La pandèmia de la Covid-19 i la crisi econòmica associada a ella han tingut un impacte sobre les finances de la Generalitat que assoleix ja els 6.091,3 milions d'euros des que va esclatar.

Segons dades recollides per Efe, aquesta és la 'factura' total provocada pel coronavirus des de març de l'any passat fins a finals d'abril de 2021, les últimes dades actualitzades dels quals disposa el departament d'Economia de la Generalitat.

Aquest balanç inclou, d'una banda, les despeses generades per la pandèmia, com els sanitaris, les realitzades en les residències, les ajudes i subvencions a sectors afectats per ella, així com altres costos associats a aquesta crisi; i per una altra, el minvament d'ingressos, ja que amb la pandèmia va caure la recaptació de tributs propis i cedits i també van disminuir ingressos d'entitats i cànons.

Gairebé 4.800 milions el 2020

En concret, la pandèmia va generar l'any passat un impacte als pressupostos de 4.761,4 milions d'euros, dels quals 3.638,2 milions van correspondre a despeses i altres 1.123,2 milions per la via dels ingressos.

De gener a abril d'aquest any, l'impacte total de la pandèmia sobre el pressupost - els comptes prorrogats de 2020- és fins al moment de 1.329,9 milions, el resultat de sumar els 1.306,8 milions d'euros de despeses acumulades en aquests quatre mesos i altres 23,1 milions d'impacte en ingressos, és a dir, de minvament d'ingressos.

La caiguda d'ingressos s'explica, principalment, pel descens de viatgers en el transport públic i, en menor mesura, per la reducció de taxes i preus públics de la Generalitat i d'altres ens i empreses públiques derivada de la reducció de l'activitat econòmica, argumenta el departament d'Economia en el seu últim informe mensual d'execució del pressupost.

Amb tot, la Generalitat preveu un increment de recursos a final d'any gràcies a les transferències extraordinàries per finançar prestacions socials i projectes de reactivació econòmica, i apunta que creixeran els ingressos de l'impost sobre Successions i Donacions, per exemple.

Quant a les despeses provocades per la pandèmia en aquests quatre mesos de 2021, la despesa directa, és a dir, la sanitària i l'associada a les residències, va suposar 419,2 milions, mentre que l'indirecte o l'induït va ser de 887,6 milions d'euros.

Les ajudes superen de llarg la despesa sanitària

A pesar que la pandèmia segueix generant una abundant despesa, el seu origen ha canviat, ja que el 2020 el gruix de la despesa era de caràcter sanitari, i ara la suma destinada a ajudes i subvencions supera àmpliament a la despesa de caràcter sanitari.

El canvi de tendència posa de manifest que s'ha superat la part més crítica de la pandèmia i ara l'economia catalana cerca tornar a la normalitat de la mà de la vacunació.

En concret, si el 2020 la despesa sanitària va suposar un total de 2.141,4 milions d'euros -incloent en aquesta xifra 112,6 milions de les residències- , és a dir, un 58,8 % de la despesa total, en el que va d'any -fins a abril- la despesa directa generada per la pandèmia (sanitària i sociosanitària) suma 419,2 milions, un 32 % del total.

La partida de subvencions i ajudes a sectors perjudicats per les restriccions de la pandèmia va sumar en amb prou feines quatre mesos un total de 711,26 milions, superant així de llarg el destinat a despesa sanitària.

De fet, l'import en aquests quatre mesos s'apropa a les ajudes i subvencions atorgades en tot l'any passat, que va ser de 880 milions.

Pendents del nou pla d’ajudes

De fet, el Govern, que acaba de constituir-se i ara té al capdavant de l'àrea econòmica a Jaume Giró, un exdirectiu de La Caixa, té pendent dir com repartirà els aproximadament 993 milions en ajudes estatals per la pandèmia que li correspon gestionar.

L'anterior Govern, també format per ERC i JxCat, va anunciar a la fi de gener un pla trimestral (de gener a març) amb ajudes per a afectats per la pandèmia per valor de 618 milions, i va dir que elaboraria plans de xoc trimestrals.

D'altra banda, el nou Govern encara no ha fet estimacions sobre quin impacte pressupostari pot tenir la pandèmia aquest any, tant en despeses com en ingressos.

No obstant això, l'estimació de l'anterior conseller, Pere Aragonès, ara president de la Generalitat, era que la pandèmia generaria aquest any un volum de despesa igual o superior al de 2020, perquè a més de la despesa sanitària caldria invertir en la recuperació de l'economia catalana.

Una altra incògnita sobre la taula és si el nou conseller d'Economia, Jaume Giró, optarà per intentar aprovar uns pressupostos de la Generalitat per 2021 o si, atès que el calendari juga en contra, se centrarà a intentar dissenyar i negociar uns pressupostos ja per 2022 i seguir funcionant aquest any amb comptes prorrogats.

De fet, l'anterior Govern va aconseguir aprovar uns comptes per 2020, però la pandèmia va fer que quedessin desfasades i va caldre recórrer a successives ampliacions del pressupost per encaixar les despeses extraordinàries derivades de la Covid-19.

 

Imatge principal: El Camp Nou és un punt més de vacunació / Efe