El jutge de guàrdia de la localitat de San Bartolomé de Tirajana, a l’illa de Gran Canària, ha enviat a presó aquest divendres a 17 dels 251 ocupants de la pastera que es va rescatar el passat 24 d’agost després que desenes de persones morissin, per la seva possible implicació a la tragèdia que va succeir a bord de l’embarcació, que inclou diverses morts violentes. Els detinguts s'enfronten a l'acusació habitual de delicte contra els drets dels ciutadans estrangers (per afavorir la immigració irregular al ser els patrons del cayuco), amb l'afegit en aquest cas de delictes de lesions i delictes contra la vida, que probablement es transformaran en càrrecs per homicidi dolos o assassinat a mesura que vagi avançant la investigació i s'escolti a més supervivents de la tragèdia. La xifra de víctimes encara no està tancada, però pot superar el mig centenar i, fins i tot, aproximar-se a les 70 morts, ja que els testimonis asseguren que l'embarcació va partir cap a les Canàries amb "més de 300" ocupants i alguns parlen de, fins i tot, 320 persones a bord.
Aquest divendres, el magistrat ha pres declaració, no només als 17 detinguts per la policia – 16 senegalesos i un gambià –, sinó que també ha escoltat a quatre supervivents del cayuco que han proporcionat al jutge, com a testimonis protegits, un relat “duríssim” que descriu episodis d’extrema violència, amb pallisses i diverses persones llençades vives per la borda de l’embarcació, segons han indicat fonts judicials. Es tracta d’una embarcació de grans dimensions que va partir amb ocupants procedents, la majoria de Gàmbia i el Senegal, onze dies abans de ser trobada a la deriva per un mercant a l’oest de Dajla, al Sàhara Occidental, a més de 400 quilòmetres al sud de les Canàries. Abans de posar rumb cap a Espanya, el cayuco va estar diversos dies fondejat lluny de la costa, mentre anaven arribant en embarcacions més petites les persones que formarien part de l’expedició cap a Europa, el nombre de les quals ja va provocar alguna batussa abans de sortir per com d’amuntegats que anaven tots.
Persones llançades vives al mar
En un moment no determinat de la travessia, el motor de l'embarcació es va trencar, la qual cosa va desfermar la tragèdia, primer en forma de morts per set amb el pas dels dies, però sobretot quan alguns dels migrants van ser acusats de ser bruixots que havien provocat la mala sort. Els desafortunats que van sofrir aquesta acusació van ser emmanillats, apallissats i llançats vius a la mar. Aquesta, però, no és la primera vegada que fets d’aquest tipus ocorren a la ruta Canària, ja que el jutjat del Hierro instrueix dos casos similars investigats per la Guàrdia Civil a finals de 2024, en els quals van ser assassinades quatre i vuit persones, respectivament, també per acusacions guiades pel mateix tipus de superstició. En aquest cas, però, la violència va anar creixent amb el curs dels dies, a mesura que s'anaven esgotant l'aigua i els queviures i els patrons tractaven d'imposar la seva llei, armats amb pals i ganivets, segons han relatat els testimonis protegits davant del jutge de guàrdia. Arribat un punt, no només es llençava per la borda als “bruixots”, sinó també a qui sortís en defensa seva o als qui simplement es queixaven de la penúria del viatge i demanaven aigua o menjar.
La cruesa del relat dels supervivents sobre aquests episodis violents ha commocionat fins i tot els intèrprets que han traduït les seves declaracions tot i tenir experiència en aquesta matèria, han remarcat les fonts. Però no sols hi va haver morts a bord, també hi va haver lesions i amenaces: a un testimoni li van partir les dents, a un altre el van ruixar amb gasolina i a un tercer el van amenaçar de prendre represàlies amb el seu fill, un menor que viatjava amb ell, si no callava i seguia les seves ordres. En aquest moment de la instrucció no s'ha concretat el nombre de morts que es van produir, però els testimonis disponibles descriuen tan morts per deshidratació, com persones llançades vives a la mar. Les primeres solen catalogar-se als tribunals com a homicidi per imprudència; les segones, podrien ser qualificades d'homicidi o assassinat, en virtut de les circumstàncies que concorrin.