Les becàries i les col·laboradores del catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, Ramón Flecha, acusat d'assetjament sexual, expliquen com van haver d'estar a la seva disposició durant mesos o anys. Preparar-li la maleta, planxar-li camises, netejar el bany de casa seva, rentar els plats, fer la compra durant un viatge de feina, rentar el seu cotxe o dormir on ell estigués perquè no es volia quedar sol. Són algunes de les coses que aquestes dones, que formaven part del seu grup de recerca CREA, van haver de fer durant molt de temps. Almenys sis d'elles expliquen que Flecha va desplegar un comportament manipulador per mantenir sexe amb elles i demanar-los massatges mentre ell tenia una clara situació de superioritat jeràrquica. En alguns casos, ell era el director de tesi d'alguna d'elles, i en altres, formava part del tribunal que jutjava el seu treball de recerca per convertir-se en doctores.
Les 'minyones' de Flecha
Una investigació conjunta d'elDiario.es, RTVE Noticias, Ràdio 4-RNE i InfoLibre ha recollit els testimonis d'aquestes dones. "No hi havia un context per dir que no, no podíem negar-nos, s'enfadava i et castigava. Veies que havia passat amb una altra gent, que de sobte t'apartava, podia estar dies sense convidar-te a res, et rebutjava coses, decidia no enviar-te a una xerrada que demanava una universitat. Et jugaves la teva reputació i que es parlés bé de tu a CREA. A l'acadèmia importa la nota, vols tenir beques, vols tenir plaça. Has de buscar-te la vida i si algú et promet una carrera i t'inclou en projectes, tu et lligues a això", explica una de les denunciants sota el pseudònim d'Alejandra. I afegeix que "sabies que si anaves a un viatge amb ell eres la seva minyona, li feies la maleta, el PowerPoint, li planxaves les samarretes… Cada dia li tocava a una i era una cosa que normalitzaves. Sabies que si anaves amb ell estaves al seu servei".
Aquesta dona recorda que durant un viatge que van fer plegats es va encarregar de comprar el sopar, rentar els plats, preparar la presentació que Flecha exposaria l'endemà, i fins i tot anar a comprar-li una corbata “perquè se l'havia oblidat”. “Havies d'estar a la seva disposició. En aquest moment, ell ja no era el meu director de tesi, però ho era de CREA, i jo passava la major part de les meves hores fent tasques per a CREA, això repercutia en publicacions i projectes”, afirma. Precisament, aquestes publicacions i projectes eren fonamentals per a la carrera acadèmica d'aquestes dones. Alejandra detalla com “tenir-lo content” feia “que no s'oblidessin de tu” a l'hora, per exemple, de signar articles acadèmics.
Una altra dona, Alicia, relata que mentre era becària entre el 2003 i el 2006, en diverses ocasions va haver de rentar el cotxe de Flecha. "Fa anys que no en té, però abans sí, o igual et tocava rentar un cotxe que no era el seu, però era el cotxe en el qual aniria per, per exemple, recollir un conferenciant. Et deia 'cal anar a recollir tal o tal altre, ves a rentar el cotxe', i calia netejar-lo també per dins. Recordo que llavors costava 30 o 40 euros rentar-lo, i jo, que era becària, ho pagava de la meva butxaca". A més, també l'enviava a "comprar bombons a una pastisseria molt luxosa de Barcelona" per poder oferir-los durant "les reunions d'equip d'un projecte europeu".
Diversos testimonis relacionats amb el CREA durant anys relaten que era habitual que part de l'activitat del grup es fes a casa de Ramón Flecha, des de treball de recerca fins a tertúlies, menjars o cinefòrums. “Anàvem a treballar a casa seva i a vegades arribava un moment en què deia 'vinga, netejarem', i ens posàvem a netejar entre totes la seva casa. Era migdia i llavors deia que un equip se n'anés a cuinar, i l'altre a netejar. Jo he estat netejant banys a casa del Ramón. I he vist com a una companya li demanava que li tenyís els cabells". Mentre elles feien les tasques domèstiques, ell aprofitava per tenir reunions amb algunes d'elles a "la seva habitació". Sobre la coerció exercida per Flecha, explica: “Tu estàs a la universitat i ell et posa damunt de la taula la possibilitat de deixar de treballar en altres ocupacions i centrar-te en la universitat, de publicar, d'investigar. Les promeses són constants i la promoció universitària depèn del fet que tinguis publicacions, projectes... Et fiques en una roda en la qual si abaixes el ritme se t'aparta i perds la teva possibilitat de promoció i les teves relacions personals més significatives, perquè ell ha aconseguit que tot ho facis amb ell i amb el seu cercle: Cap d'Any, Sant Joan, mirar un partit de futbol… en general, a moltes dones els passava que en mirar fora d'aquest cercle ja no els quedava res”.
Una altra de les denunciants, Mónica, també assenyala aquest comportament controlador "podia passar en qualsevol moment, de qualsevol forma, et deia 'on estàs?', o 'estàs lliure aquesta nit?, perquè ja t'aviso', i tu havies d'estar pendent, ens tenia a la seva disposició. També passava en el despatx que de sobte havies d'anar amb ell al que fos".
La resposta de Ramón Flecha
Preguntat sobre si encarregava aquestes tasques a les seves col·laboradores, Flecha assegura que és mentida. "Mai ha succeït això amb subordinades o alumnes". A més, també nega cap relació sexual o missatges. En resposta als mitjans de la investigació, ha afirmat que "fer-me preguntes sobre sexe és assetjament sexual". A més, ha denunciat que tot es tracta d'una campanya de difamació: "Si m'ataquen és per això, perquè he estat el primer catedràtic que ha denunciat violència de gènere i l'assetjament sexual en les universitats espanyoles". Amb tot, durant l'últim any, 24 persones han abandonat CREA. Diverses d'elles han buscat assessorament legal davant el temor que la seva sortida els suposés algun tipus de represàlia.