L'exèrcit espanyol prepara un important desplegament de mitjans aeris, marítims i terrestres al Camp de Tarragona la setmana vinent per simular dos accidents aeris, un al mar i un altre a terra, i posar a prova la capacitat de resposta dels equips de recerca i salvament. Les maniobres, batejades com a CERNIA 2026, es desenvoluparan entre el 9 i el 13 de novembre, amb les dues jornades principals previstes per als dies 10 i 11 de novembre, segons consta en la documentació de coordinació de l'exercici, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. L'operatiu, organitzat per l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai espanyol, tindrà com a base principal l'aeroport de Reus i implicarà la mobilització d'avions, helicòpters, un dron militar de grans dimensions i embarcacions de salvament, amb la participació de militars espanyols i italians i la col·laboració de serveis d'emergències de Catalunya, com els Bombers de la Generalitat, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), Protecció Civil i els Mossos d'Esquadra. La segona jornada, dedicada al rescat de víctimes a terra, coincidirà amb la vaga general convocada per l'11 de novembre.
L'exercici, dirigit des del Centre Coordinador de Rescat Aeronàutic (ARCC) de Palma, forma part dels entrenaments que l'exèrcit espanyol organitza per comprovar la coordinació entre els diversos organismes que han d'intervenir en cas d'un accident aeri. En edicions anteriors, aquestes maniobres s'han desenvolupat a les Illes Balears, amb simulacres a Mallorca i Menorca. Aquest 2026, però, l'escenari escollit és el Camp de Tarragona, amb una primera fase a les aigües del litoral del Camp i una segona a l'interior, a les muntanyes de Prades, al Baix Camp, al voltant de l'antic campament militar de Castillejos.
Primer simulacre: un accident d'avió al mar davant de Tarragona
La primera gran operació està prevista per al dimarts 10 de novembre i porta el nom de SAMAR, la fase de salvament marítim. Segons el document militar, l'exercici simularà un accident aeronàutic amb supervivents al mar que obligarà a activar un dispositiu de recerca, localització, rescat i evacuació. Els equips participants hauran de coordinar les operacions des de l'aire i des de les embarcacions, recuperar les víctimes simulades i organitzar-ne l'assistència sanitària i el trasllat fins a terra. La zona concreta de l'accident simulat encara s'havia de tancar en el document de coordinació, que sí que situa part del desplegament logístic al port de Tarragona.
Per a aquesta primera jornada, l'exèrcit espanyol preveu mobilitzar sis helicòpters, un avió CN-235 i un dron militar MQ-9, amb participació de diverses unitats. L'Ala 49 aportarà dos helicòpters S-76C i l'avió CN-235, que assumirà les funcions de coordinació sobre el lloc del sinistre. L'Ala 46 participarà amb un helicòpter H215, mentre que Salvament Marítim hi destinarà un AW139. També s'hi afegirà un helicòpter HH-139 de l'Aeronautica Militare italiana i un aparell dels Bombers de la Generalitat. Un dels elements més singulars de l'operatiu serà la participació d'un MQ-9 de l'Ala 23, un dron militar de grans dimensions que operarà en un bloc d'altitud separat de la resta d'aeronaus.
La coordinació de l'operació també serà un dels elements que s'avaluaran. El Centre Coordinador de Palma iniciarà la direcció de la resposta i, durant el simulacre, transferirà aquesta responsabilitat a Capitania Marítima, que la delegarà a Salvament Marítim. Mentrestant, l'avió CN-235 de l'Ala 49 mantindrà la coordinació dels mitjans desplegats sobre el punt de l'accident. La planificació també contempla la intervenció de mitjans marítims de Salvament Marítim, mentre que la participació d'embarcacions de la Guàrdia Civil i del Servei de Vigilància Duanera estava pendent de confirmació.
Segona jornada: sis víctimes perdudes a les muntanyes de Prades
El dimecres 11 de novembre l'exercici es traslladarà a terra amb una segona fase, batejada com a SATER. En aquest cas, els militars i els serveis d'emergències hauran de localitzar i rescatar sis persones que simularan ser víctimes d'un accident aeri en una zona de muntanya. El dispositiu preveu distribuir-les en tres grups de dues persones, separats entre si, per obligar els equips de recerca a localitzar diversos punts i organitzar posteriorment l'evacuació. El mapa incorporat a la documentació militar situa l'àrea prevista d'aquest exercici a les muntanyes de Prades, en un sector que inclou l'entorn de l'antic campament militar de Castillejos, a la comarca del Baix Camp. Es tracta d'una antiga instal·lació de l'exèrcit espanyol, a la zona d'Arbolí, que va deixar de tenir activitat militar fa més de dues dècades i que actualment és propietat de la Generalitat.
Per a aquesta segona jornada es preveu la participació de tres helicòpters i un avió CN-235. L'Ala 48 mobilitzarà un NH-90, l'exèrcit italià tornarà a aportar un HH-139 i els Bombers de la Generalitat hi participaran amb un helicòpter propi. L'avió CN-235 de l'Ala 49 serà l'encarregat de coordinar la recerca des de l'aire fins que es localitzin les víctimes. A partir d'aquell moment, segons estableix el pla, la coordinació sobre el terreny passarà a l'helicòpter dels Bombers, que assumirà la direcció de les operacions de rescat en el lloc de l'incident.
L'objectiu és assajar una situació real en què els serveis militars de salvament aeronàutic localitzen un accident i, un cop identificat el punt del sinistre, han de coordinar-se amb els equips d'emergències competents a Catalunya per completar el rescat. El simulacre inclourà la comprovació dels sistemes de comunicació, la localització dels afectats, la coordinació dels helicòpters i l'organització de les evacuacions. El document també preveu establir punts de comandament avançat, espais de triatge sanitari i itineraris per traslladar els ferits.
Bombers, SEM, Protecció Civil i Mossos: coordinació amb els serveis catalans
Més enllà del desplegament estrictament militar, el CERNIA 2026 comportarà una mobilització de recursos dels serveis d'emergències catalans, també SEM, Mossos, Agents Rurals i Protecció Civil. El paper dels Bombers serà especialment rellevant en el simulacre terrestre de l'11 de novembre, quan assumiran la coordinació de les operacions sobre el lloc del sinistre després de la localització dels sis figurants. La planificació també contempla la col·laboració dels serveis sanitaris per preparar les zones de classificació de ferits i les rutes d'evacuació, així com la intervenció de les autoritats de la Generalitat en la direcció de les emergències dins del seu àmbit competencial.
Un exercici que altres anys s'ha fet a Mallorca i Menorca
El CERNIA és un exercici internacional de recerca i salvament aeronàutic que organitza l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai a través del centre coordinador de Palma. No es tracta d'unes maniobres de combat, sinó d'un entrenament per comprovar la capacitat de resposta davant d'accidents d'aeronaus i, especialment, la coordinació entre els mitjans militars, els serveis civils de salvament i els equips sanitaris.
En els darrers anys, l'exercici s'ha desenvolupat principalment a les Illes Balears. El 2022 es va celebrar una fase marítima a la badia de Pollença, amb participació de mitjans espanyols, francesos i italians. El 2023, els simulacres es van repartir entre el mar situat entre Mallorca i Menorca i la serra de Tramuntana. L'any passat, el CERNIA 2025 es va traslladar a Menorca, on es van simular accidents aeris al mar, a l'est de l'illa, i a terra, a les zones des Mercadal i Sant Lluís, amb participació de militars i equips d'emergències.