Un equip internacional d'astrònoms ha confirmat la troballa de la galàxia nana Donatiello I, batejada amb aquest nom en honor a l'astrònom aficionat Giuseppe Donatiello, que la va descobrir quan analitzava imatges d'Andròmeda preses entre 2010 i 2013 des del Parc Nacional de l'Ase, al sud d'Itàlia.

A l'equip internacional que ha confirmat la troballa hi ha David Martínez Delgado, investigador de la Universitat d'Heidelberg (Alemanya) i primer autor de l'article que reporta el descobriment i les característiques d'aquesta galàxia esferoïdal nana.

En un comunicat, Martínez Delgado assenyala que és de gran interès per a la teoria de la formació de galàxies dur a terme un inventari complet de les galàxies nanes en les proximitats del Grup Local. Afegeix que les imatges ultra profundes d'àrees extenses del cel preses amb petits telescopis per astrofotògrafs aficionats poden ajudar a completar el cens d'aquestes galàxies de baixa brillantor superficial, fins ara desconegudes, que actualment no poden ser detectades amb els cartografiats basats en el càlcul d'estrelles individuals o en la detecció de l'emissió del gas hidrogen neutre.

Les observacions realitzades amb el Gran Telescopi Canàries (GTC), situat a l'Observatori del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma), revelen que Donatiello I és a 9,78 milions d'anys llum, més enllà de les galàxies espirals que formen el Grup Local (compost per la Via Làctea i Andròmeda).

La posició i distància projectades de Donatiello I són consistents amb la hipòtesi que sigui un satèl·lit nan de la galàxia el·líptica propera coneguda com "El fantasma de Mirach", a causa de la seva proximitat a l'estrella Mirach (la segona més brillant de la constel·lació d'Andròmeda). Tanmateix, Donatiello I podria ser també una de les galàxies nanes esferoïdal més aïllades reportades fins ara, situada darrere de la galàxia d'Andròmeda, explica Martínez Delgado.

Aquestes dades assenyalen que la galàxia nana descoberta està composta, principalment, per estrelles velles i que el seu contingut estel·lar és similar a galàxies companyes de la Via Làctea, com Draco o Ursa Minor. L'absència d'estrelles joves i la falta de gas són típiques de galàxies nanes esferoïdals, que van deixar de formar estrelles fa diversos milers de milions d'anys, assenyala Mike Beasley, investigador de l'IAC i coautor de la publicació.