L’any 1025 l’abat Oliba de Ripoll va enviar un grup de monjos a la muntanya de Montserrat, on va prendre forma el monestir benedictí que ha acabat representant l’espiritualitat de Catalunya. Mil anys més tard, Montserrat es prepara per celebrar un mil·lenari que fa anys que prepara. De fet, la Fundació Mil·lenari es va constituir el ja llunyà 1997, i com ha assegurat el comissari de la celebració, el pare prior Bernat Juliol, el mateix antic testament assenyala que “tot té el seu moment i sota el cel hi ha temps per cada cosa, temps per plantar i temps per collir”, per assenyalar que ha arribat finalment el “temps de collir”.
Aquesta collita prendrà la forma d’un miler d’activitats que se celebraran en un període de quinze mesos, des del 7 de setembre del 2024, quan hi haurà la inauguració institucional que donarà pas l’endemà, 8 de setembre, a la solemne eucarística d’obertura del mil·lenari i celebració popular, fins al 8 de desembre del 2025, quan es clourà la celebració amb vespres i cant del Te Deum mil·lenari. Juliol ha apuntat que el monestir benedictí pren la celebració “amb molta il·lusió” i ha volgut afegir que no es tracta només de “celebrar la fi dels primers mil anys, sinó també l’inici del segon mil·lenari de Montserrat".
En el seu solemne discurs de presentació, el pare abat Manel Gasch (foto superior) ha recordat que la celebració s'emmarca en els mil anys del monestir, tot i que la presència humana a la muntanya es remunta a més de 12.000 anys i la presència d’ermites ja està documentada al segle IX. “Celebrem els mil anys de la fundació del monestir benedictí, quan l’abat Oliba de Ripoll va portar monjos per seguir la regla de sant Benet”, ha afirmat, per afegir que en aquests mil anys, la congregació benedictina “no ens hem mogut d’aquí i hem mantingut la mateixa fe i la mateixa regla, la de sant Benet”. Gasch també ha reivindicat el paper dels monjos com a “custodis de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya i de les diòcesis catalanes”, així com el fet de ser una “casa segura per la llengua catalana”.
Quatre eixos de celebració
La celebració tindrà quatre eixos bàsics: el religiós; el cultural; el participatiu, i el social. Respecte al primer i el més destacat en tant que Montserrat és, al capdavall, un espai religiós, inclourà la celebració d’un any jubila; capítols provincials i general de la congregació de Subiaco-Montecassino, a la qual pertany Montserrat, en el que serà la primera vegada en la història que el capítol se celebra fora d’Itàlia; trobades de moviments i escoles cristianes; les estrenes de documentals sobre la vida monàstica i la història de Montserrat, així com la inauguració d’un videomapatge a la Basílica i la celebració de romeries del mil·lenari.
En l’aspecte cultural, i amb la voluntat d’obrir la celebració a la ciutadania, se celebrarà un festival de música amb quinze concerts, tant al mateix monestir com en altres ubicacions; una exposició que es podrà veure al Palau Robert de Barcelona i que també viatjarà a Roma, Brussel·les i Madrid. També s’inclou en la celebració l’exposició actual que hi ha al Centre d’Estudis Catalans de París, així com d’altres al mateix Museu de Montserrat i la Biblioteca de Catalunya.
En el camp participatiu, es preveuen, entre d’altres, setmanes temàtiques d’institucions i entitats de servei públic; espais expositius polivalents; trobades amb entitats de cultura popular; esportives; el món professional i els col·legis professionals, a més d’activitats de muntanya i de senderisme. Finalment, l’eix social inclou exposicions d’art singular; jornades d’entitats socials; trobades d’educadors del lleure; un congrés de salut mental, a més de jornades de famílies acollidores entre altres actes. Tot i que encara hi ha elements per definir, Juliol ha proclamat que “estaríem encantats que pogués venir el papa Francesc”, per afegir que el Sant Pare, “té coneixement que celebrem el mil·lenari i ens faria molta il·lusió que pogués venir”.
A banda del programa d’actes en si, el pare prior ha volgut destacar que “una de les dimensions i objectius del mil·lenari és treballar pel medi ambient i la sostenibilitat”, un fet que comportarà una transformació verda del recinte, amb instal·lació de plaques solars, millora de l’eficiència energètica, transport adaptat elèctric, un pla de descarbonització i un altre de resiliència hídrica, a més d’integrar l’Escolania en la Xarxa d’Escoles Verdes.
Una congregació amb 48 membres
Actualment, la congregació benedictina del monestir de Montserrat està formada per 48 monjos, tot i que no tots viuen al mateix monestir. Juliol ha detallat que n’hi ha desplaçats a les dues cases dependents, els monestirs de Santa Maria del Miracle, prop de Solsona i el de Sant Miquel de Cuixà, al Canigó, a més de dos monjos treballant al pontifici de Sant Anselm, la universitat dels benedictins a Roma. A més, dos altres monjos estan desplaçats, un a Grècia i un altre a Uganda. El pare prior ha destacat que al llarg d’aquests mil anys sempre hi ha hagut “una comunitat de monjos de Montserrat”, malgrat que en dues ocasions van haver de marxar, el 1811, en ocasió de la Guerra del Francès i el 1936 per la Guerra d’Espanya.