La federació d'associacions de famílies d'alumnes de Catalunya, l'aFFaC, ha enviat aquest dilluns una carta oberta a la consellera d'Educació, Esther Niubó, en la qual l'insta a negociar amb els docents en vaga "amb voluntat política real i compromisos concrets". D'aquesta manera, l'entitat que aplega més de 2.400 associacions de famílies de l'escola pública catalana se situa al costat dels mestres i professors davant la "situació de precarietat sistèmica" en l'educació a Catalunya. Diverses associacions de famílies es manifestaran aquest dilluns a Barcelona en una nova jornada de vaga, en aquesta ocasió al Barcelonès. 

Les famílies asseveren en la missiva que l'escola pública, per ser forta, necessita "professionals escoltats i respectats". "Quan el personal docent denuncia que així no es pot continuar, el Departament té l'obligació d'escoltar", afegeix l'aFFaC. Així, la federació de famílies sosté que la resolució del conflicte passa per "abordar-lo políticament" i no "com a un problema d'ordre públic", en referència a la polèmica infiltració d'agents dels Mossos d'Esquadra en les assemblees de docent per recopilar informació de les accions de protesta.

"Davant d’aquesta situació, la resposta no pot ser el silenci, la deslegitimació o la pressió. Per això, considerem especialment greu la presència dels Mossos d’Esquadra en espais educatius i en assemblees vinculades a les mobilitzacions dels professionals de l’educació. Consellera, aquesta actuació és inadmissible. La presència policial en assemblees de docents és incompatible amb una concepció democràtica de l’educació i envia un missatge profundament preocupant: que organitzar-se i defensar drets pot ser considerat sospitós o perseguible", asseveren les famílies.

La missiva la signa el president de l'aFFaC, Jordi de Carreras, que també expressa el seu "rebuig absolut" a la prova pilot de desplegament de mossos d'esquadra de paisà en centres educatius. "La convivència es construeix amb recursos, mediació i professionals educatius, no amb presència policial", assevera la federació de famílies a la carta. La meitat de la quinzena de centres inclosos en el pla pilot van deslligar-se finalment davant la pressió interna dels seus claustres o el rebombori mediàtic que es va formar al voltant de la iniciativa. 

 

 

La carta adverteix de "la manca de recursos, la sobrecàrrega de feina, l'absència d'un model d'aula que garanteixi la codocència i l'atenció a la diversitat i anys de polítiques han afavorit l'expansió i blindatge dels concerts educatius, mentre la pública continua infrafinançada". Així mateix, les famílies adverteixen que "la realitat quotidiana" dels centres escolars és lluny de l'"horitzó" d'escola inclusiva, que defensen no com un projecte de futur, sinó com a "un dret reconegut" i un "compromís" del mateix Departament d'Educació. 

La carta de les famílies també posa sobre la taula la "realitat" que una part de l’educació passa fora de l’aula i "se sosté amb feina no reconeguda", en referència a sortides, tutories o reunions, que "no són extres, són imprescindibles per garantir el benestar, la cohesió i els aprenentatges dels infants i adolescents". De fet, més d'un miler de centres de tot Catalunya s'han adherit a un manifest per negar-se a fer sortides i colònies el curs vinent fins que el Departament d'Educació no doni resposta a les seves demandes. Els impulsors assenyalen que aquestes activitats se sostenen en la feina "voluntària" dels docents i reclamen que sigui valorada i remunerada.