L’arqueologia sovint no és tan maca com apareix a les pel·lícules. La realitat és que a l’empresa arqueològica Aixa-Can Mansana fa cinc mesos que més de la meitat de la plantilla fa vaga indefinida per reclamar qüestions que consideren bàsiques, com ara millores en la seguretat i una millor categorització dels llocs de treball —reivindicacions que s'estenen pràcticament a tot el sector. Pel que fa a la seguretat, crida l'atenció un dels aspectes que denuncia en Javi Gordo, un dels treballadors: "Ens hem de comprar botes de 80 euros i només ens en paguen 22". En menys d'un mes farà mig any que va començar la vaga, i per això a ElNacional.cat hem parlat amb dos d'aquests arqueòlegs catalans en peu de guerra.
No, no són pas com l'Indiana Jones. Tant en Javi com el seu company Juan Fernández coincideixen que la seva feina és més aviat de "pic i pala" i de "buidar carros de terra", lluny d'una imatge tan cinematogràfica. Concretament, s'encarreguen d'extreure restes arqueològiques de diferents jaciments i de registrar-les perquè es puguin estudiar en un futur: les inventarien, les netegen, les siglen, apunten com les han extret i d'on, fan croquis del lloc i centenars de fotografies... Tot això, per exemple, a les excavacions de la necròpoli de Ca la Madrona, a Mataró, com a pas previ a la destrucció del jaciment per a la construcció d'una planta de reciclatge. Aquí hi van trobar el març de l'any passat un seguit de restes ceràmiques i lítiques prehistòriques, de finals del neolític o principis de l'edat del bronze (ara fa uns 5.000 anys), sota l'estratigrafia d'època romana. Una feina apassionant, però les condicions d'aquests treballs no és que siguin les millors, segons els dos arqueòlegs.
A un oficinista li dones l'ordinador per treballar, no? Nosaltres necessitem les nostres eines de protecció
Tornant al tema de la seguretat, en Javi i en Juan critiquen que hi ha hagut situacions de treballadors que no han rebut cap curs de prevenció de riscos després de més d'un any a l'empresa. A més, asseguren que a cap dels dos se'ls ha oferit la revisió mèdica suposadament obligatòria. "Tu has de tenir el curs de prevenció de riscos laborals i la revisió mèdica abans de començar a treballar. En aquest cas, si ho fan, és un any tard. Entenem que l'empresa sí que està disposada a fer aquest esforç, però la realitat és que encara avui dia ens diuen que no", lamenten. El que denuncien és el "retard espectacular" en aquestes qüestions, fet que els ha impedit treballar en altres projectes de més envergadura —com els de les obres de perllongament de la línia L8 d'FGC entre la plaça d'Espanya i la Vila de Gràcia, de les quals aviat en parlarem.
En Javi veu en les excavacions de Ca la Madrona un exemple "molt bo" d'aquests endarreriments en matèria de seguretat: "Quan arribem, som nosaltres els que ens paguem el casc i les botes. És després que l'empresa ens paga això, però ens ho hauria de donar abans de començar a treballar". I què vol dir "després"? "Sis mesos, en el meu cas", diu el Juan. Per a més inri, el que els paga l'empresa és només una part: un màxim de 22 euros. "Et pots gastar 80 euros en unes botes segures, que són una mica més cares perquè són de seguretat. I més tard te'n paguen, com a màxim, 22", expliquen. Per si no ha quedat clar, afegeixen: "A un oficinista li dones l'ordinador per treballar, no? O li dones després? Nosaltres necessitem les nostres eines de protecció".
Abús de categories inferiors
Un altre dels motius pels quals fan vaga és "l'abús" de la categoria laboral d'auxiliar. En resum, hi ha tres categories: auxiliar, oficial i tècnic, més enllà de llocs directius. "Realment l'auxiliar i l'oficial tenen funcions molt similars. La diferència és l'experiència, però el conveni no especifica quina és aquesta experiència", assenyalen. D'aquí que molts companys, com en Juan, encara siguin estiguin en aquesta categoria inferior malgrat tenir el grau en Arqueologia i més d'un any de carrera en el sector. I el seu cas no és el pitjor: "Hi ha companys que tenen dècades d'experiència i encara són auxiliars". Així, el que reclamen és que hi hagi "un procés de categorització normal, a partir de l'experiència i els estudis, com a qualsevol empresa", segons en Javi.
Els dos arqueòlegs consideren que aquesta qüestió també s'aplica en els "esquirols", els companys que continuen treballant i que mantenen en marxa excavacions com la de Mataró. "En el cas de Ca la Madrona, van agafar càrrecs més alts, com el de tècnic o director, i els van posar a fer feina d'auxiliars i oficials. A picar i extreure, a remoure terres. I així, doncs, tiren endavant", apunta en Juan. Ara bé, l'empresa no ha pogut fer servir aquesta estratègia a les excavacions de l'L8, que han romàs paralitzades per mor de la vaga. Ara, un cop acabada la licitació, la promotora ha contractat una altra empresa per reprendre les obres.
Com s'aguanta tant de temps?
Després de tant de temps —el febrer farà mig any—, no es pot dir que hi hagi hagut gaires avenços. "Hem fet múltiples intents de negociació amb l'empresa, però sempre ens han dit que no. És difícil negociar amb algú que no vol negociar", critiquen. Tenen assumit que arribaran als sis mesos de vaga, i a partir d'aquí intentaran reactivar de nou un procés de negociació que realment els porti "a bon port". I com han aguantat fins ara? Gràcies a la caixa de la resistència de la CNT, el sindicat que els assessora. Aquesta caixa de resistència paga l'equivalent al sou mínim i el transport cap a reunions, piquet i altres accions de vigilància de la protesta als setze arqueòlegs en vaga de Can Mansana, que té una plantilla d'uns 28 treballadors.
Arribats a aquest punt, arriba una pregunta incòmoda de respondre davant de la gravadora, ja que podria acabar amb la seva força de negociació i fer saltar pels aires la vaga: fins quan voldrà aguantar la CNT? Cap dels dos arqueòlegs volen parlar ni en nom del sindicat ni en nom de l'empresa, però estan convençuts que ningú no s'esperava arribar a aquesta situació. Ara bé, en Juan diu que ja van avisar abans de començar que tenien capacitat per aguantar la vaga durant "anys", i que des de la CNT els diuen que continuïn perquè tenen "raó". I no només "raó" en el cas de Can Mansana, sinó "raó" arreu del sector, pel qual pensen seguir treballant. Sí, aquests arqueòlegs són molt diferents de l'aventurer que Steven Spielberg va portar a la pantalla gran, però en Javi hi veu una similitud: "No som l’Indiana Jones, però lluitem com ell".
Imatge principal: el jaciment de Ca la Madrona, a Mataró / Consorci de Residus del Maresme