Sona el despertador. La vida pesa. Una mandra del pes d'un bloc de formigó t'abraça per darrere. Costa llevar-se per fer coses. Anar a treballar, viure en una ciutat que no et vol o despertar-se amb algú al costat que no té els mateixos objectius que tu. Ja no hi ha restriccions per la covid més enllà de dur la mascareta al transport públic, però la fatiga que moltes persones van experimentar durant els confinaments encara dura. No es tracta del que popularment –i de manera errònia– es coneix com a depressió postvacacional. Va molt més enllà, tot i que la línia és fina i sovint es pot malinterpretar. Es tracta d'una fatiga d'estil de vida. I malgrat que sembla fàcil de definir, costa una mica més posar-hi noms i cognoms. "És una simptomatologia, un disgust, una fatiga que apareix quan l'avaluació que fem de la nostra vida no ens desperta interès i motivació o il·lusió o ja no té sentit per a nosaltres". Així ho explica la professora de la UOC i membre del projecte de la incubadora de la mateixa facultat Cultura Emocional Pública, Mireia Cabero Jounou en conversa amb ElNacional.cat. "El que sentim al respecte ens fatiga, ens disgusta i no ens agrada. No ens genera satisfacció".

"La vida és l'únic que tenim. Amb el temps, tenim vida, una manera de fer i viure. Això és l'únic que tenim, si no ens satisfà, què ens queda? És una experiència emocional que l'OMS (Organització Mundial de la Salut) no té categoritzada. Però el significat és molt més profund que tenir un mal dia o una mala època. És una vivència emocional negativa global i aquest és el risc". Cabero puntualitza que "tenir un mal dia forma part d'una vida satisfactòria. Tenir mals dies perquè la vida m'esgota és una altra cosa", i afegeix que segurament el significat sigui un altre. "La vida, tal com la tinc construïda, no parla de mi ni del que jo necessito. Dels meus valors, o les meves necessitats. No encaixa el que necessito amb el que he construït". En aquest sentit, ressalta que "aquesta fatiga no és estrès o esgotament, em fatiga perquè em disgusta". 

Passos per lluitar contra la fatiga d'estil de vida

"Un primer pas és fer una bona diagnosi. La vida, tal com està construïda avui, ja no respon al que jo vull. Abans em satisfeia, però evolucionem en la mesura del que vivim i nosaltres ens transformem per dins. Després d'això, l'exterior pot transformar-se", subratlla. D'aquesta manera, comenta que una cosa és el que es pensava fa deu anys i els objectius que es tenien, i l'altra els que es poden tenir anys després. "Són petites crisis que s'han de convertir amb crisàlides de la nova vida". "Si la vida que tenim ara no ens agrada, hem de fer zoom in, i analitzar-ho", és a dir, buscar el que no ens agrada o no ens satisfà". "Potser és l'empresa, potser ja no em sento realitzada al lloc on visc o amb la parella". Per tant, detalla, fer una bona diagnosi permet fer un segon pas. 

Ara bé, també matisa que no cal córrer. "No s'ha de necessitar que tot canviï de manera immediata. Potser m'he de quedar una mica més mentre faig obres". Tanmateix, ajuda a seguir amb el dia a dia si sabem que hi ha d'haver canvis. "Els canvis, de vegades és un envà, d'altres s'han de canviar els fonaments". D'aquesta manera, "si visc la vida en funció dels objectius dels altres, no són els meus".

Potser podria confondre's amb la popularitzada depressió postvacacional. En aquests casos, l'experta constata que "si queda enganxat durant setmanes, no és això. És que la vida a la qual torno que no em va bé". Així, "aquesta fatiga d'estil de vida inclou emocionalitat desfavorable. És fatigant perquè inclou molta emocionalitat, desmotivació, desil·lusió, desencant o poc interès". Saber com si arriba tampoc és fàcil, perquè realment, tal com exposa Cabero, s'hi pot arribar per qualsevol vivència i sentir, aleshores, que "volem viure una vida diferent". 

 

Imatge principal: una noia seu en un sofà, totalment superada / Unsplash