Mentre dura la crisi migratòria a Ceuta i creixen les tensions a banda i banda de la frontera entre Espanya i el Marroc, l'exèrcit espanyol ha decidit fer una demostració de força i s'ha desplegat al sud de la Península en unes maniobres d'entrenament. Les tres branques de les forces armades espanyoles, l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai, el de Terra i l'Armada, duran a terme una campanya conjunta entre aquest dilluns i aquest divendres per millorar l'eficiència de les operacions de presència, vigilància i dissuasió en aquesta zona. Concretament, l'Estat Major de la Defensa ha explicat que l'acció militar, anomenada Eagle Eye 26-03, es farà a la base aèria de Màlaga i sobre el mar d'Alborán, que banya les aigües de Ceuta i Melilla i el nord del Marroc. Segons els líders militars, els exercicis són una mostra del compromís "indestructible" de l'exèrcit espanyol amb la "seguretat d'Espanya" i ratifiquen la seva aposta per "la pau l'estabilitat en el territori espanyol".
Amb aquest nom, les forces armades espanyoles volen posar a prova les seves capacitats de defensa del flanc sud de l'Estat espanyol, justament en un moment en el qual la tensió amb el Marroc creix per la crisi migratòria que viu Ceuta. Tot i que el govern espanyol manté que hi ha una col·laboració total i eficient amb el marroquí, alguns ministres de l'estat nord-africà han continuat manifestant les seves reclamacions "històriques i geogràfiques" sobre les dues ciutats autònomes espanyoles i la resta de places de sobirania. L'exèrcit espanyol, però, s'entrena ara per respondre de forma conjunta a qualsevol amenaça militar sobre el flanc sud.
L'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai ha aportat sis caces F-18 de l'Ala 15, ubicats a Saragossa, però desplegats a Màlaga pels exercicis. La vigilància aèria es farà des de la base de Torrejón de Ardoz i amb els Esquadrons de Vigilància Aèria (EVA) situats a Constantina (Sevilla), Motril (Granada) i Alcalá de los Gazules (Cadis). En el cas de l'Exèrcit de Terra, la Unitat de Defensa Antiaèria (UDAA) II-73 es desplegarà als voltants de la Base Aèria de Màlaga i el port de Màlaga, per proporcionar defensa antiaèria i complementar la vigilància de l'espai aeri.

Pel que fa a l'Armada, la fragata Méndez Núñez (F-104) navegarà per aigües del mar d'Alborán amb la comesa d'integrar-se al sistema de defensa aèria, aportant capacitats de vigilància i defensa antiaèria i complementar la cobertura dels EVA i de la UDAA desplegada. La Méndez Núñez disposa de sistemes de radar i míssils avançats que li permeten detectar i neutralitzar amenaces a llargues distàncies, garantint la protecció efectiva de l'espai aeri.
El Marroc s'arma
Les maniobres de l'exèrcit espanyol coincideixen en un moment en el qual l'exèrcit marroquí també està reforçant les seves capacitats. En els últims anys ha augmentat el seu pressupost en defensa i ha adquirit moderns sistemes de llançament de míssils a la Xina, Israel i els Estats Units. L'última compra ha estat la de 18 llançadores sobre camió M142 HIMARS amb 40 míssils M57 ATACMS de 300 quilòmetres d'abast, 36 coets de 70 quilòmetres i M30A2 GLMRS amb capacitat d'arribar a 92 quilòmetres de distància. El Congrés dels Estats Units va rebre fa poc temps la confirmació d'aquesta venda, per la qual cosa, les primeres unitats ja poden arribar al Marroc durant el 2027, en pocs mesos.
El HIMARS, per exemple, ha estat especialment important per a Ucraïna en la seva defensa de la invasió Russa del 2022, ja que li van permetre atacar dipòsits d'armes i posicions russes durant les seves contraofensives exitoses que li van permetre recuperar fins a un terç del territori primerament envaït el 2022.
En el cas d'una possible guerra amb Espanya, el Marroc podria disparar còmodament des de Tànger o Larraix, objectius tan importants com la base naval de Rota, la base d'helicòpters militars d'el Copero, a Sevilla, la base de Morón de la Frontera i altres posicions defensives a les províncies espanyoles de Cadis i Sevilla. A més, segons indiquen informacions recents, el Marroc també s'està armant amb drons kamikaze com els shahed iranians, que han pogut esquivar les defenses aèries dels Estats Units i els seus aliats a l'Orient Mitjà, colpejant les seves bases a la zona.