La Comissió Europea ha inclòs Espanya en la llista de quatre estats membres que considera elegibles per accedir al mecanisme de solidaritat del Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea, un instrument que ha de permetre als països amb “més pressió migratòria” a reubicar migrants o demanar suport financer a la resta d'estats membres. A part d'Espanya, Brussel·les ha determinat que Grècia, Xipre i Itàlia són els quatre països que es troben “sota pressió migratòria pel nombre desproporcionat d'arribades” que pateixen i podran començar a sol·licitar ajuda a través del mecanisme a partir del juliol de 2026, quan aquest entra en vigor. Tanmateix, ni les reubicacions ni l'ajuda financera seran obligatòries: s'hauran de negociar i els estats seran lliures d'escollir la seva contribució.
L'executiu d'Ursula von der Leyen ha escollit Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre com a estats elegibles pel mecanisme de solidaritat de la UE partint de les dades del primer Informe Anual Europeu sobre Asil i Migració, que situa aquests quatre països entre els quals estan sota “pressió migratòria”. No obstant això, l'anàlisi de la Comissió Europea —fet entre el juliol del 2024 i el juny del 2025— constata que les entrades irregulars a la UE s'han reduït un 35%. Així i tot, el comissari d'Assumptes Interns i Migracions, Magnus Brunner, ha afirmat que “tots els estats membres estan sentint la pressió de la migració il·legal en diverses formes”. Els quatre estats membres llistats, per tant, seran elegibles per accedir al mecanisme de solidaritat quan el pacte migratori comenci a aplicar-se oficialment a partir del juliol del 2026. L'instrument de solidaritat els permetrà sol·licitar reubicacions, ajuda financera o altres mesures de suport a altres governs de la UE.
Arribades a la baixa
El document presentat aquest dimarts indica una reducció del 35% en l'entrada d'immigració il·legal entre el juliol de 202 i el juny de 2025. Les projeccions que recull apunten a una disminució addicional de les arribades de cara a 2026, quan la Comissió Europea tornarà a avaluar la situació de cada estat membre els mesos de juliol i octubre. Segons la Comissió, s'esperen menys sol·licituds d'asil pels acords de la UE amb els països d'origen i de trànsit, l'augment de les devolucions, així com les actuacions policials contra les xarxes il·legals de tràfic de migrants.
Encara es negocien les quotes de repartiment
Un altre grup de països, entre els quals hi ha França, Alemanya, Bèlgica o els Països Baixos, està en risc de pressió i tindran accés prioritari a la Caixa d'Eines de Suport a la Migració de la UE. D'altra banda, Bulgària, Txèquia, Estònia, Croàcia, Àustria i Polònia podran demanar al Consell Europeu que els atorgui una deducció parcial o total de les seves obligacions al fons de solidaritat per les pressions migratòries patides els últims cinc anys. L'informe s'ha fet públic un mes més tard del previst i sense les quotes de repartiment per a cada país, que encara es desconeixen i estan pendents de negociació per la negativa total de Polònia i Hungria a participar-ne i les reticències d'altres estats del nord, que demanen als del sud que compleixin amb el Reglament de Dublín, que estableix que el país d'entrada és l'encarregat de les sol·licituds d'asil.