Els advocats de Bartolomé Cursach, Bartolomé Sbert i Jaime Lladó han presentat un escrit davant el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) sol·licitant l'obertura de judici oral contra el jutge Manuel Penalva, el fiscal Miguel Ángel Subirán i els agents de Policia Nacional que els van investigar en la macrocausa de presumpta corrupció en la Policia Local. L'escrit d'acusació arriba just després d'acabar el judici en l'Audiència, en el qual la majoria d'acusats, inclosos Cursach, Sbert i Lladó, han resultat absolts.
Penes de presó
En l'escrit, Cursach, Sbert, l'exdirectiu del conglomerat, Antonio Bergas i el director de la discoteca Tito's, part important del grup Cursahc, Jaime Lladó, demanen per als dos juristes i els quatre policies de Blanqueig amb els quals col·laboraven, unes penes que sumen 200 anys de presó i 338 anys d'inhabilitació i multes que conjuntament ascendeixen a 2,3 milions d'euros per delictes continuats de revelació de secrets, obstrucció a la justícia, omissió del deure de perseguir delictes, prevaricació i coaccions durant la instrucció de la causa que ara s'ha jutjat en l'Audiència Provincial.
Els representants reclamen per a l'exfiscal Miguel Ángel Subirán 3 anys de presó per revelació de secrets, 27,5 anys, 247.500 euros de multa per 11 delictes d'obstrucció a la justícia, 2 anys per un delicte de fals testimoniatge, 1 any per coaccions i 4 anys per dos delictes obstrucció a la justícia. Al mateix temps, per diversos delictes de prevaricació li demanen més de 60 anys d'inhabilitació. En total, 37,5 anys de presó, 70 anys d'inhabilitació i multa de 799.470 euros. Per al jutge Manuel Penalva, les penes que es reclamen, sumen 36,5 anys de presó, 70 d'inhabilitació i multa de 549.000 euros. En concret, demanen 3 anys de presó per un delicte continuat de revelació de secrets, 27,5 anys i 247.500 euros per 11 delictes d'obstrucció a la justícia i altres 2 per un altre delicte d'obstrucció a la justícia. Per diversos dels delictes de prevaricació li demanen més de 60 anys d'inhabilitació.
Pel que fa als policies, les penes que es reclamen per al sotsinspector de Blanqueig augmenten fins a 34,5 anys de presó, 51 d'inhabilitació (més de 40 per prevaricació) i 247.500 euros de multa. En concret, demanen per a l'agent 3 anys de presó per un delicte continuat de revelació de secrets, 27 anys i mig per 11 delictes d'obstrucció a la justícia, 1 any per un delicte de coaccions i tres anys per un altre delicte continuat de coaccions. Per a l'inspector cap reclamen 3 anys per un delicte continuat de revelació de secrets, 27,5 anys per 11 delictes d'obstrucció a la justícia i 3 anys per un altre delicte continuat de revelació de secrets. Per un altre dels agents de Blanqueig penes que sumen 31,5 anys de presó, 51 d'inhabilitació (més de 40 per prevaricació) i 247.500 euros de multa. En concret, tres anys per un delicte continuat de revelació de secrets, 27 anys i mitjans per 11 delictes d'obstrucció a la justícia i un any de presó per coaccions. Finalment, per l'exinspectora cap demanen 3 anys de presó per un delicte continuat de revelació de secrets i 27,5 anys per 11 delictes d'obstrucció a la justícia. En total, 30,5 anys, 51 d'inhabilitació (més de 40 per prevaricació) i 247.500 euros de multa.
Coacció als testimonis
Segons el que denuncien en l'escrit, que l'exjutge Penalva, l'exfiscal Subirán i els quatre policies nacionals haurien amenaçat i coaccionat a testimonis perquè declaressin incriminant-los, a més, defensen que van prevaricar a l'hora d'acordar els arrestos i l'ingrés a la presó dels investigats. També els acusen d'haver ocultat proves que no els hi convenien i van filtrar informació quan la causa estava sota secret. Cursach, Sbert, Bergas i Lladó assenyalen que els acusats, durant el temps que va durar la investigació contra ells, "van decidir conscientment i voluntàriament vulnerar els drets fonamentals de les persones investigades".
Els acusen també d'un delicte continuat de revelació de secrets en apuntar que, des del començament de la instrucció van filtrar actuacions policials, resultats de diligències, resolucions sota secret, declaracions de testimonis, tot de manera interessada, vulnerant el dret de presumpció d'innocència dels investigats i limitant el dret de defensa amb la finalitat d'aconseguir "suport social". En relació a les filtracions, l'acusació considera que tots estaven al corrent i que, malgrat això, ningú va actuar per a impedir que se seguís amb la difusió de dades o informacions ni tampoc es van investigar o van perseguir aquests suposats delictes.