats en presó preventiva el 3 de març de 2021. La veïna catalana va estar-hi un mes, però la majoria dels nois italians van ser-hi més d'un any, fins al juny de 2022. La jutgessa instructora va imposar-los una fiança de 45.000 euros a cada un. Els seus advocats la van recórrer i l'Audiència de Barcelona els hi va rebaixar a 20.000 euros.
Dos líders
L'acció dels acusats s'emmarca en una de les diverses manifestacions contra l'empresonament d'Hasél a Barcelona, marcades pels incidents. En un extens relat, de 24 planes, la fiscal hi precisa que "Alberto F. i Giusseppe S. assumien el lideratge del grup indicant què fer als altres, marcant objectius i participant activament en els atacs". Hi afegeix que "la resta executaven el seu rol en cada acció, segons els acords, bé participant activament en l'atac, bé donant el suport que afavorís la seva activitat, evitant ser interromputs per altres persones o evitant ser gravats, bé portant el material que lliuraven a les persones executores de l'atac, o bé reivindicant la seva acció".
La representant del Ministeri Públic també detalla que els processats usaven una roba especial per a no ser identificats. I precisa: "La totalitat de les peces utilitzades per al camuflatge eren semblants, uniformant al grup; si bé, amb la finalitat de diferenciar fàcilment als líders, els processaments Alberto i Giusseppe es van posar uns pantalons i una jaqueta impermeable de color blau fosc amb una franja reflectora horitzontal a l'esquena, anant vestits de la mateixa forma". En la instrucció, les defenses van denunciar que no s'havia individualitzat l'acció de cada un dels investigats.
L'atac a l'urbà
En el relat dels fets, la fiscal exposa que els manifestants van arribar al número 43 de la Rambla, on es troba la Comissària de Guàrdia Urbana a la qual s'havia establert un dispositiu de protecció especial de línies policials i furgons. Hi havia sis furgons policials: dos de Mossos d'Esquadra i quatre de la Guàrdia Urbana, quatre d'ells col·locats en el mur exterior protegint l'entrada en forma de mitja lluna. Hi havia dos furgons de la Urbana que donaven protecció a la comissària. En l'interior d'una d'elles, en el seient del conductor, complint les ordres rebudes, es trobava l'agent amb número de TIP 26396, uniformat i equipat en nivell 4, portant posat casc, colzera, mentonera, genolleres, armilla antitraumes, que —precisa— dificultava la seva mobilitat a l'interior del vehicle. Van llançar-los "pintura i artefactes incendiaris".
En el relat acusatori s'assegura que tots els processats eren en aquesta escena i que Alberto va llançar un artefacte incendiari contra els vehicles, que no va arribar al seu objectiu en impactar contra un arbre. Però una vegada marcat l'objectiu, els altres integrants del grup van llançar contra les línies i els vehicles policials tota mena d'objectes. Una bengala va provocar flames a terra molt prop de la part mitjana posterior del costat esquerre del furgó en el qual estava l'agent.
Segons després, "una dona integrant del grup dels processaments, de la qual es desconeix la seva identitat, va tirar sobre les flames produïdes per la bengala un líquid inflamable que ràpidament va avivar les flames, fent que estiguin arribessin al furgó". Hi afegeix que van començar a cremar-lo pel lateral central i darrere on es trobava el dipòsit de gasolina. L'ampolla que contenia aquest líquid inflamable la hi va lliurar, instants abans el processat Alberto, segons el Ministeri Públic. Precisament, els Mossos d'Esquadra van detenir una noia, a qui li va imputar aquesta acció, que la seva defensa va desmuntar al jutjat, en comparar-se amb les imatges que no era ella.
No obstant això, l'agent va poder sortir del vehicle sense patir ferides, en adonar-se immediatament del foc en el furgó, i maniobrar fins a sortir per la porta del copilot "malgrat les dificultats de moviment que tenia pel reduït espai de la cabina, per la intensa calor, estant privat de rebre l'auxili dels seus companys en tenir activat el sistema de bloqueig de les portes, i de no poder sortir per la porta del conductor per on els manifestants i el grup de processaments continuaven llançant tota mena d'objectes i artefactes incendiaris". La Fiscalia demana que els acusats indemnitzin a agent amb 3.000 euros pels danys psicològics patits. Un segon agent va patir desperfectes en el seu uniforme i al rellotge Apple que duia, detalla.
Per la seva part, l'Ajuntament de Barcelona, que és acusació particular, també ha de xifrar els desperfectes en el mobiliari urbà. Dels dos furgons policials, va rebre del Consorci de Compensació d'Assegurances 10.522 euros pel primer vehicle i de 9.970 euros pel segon.
La Fiscalia conclou que els acusats van actuar com un grup criminal i els demana 25 anys i mig de presó, equiparable a un assassinat consumat. Els advocats dels acusats han de presentar escrits de defensa. La secció 3a de l'Audiència de Barcelona, encarregada de jutjar-los, ha de fixar la data del judici.