La recepta és ben senzilla: aigua i sucre. Tot ben mesclat i ja tens la poció màgica que farà que dels teus arbres (o plantes, en el cas que visquis en un pis petit i no disposis d'un patí o un jardí) en floreixin caramels. Aquesta dolça tradició anomenada Caramel·ler (si les pomes surten dels pomers i les taronges dels tarongers, els caramel·los, mot menorquí, dels caramel·lers) es manté ben vigent a Menorca durant la Setmana Santa. Quan a S'Àvia Corema encara li queden un parell de peus, els infants comencen a regar els arbres de les escoles i també dels ramells que tenen a casa seva o a la dels avis. El seu objectiu és que entre el Ram i el Dilluns de Pasqua, el dia en concret depèn del poble o de la família, puguin collir els seus dolços. Els caramels més habituals en aquesta tradició són coneguts com els caramel·los llargs. Com el seu nom indica, són unes llaminadures que fan més d'un pam, vermelles i que les criatures (i no tan criatures) només consumeixen aquests dies de festa. Són pocs els que aconsegueixen acabar-se'ls i normalment acaben embolicats amb el seu tradicional paper daurat i lluent dins la nevera, fins que algun pare se'n cansa i el llença d'amagat.
Ara bé, com totes les tradicions, aquesta també s'ha sabut adaptar a la modernitat i, des de fa uns anys, les famílies més xocolateres afegeixen una o dues cullerades de cacau en pols. Ho fan per intentar enganyar el Caramel·ler i que aquest, a banda dels caramels habituals (també són molt populars els coneguts com a Besos, d'un color taronja viu i embolicats en cel·lofana), tregui també algun ou de xocolata. Sol funcionar. Per rebaixar tant sucre, hi ha algunes famílies que fan florir maduixes i altres fruits vermells del seu Caramel·ler.
Una tradició del segle XIX
Aquesta era una tradició comuna en tots els pobles de Menorca, però es manté més viva en aquelles poblacions més petites del centre de l'illa. El seu origen, que se situa a mitjan segle XIX, tot i que podria ser anterior, es confús. En un anunci publicat a El Bien Público l'abril de 1873, una sucreria maonesa ja parlava de caramels "capriciosament embolicats amb papers aromatitzats amb les fines i riques essències més acreditades pels seus gustos". Els historiadors menorquins situen el naixement d'aquest costum com un present de pares a fills després del temps d'abstinència i Quaresma. Els caramels estan lligats a les festes de Pasqua en aquesta illa balear, ja que era comú que a les fàbriques, els mestres i empresaris en regalessin una bossa als seus treballadors. L'altra delícia menorquina relacionada amb els dies sants són les formatjades, unes pastes de carn que ja es consumeixen durant tot l'any i que es poden comprar a forns i supermercats, però que moltes famílies aprofiten els dies de vacances per intentar fer manualment a casa. Encara que el seu nom indiqui el contrari, no duen formatge.
Emblema de la Pasqua menorquina
Els caramels llargs són, més de 150 anys després, emblema de la Pasqua menorquina i només es produeixen per aquesta celebració. Encara ara es fan seguint el mètode tradicional: els sucrers fan bullir sucre amb aigua i glucosa i li afegeixen unes gotes de carmí perquè obtingui el seu color vermell característic. El recipient llavors es tapa amb una fusta foradada perquè el vapor no deixi que es formin engrunes a les parets del recipient. Quan la pasta arriba al "punt de caramel" s'escampa sobre un marbre que s'ha preparat amb una mica d'oli perquè no s'aferri. Llavors, s'afegeix l'essència de maduixa o d'altres sabors i es va doblegant perquè quedi ben barrejat fins que es refreda. En aquest punt, es tallen les diferents parts i se les fa rodar fins a aconseguir la forma cilíndrica. Alguns experts pastissers han reflexionat que a Blackpool, a Anglaterra, es consumeixen uns dolços molt semblants, deixant la porta oberta a una possible relació. No seria el primer vestigi de la dominació anglesa a l'illa.
En cas que vulgueu aprofitar els dies que queden d'aquesta Setmana Santa per replicar la tradició menorquina a casa, ho teniu prou fàcil: aigua, sucre i una mica de cacau extra si desitgeu algun dolç de xocolata. Serà difícil que de les branques en neixin caramels llargs, que només es produeixen allà, però segur que qualque cosa florirà.