Fa només dos anys, Catalunya mirava els pantans amb angoixa. Mirar cada matí el nivell dels pantans s’havia convertit gairebé en una rutina quan, entre l'estiu del 2021 i la primavera del 2024, el país va viure la sequera més gran de la seva història. Sau deixava al descobert l’església de Sant Romà, les restriccions s’estenien pel país i cada episodi de pluja era observat amb l’esperança de començar a sortir d’una sequera excepcional. Aquest estiu, en canvi, Catalunya ha encadenat les temperatures més altes mai mesurades i els embassaments han perdut una cinquena part de les reserves. Però el fantasma de la sequera continua lluny. Les conques internes han acabat l’estiu amb els pantans al 76,7% de la seva capacitat, tres punts per sobre del nivell que tenien ara fa un any i també per damunt de la mitjana de l’última dècada. És, de fet, el millor registre a mitjans de setembre des del 2020, quan el temporal Glòria havia deixat els embassaments pràcticament plens. La situació permet a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) mirar els pròxims mesos amb tranquil·litat. El director, Josep Lluís Armenter, assegura en declaracions a l’ACN que les reserves actuals garanteixen els recursos de les conques internes sense necessitat d’aplicar restriccions, com a mínim, "més enllà de l’estiu de l’any vinent".
L'efecte de l'evaporació
La fotografia és bona, però l’estiu ha deixat empremta. A mitjans de juny, els embassaments de les conques internes estaven al 94,7%. Tres mesos després han baixat fins al 76,7%, una pèrdua d’uns 18 punts que se situa lleugerament per sobre del descens habitual durant els mesos de més calor, que havia estat inferior als 15 punts. La baixada és habitual a l’estiu. Augmenta el consum d’aigua per l’agricultura, el turisme i les activitats domèstiques, mentre les aportacions dels rius acostumen a disminuir. Aquest any, però, s’hi ha afegit un factor especialment important: la calor extrema. "L’evaporació ha estat més alta que altres anys", explica Armenter. A això s’hi afegeix aquest consum superior durant els mesos d’estiu, tant pel turisme com pel regadiu.
Les temperatures excepcionalment elevades han accelerat la pèrdua d’aigua dels embassaments, però el fet d’haver començat l’estiu pràcticament al 100% ha permès absorbir el cop sense acostar-se ni de lluny als nivells crítics de la darrera sequera. El mateix Armenter destaca que la situació actual és fruit també d’"un ús molt acurat dels recursos", d’una eficiència cada vegada més alta del regadiu i d’una contenció més elevada de l’aigua emmagatzemada als embassaments.
La majoria dels pantans, per sobre del 70%
La majoria de pantans continuen, de fet, clarament per sobre de les tres quartes parts de la seva capacitat. La Llosa del Cavall està al 88,5%, Susqueda al 82,1% i Sant Ponç al 80,3%. La Baells se situa al 74,8%, Sau al 73,2% i Siurana al 72,4%. Hi ha, però, diferències importants. Darnius Boadella, especialment castigat durant l’última sequera, es troba ara al 61%, mentre que Foix ronda la meitat de la seva capacitat. Riudecanyes protagonitza una de les caigudes més pronunciades: estava ple fa només tres mesos i ara ha baixat fins al 34,4%.
Les dessalinitzadores no han deixat de treballar
Una de les lliçons de l’última sequera és que Catalunya no pot dependre exclusivament de la pluja. Per això, malgrat que actualment no hi ha una situació de sequera, les dues dessalinitzadores actuals s’han mantingut funcionant aproximadament al 50% de la seva capacitat. "Això fa alentir molt la baixada de recursos i dels nivells de reserva als embassaments", explica Armenter. L’objectiu és senzill: gastar menys aigua dels pantans quan n’hi ha i arribar més preparats al pròxim període sec.
A aquesta producció s’hi afegeixen altres recursos que fa uns anys tenien un pes molt menor, com l’aigua regenerada, les aigües subterrànies o noves infraestructures de potabilització. Entre elles hi ha la recent posada en marxa de la potabilitzadora de Sant Feliu de Llobregat, la futura ampliació de la planta del Besòs, a la Trinitat, i un aprofitament més elevat de l’aigua subterrània i superficial del Besòs.
Cap a un sistema menys dependent de la pluja
L’estratègia de la Generalitat va més enllà de superar l’actual cicle sec. L’objectiu és reduir de manera dràstica la dependència de la pluja. Actualment, aproximadament el 70% de l’aigua disponible procedeix dels recursos emmagatzemats als embassaments, mentre que el 30% correspon a fonts com la dessalinització o l’aigua regenerada. La previsió és invertir aquesta proporció el 2030: que el 70% de l’aigua provingui de recursos no dependents directament de la pluja i només el 30% dels embassaments. Per aconseguir-ho, l’ACA preveu construir tres noves dessalinitzadores abans del 2033, que se sumarien a les dues actuals i permetrien duplicar la capacitat de producció d’aigua dessalinitzada. L’estratègia no inclou, en canvi, transferències d’aigua procedents d’altres conques.
Les conques de l’Ebre, a un nivell més baix
La situació és diferent a les conques catalanes de l’Ebre, que ocupen aproximadament el terç occidental del país. En aquest cas, els principals embassaments han passat del 70,8% al 58,9% de la seva capacitat en un any. Alguns continuen gairebé plens, com Riba-roja d’Ebre, al 96,1%, o Terradets, al 96,6%. D’altres, però, es mouen poc per sobre de la meitat: Oliana està al 56,8%, Rialb al 55,6%, Talarn al 53,4%, Camarasa al 52,8% i Canelles al 50%. Les diferències entre les dues grans àrees hidrològiques de Catalunya també tenen a veure amb l’ús de l’aigua. Les conques catalanes de l’Ebre concentren aproximadament el 60% del consum total del país, però la immensa majoria es destina a l’agricultura. Les conques internes, en canvi, abasteixen el 92% de la població catalana.
Catalunya consumeix menys aigua
La transformació també es nota en el consum domèstic. El 2004, abans del primer gran episodi de sequera d’aquest segle, el consum se situava al voltant dels 145 litres per persona i dia. Vint anys després, en sortir del segon gran episodi, havia baixat per sota dels 110 litres. Entre el 2007 i el 2024, la població catalana va augmentar un 12%, però el consum domèstic d’aigua es va reduir un 9%.
Després d’un estiu de temperatures rècord, els pantans han retrocedit, però ho han fet des d’uns nivells excepcionalment alts i amb més recursos alternatius en funcionament. La sequera continua sent una amenaça estructural en un país mediterrani cada vegada més exposat a episodis extrems, però, per ara, el seu fantasma queda lluny.