El vuit de març, Dia de la Dona, arriba enguany en un context complicat. A Barcelona se celebraran dues manifestacions diferents aquest diumenge, una al matí i l'altre a la tarda, per les diferències en el si del moviment. A més, però, en ple segle XXI, la paraula "feminisme" i els seus derivats provocan al·lèrgia en les generacions més joves, sobretot entre els nois que protagonitzen dades preocupants pel seu rebuig al moviment, més pel que representa que pel que aquest implica. Les coses han canviat molt des del 2018. El vuit de març d'aquell any va ser una data històrica pel feminisme. Arreu de l'Estat, començant per la capital catalana, centenars de milers de dones van sortir als carrers per clamar pels seus drets, acompanyades de les seves amigues, germanes, cosines, companyes de feina o en solitari. Eren altres temps, encara manava el PP (faltaven pocs mesos per a la moció de censura al govern espanyol de Mariano Rajoy), la societat catalana tenia posat el xip de la mobilització arran del procés, l'1 d'octubre i l'empresonament dels líders polítics i el cas de la Manada de Pamplona (la violació en grup d'una noia durant les festes de Sant Fermí el 2016) havia estat l'espurna que havia portat a protestar als carrers. La gran participació es va mantenir el 2019 i el 2020, en una protesta sota l'ombra del coronavirus, una malaltia que, només una setmana després, tancaria tothom a casa.
Avui, la situació és totalment diferent. Cada poc temps surt una nova enquesta o un nou baròmetre que avisa que les generacions més joves se situen vorejant la ultradreta o s'hi identifiquen plenament. Si abans, en els anys de més efervescència del procés a Catalunya, ser un rebel era ser de la CUP, ara s'ha girat la truita. Des de les institucions (a Madrid des de l'arribada al poder del PSOE, i a Catalunya durant els governs independentistes i també amb el PSC, tot i que amb diferències importants) s'ha posat el feminisme al centre de la qüestió. I, quan ho ha necessitat, Pedro Sánchez no ha dubtat a prendre la bandera de la lluita de les dones per alertar del risc que governin PP i Vox, que cada cop tenen uns discursos més semblants en aquesta qüestió, com en tantes altres. El feminisme s'ha convertit als ulls d'aquests joves (i no tan joves, també) en una part més de l'establishment contra el qual volen lluitar.
Feministes no, igualtat sí?
Sense anar més lluny, l'última enquesta longitudinal del CEO publicada aquesta mateixa setmana revela que un 32% de la població, és a dir, un de cada tres catalans, creu que el moviment feminista ha anat massa lluny, un percentatge que ha anat creixent des del 2023, quan es va plantejar per primer cop qüestió. El percentatge creix en el cas dels homes, que frega el 40%, mentre que en el cas de les dones és d'un 27%. A finals del 2024, el CEO va publicar una extensa enquesta que aprofundia en aquestes idees i mostrava com, malgrat que només un 45% dels enquestats se sentia identificat amb la idea de "feminista", un 90% es mostrava d'acord amb la idea que "els homes i les dones haurien de tenir els mateixos drets i ser tractats amb igualtat en tots els aspectes". És a dir, el rebuig cap a la idea en si mateixa és molt més ampli (el doble) que pel que aquesta significa. Així, hi havia una amplíssima acceptació per la idea que tant l'home com la dona haurien d'aportar a la família (un 83% dels enquestats hi estaven d'acord o molt d'acord, amb poques diferències en la resposta entre homes i dones) i un igual d'ampli rebuig a què "el deure de l'home és guanyar diners i el deure de la dona és tenir cura de la casa i la família". Altres afirmacions sobre rols de gènere menys categòriques generaven més dubtes.
Vincles reals i presencials entre nois i noies
Amb aquestes dades, és fàcil assenyalar directament amb el dit la deriva antifeminista en els joves i adolescents, tot i que apuntar-los com a culpables i no escoltar-los segurament és la fórmula més dolenta per afrontar la qüestió. En aquest sentit, Maria Freixanet Mateo, especialista en polítiques públiques i socials de la UPF, va ser convidada per la Comissió de Dones Advocades de l'ICAB per intentar superar la fase de posar-se les mans al cap pel problema i entrar en la de trobar-hi solucions que, afirma, existeixen. Acceptant que els nois de totes les classes socials, "des de Pedralbes al Raval" han adoptat el discurs del masclisme modern i la manosfera, situant-se a ells mateixos com a les víctimes del feminisme institucional i les seves lleis amb el temor a les denúncies falses com a fonament, l'experta considera que la millor formula per superar-ho és fomentar els vincles entre nois i noies des que són joves, que aquests siguin presencials i que a més, les generacions que pugen estiguin "arrelades en valors ètics". Aquest concepte de la presencialitat és clau, ja que bona part dels discursos masclistes que ja han arrelat prové de les xarxes socials.
Dues manifestacions
Però no només el moviment rep envits des de fora, amb aquest nou context molt poc amable per a les reivindicacions feministes que continuen sent ben vigents, sinó que ho afronta dividit. Com ja va passar l'any passat, aquest diumenge hi haurà dues manifestacions a Barcelona. Totes dues seran diürnes i, probablement, passades per aigua, segons les previsions meteorològiques. La convocatòria principal, de l'Assemblea 8-M començarà a les 11:30 als Jardinets de Gràcia i recorrerà el centre de Barcelona fins a arribar a l'Arc de Triomf. Paral·lelament, el Moviment Feminista de Barcelona, que agrupa diverses entitats, ha convocat una altra manifestació, que començarà a les 12 h a la plaça de Catalunya.