La ràdio francesa a Barcelona, Equinox, explica als francesos quins passos han de seguir per convertir-se en un "veritable català". La publicació assegura que per entendre millor la cultura local i integrar-se a Catalunya, cal adoptar uns quants hàbits. Equinox deixa clar que Barcelona no és Madrid, i els costums catalans no són els mateixos que a altres llocs d'Espanya. "Els catalans sempre sorprenen". Per esdevenir un bon català aporten 10 consells per poder convertir-se en un ciutadà més a Catalunya. 

Dir "adeu" en lloc de "adiós"

"L'adeu" és un clàssic a Catalunya per sortir d'una botiga o acomiadar-se d'algú. Un hàbit que pot semblar estrany, per als que no coneixen Catalunya, perquè gairebé a tot arreu d'Espanya és més habitual llançar una “hasta luego”. Però per convertir-se en un autèntic català, cal començar imitant els locals. 

Menjar pa amb tomàquet

Si hi ha una cosa que caracteritzi gastronòmicament a Catalunya és el pa amb tomàquet i un rajolí d'oli.  Des de la revista assenyalen que és un dels berenars més tradicionals de Catalunya, i tot i que és fàcil com un pastís, se serveix a tot arreu, a qualsevol hora, i els catalans ho juren. A més, un pa amb tomàquet molt bo es fa amb pa de "vidre". 

Celebrar Sant Jordi o Sant Esteve

Una altra de les característiques de Catalunya són les festes populars i tradicionals. Des d'Equinox recorden que el dia de Sant Jordi és importantíssim. El 23 d'abril, Catalunya celebra el seu patró, Sant Jordi, i la festa aplega llibreters i floristes pels carrers per a una mena de “dia de Sant Valentí” català. Una cita per no perdre's, pels catalans.

Una altra de les més significatives és just després de Nadal, on s'acostuma a allargar les vacances fins al 26 de desembre amb Sant Esteve. La família es reuneix, un any més, al voltant de la taula per fer un bon àpat, una tradició que ja fa segles que existeix. Tradicionalment, l'àpat d'aquest dia són els canelons. 

Algunes... tradicions estranyes

Una de les tradicions que més sorprèn els francesos i al món en general és el Tió. Asseguren que els nadius catalans encara mantenim certs costums si més no escatològics, com el caganer o el Tió de Nadal. El primer és un senyor petit, ajupit amb els pantalons als turmells, en una posició inadequada, i que està amagat al pessebre. 

D'altra banda, està el Tió, que el descriuen com un tronc, sovint rematat amb una barretina. El Tió de Nadal ve a buscar refugi a les cases catalanes i “fa” regals o dolços si s'alimenta bé, segons la tradició. No totes les llars perpetuen avui aquestes tradicions, però els que es diuen 100% catalans no han abandonat el seu caganer i el seu Tió de Nadal.

Donar suport al Barça

Per als francesos no és discutible, sinó que és un pas obligatori, encara que no t'agradi el futbol: has de donar suport al FC Barcelona. 

Posar una bandera al balcó

Detallen que les banderes són recurrents, als balcons de Barcelona però també d'altres ciutats catalanes. La majoria de vegades és una bandera independentista, però també hi ha banderes tradicionals catalanes, la senyera, la del barri (com a la Barceloneta), o fins i tot una bandera que reclama silenci als carrers, especialment adreçada a turistes i festers. En resum, totes les banderes són bones, l'objectiu és posar-ne una.

Explicar la història de Catalunya

Des de la revista asseguren que els catalans coneixen (i reclamen) bé la història de la seva "regió", i no dubten a corregir qui no en conegui la cronologia. Sobretot quan es tracta del 1714, una data clau en la història de Catalunya. Per combinar-se amb la multitud, hauràs d'aprovisionar-te de llibres d'història. 

Fer calçotades

Cada hivern, els catalans fan almenys una calçotada! Una tradició culinària que neix dels calçots, una mena de porros més aviat dolços que es mengen submergint-los en salsa romesco. Una delícia que els catalans no es priven; els més lligats a la tradició fins i tot van a Valls, on cada any se celebra una gran calçotada popular. Un català imprescindible .

Ser garrepa... o no

Una crítica molt comuna que els altres espanyols acostumen a fer als catalans és que són garrepes amb els diners. Un tòpic que es podria explicar històricament, sobretot pel fet que el poble català té una tradició mercantil; però també per les demandes fiscals del sector independentista. Molts veuen, doncs, els catalans com a mesquins, i, tanmateix, aquest tòpic no està realment demostrat.

Parlar català

Això sembla evident i innecessari, ja que el castellà també és llengua oficial a Catalunya. No obstant això, els nens aprenen el català a l'escola, si a casa encara no el parlen, i encara que no l'utilitzin tots amb fluïdesa, almenys el dominen. Per començar definitivament, hi ha cursos gratuïts que s'imparteixen en línia, posats en marxa per la Generalitat.