Els neandertals tenien la mateixa capacitat auditiva que nosaltres i és possible que tinguessin un parlar similar. La primera evidència paleontològica clara sobre la parla fora de la nostra espècie canvia el punt de vista sobre la història evolutiva humana i tanca dècades de debat científic. Així ho ha publicat un equip internacional de la Càtedra d'Otoacústica Evolutiva i Paleontropologia de HM Hospitals i la Universitat d'Alcalá (UAH) a Nature Ecology and Evolution i és la primera vegada que es detecta l'audició d'aquesta espècie.

Segons l'informe, els neandertals tenien "les mateixes capacitats auditives relacionades amb el llenguatge que la nostra espècie, el que suposa la primera prova paleontològica sòlida" que posseïen un sistema de comunicació tan complex i eficient com la parla humana moderna, assenyala Mercedes Comte-Valverde, la directora de l'estudi. 

L'estudi

Per arribar a aquesta conclusió, van estudiar cinc exemplars de neandertals de jaciments de Croàcia (datats fa 120.000 anys), França i Israel (al voltant de 60.000 anys) i uns altres nou individus més antics (uns 450.000 anys) procedents de l'Avenc dels Ossos, a Atapuerca (Burgos).

L'equip en va realitzar una TAC d'alta resolució a les restes per crear un model tridimensional de les cavitats de l'oïda externa i mig, i va aplicar un model biofísic procedent del camp de l'enginyeria de les telecomunicacions per calcular els paràmetres auditius. El resultat va ser -diu la investigadora- que els neandertals escoltaven "exactament en el mateix rang de freqüències que nosaltres".

Existeix un rang de freqüències (amplada de banda) per al qual els humans moderns tenim "una sensibilitat molt, molt elevada, i que coincideix amb el rang en el qual emetem els sons de la parla. A diferència dels homínids més antics d'Atapuerca, els neardertals tenien una gran sensibilitat per sentir la mateixa gamma de sons (fins a cinc quilohertzs) que nosaltres. L'amplitud de l'amplada de banda és un paràmetre -assenyala- que "està directament relacionat amb l'existència d'una comunicació oral complexa".

Un gran descobriment 

Gràcies a aquest descobriment, se supera una discussió científica en el camp de la Paleontologia no exempta de polèmica, que des de fa més de cinc dècades ha enfrontat a grups d'investigadors en el camp de la Prehistòria. Un dels grans problemes en l'estudi de la història evolutiva dels éssers humans era establir si hi va haver alguna altra espècie humana, diferent de la nostra, que disposés de parla. Juan Luis Arsuaga, director del Museu de l'Evolució Humana, codirector de les excavacions d'Atapuerca i signant de l'estudi, recorda, en un comunicat, que "la possibilitat que els neandertals parlessin ha estat una de les polèmiques més intenses i transcendents".

Durant dècades, les dades de la Paleontropologia (l'estudi dels fòssils humans) semblaven descartar que aquests poguessin parlar, però, en les últimes dues dècades, noves dades des del camp de l'Arqueologia han posat en dubte aquesta idea. La clau per canviar l'orientació d'aquesta teoria va estar en el descobriment de la variant genètica FOXP2 en els neandertals, que és característica de l'Homo sapiens i està relacionada amb les capacitats lingüístiques.

Aquest fet va obrir la porta que molts especialistes afirmessin que els neandertals van poder parlar, però faltava la prova paleontològica, que "feliçment hem pogut aconseguir", diu Comte-Valverde.
En l'estudi van participar també el Centre Nacional d'Investigació sobre Evolució Humana (CENIEH), la Univesitat Rovira i Virgili, i la Universitat de Binghamton (Estats Units).