El 21 d’abril de 2025 va morir a Roma el papa Francesc, el primer pontífex americà i jesuïta. Enmig de la commoció a tot el món per la pèrdua d’un papa tan reconegut, excèntric, mediàtic i proper, mentre milions de fidels l'acomiadaven, s’activa al Vaticà la maquinària per elegir el successor al tron de Sant Pere. Finalment, i contra el pronòstic de les travesses, seria el missioner nord-americà al Perú Robert Francis Prevost, qui prendria el 8 de maig el nom de Lleó XIV. Com l’any passat va demostrar l'exitosa pel·lícula d'Edward Berger, el conclave genera sempre una enorme expectació. A això hi contribueixen l’hermetisme que envolta el procés carregat d’intriga palatina i confrontació entre famílies ideològiques dins de l’Església per prendre el poder.
Ara, un llibre revela la intrahistòria del conclave en què es va elegir Lleó XIV, tant les maniobres externes que van intentar influenciar-lo com anècdotes a l'interior de la Capella Sixtina. Es tracta de El último cónclave, un relat dels periodistes especialitzats Elisabetta Piqué i Gerard O'Connell que publica aquest dimecres a Espanya l'editorial barcelonina Arpa. En l'obra, desmunten els mites que van sorgir al voltant del conclave. "La nostra versió és diferent gràcies que hem escoltat molts cardenals que han explicat coses molt interessants i que fan que aquest llibre sigui fins i tot millor que el film Conclave, perquè la realitat és millor que la ficció", afirma O'Connell en declaracions a EFE.
Els autors sostenen que Lleó XIV va ser una de les últimes maniobres i èxits de Francesc al capdavant de l'Església. Mirant cap enrere, afirmen que l'anterior papa va assenyalar "de forma tàcita" Robert Prevost com a possible successor. "Amb les seves últimes decisions, el va portar a Roma com a prefecte d'un dels dicasteris més importants del Vaticà, el va fer cardenal i poc abans del conclave el va nomenar cardenal bisbe, el rang més alt del qual només n'hi ha 12, per això diem que va ser l'última sorpresa de Francesc", apunta Piqué.
El llibre confirma també una de les anècdotes que van transcendir de les congregacions de cardenals: el cardenal italià Beniamino Stella va desconcertar els seus companys perquè va atacar obertament el papa Francesc, de qui va dir que va ignorar "l'arrelada tradició de l'Església que vinculava el poder de govern amb les ordres sagrades". Així, durant aquelles reunions, periodistes d'un web catòlic ultraconservador van repartir biografies dels cardenals i un llibre sobre "els secrets del grup reformista dins de l'Església", amb què van intentar influir en el conclave.
Es repeteix una votació per un error de l'espanyol Osoro
El conclave deixa diverses anècdotes, com que va caldre repetir una votació perquè el cardenal espanyol Carlos Osoro, arquebisbe emèrit de Madrid, va introduir per error dues paperetes. Així mateix, alguns cardenals van haver de ser desvetllats a Santa Marta per anar a la Sixtina perquè s'havien quedat adormits, ja que no podien tenir els seus mòbils perquè el conclave requereix aïllament total de l'exterior i, per tant, els tenien com a alarma. El Vaticà els va regalar després un despertador.
Tanmateix, hi va haver un cardenal que no va lliurar el seu telèfon, un altre detall que revela el llibre. Durant la primera votació, els encarregats de seguretat adverteixen que estan captant un senyal, una targeta SIM activa a la Capella Sixtina! Van avisar el cardenal Pietro Parolin, el secretari d'Estat del Vaticà. El cardenal en qüestió era un dels més grans: es troba el telèfon a la butxaca i "desorientat i angoixat, lliura l'arma del delicte".
L'obra també revela detalls de les votacions. "Vam veure que, com va succeir també el 2013, hi va haver tota una campanya mediàtica a la premsa italiana per un candidat italià que era el cardenal Parolin, però el paquet de vots que calculàvem, segons explicaven la resta de cardenals, era impossible. Parolin va entrar papa i va sortir cardenal, el mateix que li va passar a Angelo Scola el 2013", explica Piqué.
El conclave a la Capella Sixtina del qual va sortir el nou papa / EFE
El conservador Erdö lidera en la primera votació i després Prevost es dispara
La realitat va ser una altra a la mediàtica: els resultats de la primera votació mostren que més de trenta candidats han obtingut vots, però només tres han rebut entre vint i trenta sufragis. El primer és l'hongarès Péter Erdő, el candidat dels conservadors; seguit ja de Prevost, després Parolin i, finalment, el francès Jean-Marc Noël Aveline, amb entre deu i vint vots. Durant el recompte de paperetes de la primera votació, Erdö fa la sensació de no estar en plena forma, cosa que podia haver fet canviar d'idea els electors, expliquen.
"La segona votació revela un canvi dràstic respecte a la nit anterior. El cardenal Prevost és el principal beneficiat: aquesta vegada és al capdavant després de guanyar molts vots. Parolin passa de la tercera a la segona posició, encara que els seus vots no han canviat substancialment", per la qual cosa també es destrueix la idea que va circular que va cedir els seus vots a l'estatunidenc. Prevost va continuar guanyant consensos respecte a Parolin i Aveline fins a la quarta votació, quan el cardenal nascut a Chicago, però que va viure gairebé 40 anys al Perú, va rebre 108 vots i van esclatar els aplaudiments a la Sixtina.