Una migdiada breu a la tarda pot tenir un impacte directe i positiu sobre el funcionament del cervell i la memòria, segons un estudi publicat a la revista NeuroImage. La recerca, elaborada per investigadors de la Universitat de Friburg i de la Universitat de Ginebra, conclou que un curt període de son és suficient per reorganitzar les connexions entre les neurones i facilitar que la nova informació s’emmagatzemi de manera més eficient. Fins ara, aquest procés només s’havia associat a una nit completa de descans, però l’estudi demostra que el cervell pot “reiniciar-se” parcialment amb una migdiada, especialment útil en contextos d’alta càrrega cognitiva. “Els nostres resultats suggereixen que fins i tot els períodes curts de son milloren la capacitat del cervell per codificar nova informació”, afirma Christoph Nissen, investigador principal de l’estudi.
El cervell treballa sense pausa al llarg del dia, ja que assimila estímuls, elabora pensaments i incorpora informació nova, un procés que reforça les connexions entre neurones i sosté l’aprenentatge. Però aquest mateix reforç continu també té un cost: amb el pas de les hores, la xarxa sinàptica pot acabar “carregada” i la capacitat d’aprendre tendeix a disminuir per saturació. El son actua com un mecanisme de regulació d’aquesta hiperactivitat, reduint l’excés d’enfortiment sense esborrar el que és rellevant. “L’estudi demostra que aquest ‘reinici sinàptic’ pot passar amb tan sols una migdiada a la tarda, alliberant espai per a la formació de nous records”, afirma Nissen.
La recerca es va fer amb 20 adults joves sans, que en dues tardes diferents van fer una migdiada (d’uns 45 minuts de mitjana) o es van mantenir desperts. Com que no es poden mesurar sinapsis directament en humans sans, l’equip va recórrer a tècniques no invasives com l’estimulació magnètica transcranial i l’electroencefalograma per inferir canvis en la força i la plasticitat sinàptica.
Els resultats van indicar que, després de la migdiada, el “to” general de les connexions sinàptiques del cervell baixava, un senyal coherent amb un efecte de recuperació i de descàrrega de la saturació acumulada durant el dia. Aquesta reducció de la intensitat global no implicava un cervell més lent, sinó tot el contrari: la plasticitat per generar noves connexions millorava de manera clara, de manera que els participants quedaven més ben predisposats a incorporar informació nova que no pas després d’un període equivalent de vigília. Això és especialment rellevant en feines o activitats amb exigència elevada —de la música a l’esport, passant per tasques de seguretat crítica—, on petites caigudes de rendiment poden tenir conseqüències. “Una migdiada pot mantenir el rendiment sota alta exigència”, afirma Nissen.
Una mala nit no altera el rendiment cognitiu
Tot i aquests beneficis, els autors remarquen que una mala nit puntual no significa necessàriament que l’endemà el rendiment hagi de caure en picat. El problema apareix quan el trastorn del son es cronifica. En casos d’insomni persistent, expliquen, els mecanismes biològics que regulen el cicle son-vigília acostumen a continuar funcionant, però el que pesa més són les preocupacions, la hiperalerta i hàbits que acaben alimentant el cercle viciós de dormir malament. En aquest context, la resposta més efectiva no implica recórrer directament als somnífers, sinó per intervenir sobre aquests patrons amb teràpia cognitivoconductual per a l’insomni (TCC-I).