L’allau de demanda per als concerts de comiat d’Oques Grasses ha creat un escenari que ha anat molt més enllà de l’èxit habitual d’un grup català. Les 220.000 entrades disponibles per a les quatre dates del 2026 han volat en qüestió de minuts, situant la banda en una categoria fins ara reservada a noms com Springsteen, Coldplay o Beyoncé. Tot plegat mantenint preus assequibles, entre 35 i 60 euros. L'èxit espectacular de la banda osonenca i la gran febre que s'ha desbocat per a assistir al seu últim ball és difícil d'analitzar, i són moltes les teories que intenten explicar aquest boom sense precedents. Entre elles, la del FOMO, acrònim de l’expressió anglesa Fear Of Missing Out (por de perdre’s alguna cosa), una síndrome que ha atacat a molts catalans, fans de la banda o no, que viuen una fal·lera per assistir o formar part d’aquest concert únic. Aquest acrònim anglès té fins i tot una versió oficiosa en català, PANSA (por a no ser allà). Però aquest èxit massiu també ha esdevingut el terreny perfecte perquè especuladors i revenedors s’hi llancessin en massa a fer negoci o, directament, a estafar. La combinació d’una demanda desbordada, d’un fort component emocional i de la sensació d’estar davant d’un esdeveniment irrepetible, ha afavorit que la revenda es disparés.
Aquesta situació ha estat realment afavorida per algunes de les condicions que ha posat la promotora dels concerts, ja que es podien comprar fins a 20 tiquets per persona, un límit molt per sobre del que és habitual en aquest tipus de concerts, que sol ser sis entrades per comprador. Malgrat això, la promotora, TheProject, afirma que només 40 persones han adquirit el màxim permès de 20 tickets i que la mitjana real ha estat de 4,6 entrades per comprador. Igualment, la xifra continua sent alta comparada amb la mitjana habitual, que rarament arriba a tres. A més, el fet que les entrades no fossin nominals ha permès que alguns grups organitzats les adquirissin en grans quantitats amb la intenció de revendre-les immediatament a preus inflats. A tot plegat s’hi afegeixen els bots automatitzats, programes capaços de comprar centenars d’entrades en segons, saltant-se les cues digitals i deixant els fans reals en clar desavantatge. És una pràctica prohibida per la llei de competència deslleial, però difícil de detectar i encara més de perseguir.
En menys d’una setmana, les plataformes de revenda han convertit unes entrades que costaven de 35 a 60 euros en productes de luxe. Portals com Viagogo han ofert tiquets a gairebé 500 euros, un increment de fins al 800% respecte al preu original. Davant d’aquesta situació, molts compradors —esperançats, desesperats o convençuts que no hi haurà més oportunitats— han acabat recorrent a la revenda, alimentant un mercat que no només encareix l’accés a la cultura, sinó que també obre la porta a enganys i fraus.
Perquè més enllà dels revendors “legals”, hi ha els estafadors. A les xarxes socials proliferen comptes que ofereixen entrades d’una manera aparentment ràpida i segura, sovint amb missatges repetitius, perfils de creació recent, cap fotografia real i publicacions en castellà, un detall que crida l’atenció en un públic majoritàriament catalanoparlant. Molts d’aquests perfils venen la mateixa entrada a diverses persones, de manera que només podrà accedir al concert qui arribi primer amb el codi. Els Mossos d’Esquadra alerten que és exactament el mateix patró que es va detectar en el cas Coldplay del 2023, quan més de 300 persones van ser estafades amb entrades duplicades o falsificades. La policia fins i tot va arribar a detenir estafadors que suplantaven la identitat dels organitzadors per vendre tiquets inexistents a les portes de l’estadi.
Davant d’aquest panorama, els experts recomanen una premissa bàsica: comprar sempre als canals oficials. Les cerques a Google poden situar portals de revenda al capdamunt com a anuncis patrocinats —plataformes que paguen milions d'euros per aparèixer als primers resultats del cercador— i molts usuaris hi cauen pensant que són webs oficials. I tot i que de vegades les organitzacions alliberen noves entrades més endavant, com ha fet Oques Grasses en altres ocasions, no hi ha garantia que torni a passar. Per tant, l’única compra segura és la que passa pels canals autoritzats.
Els Mossos insisteixen també que cal desconfiar de qualsevol venedor que es negui a parlar per telèfon, que proposi pagaments amb targetes regal, que pressioni perquè la compra es faci de seguida o que no ofereixi cap prova de fiabilitat. Comprar a particulars és especialment arriscat si no es pot fer la transacció en persona i verificar l’entrada al moment.
Si una persona descobreix que ha estat víctima d’una estafa, és imprescindible actuar ràpid i contactar amb el portal implicat, avisar l’entitat bancària per veure si es pot revertir l’operació i reunir totes les proves, captures i converses per presentar una denúncia als Mossos. També es pot reclamar a l’Agència Catalana del Consum si la plataforma opera dins la Unió Europea.