El tequila, el rom i la ginebra són les begudes espirituoses més consumides a Espanya amb dades de 2022, i l'anís, el brandi i el patxaran són les que van registrar un descens més accentuat, segons l'Informe Econòmic i Social de la patronal Espirituosos d'Espanya.

El consum i la producció de destil·lats són dos elements molt arrelats a la cultura espanyola. El primer, afavorit per la tradició dels aperitius i les sobretaules extenses. El segon, per l'art de l'elaboració, que amb prou feines ha canviat amb el pas de les dècades.

El 2020, la situació excepcional sorgida arran de la pandèmia va alterar aquesta situació i va suposar un punt d'inflexió dràstic en la tendència consolidada recollida fins aleshores. Però després de dos anys llargs de restriccions, el sector torna a veure la llum, segons reflecteix aquest informe, segons el qual el consum de begudes espirituoses a Espanya va créixer un 19,4 % aquell any, assolint els 197 milions de litres. Aquestes xifres voregen els nivells prepandèmia de 210 milions de litres el 2019, marcant una retorn significativa a la situació de 2019.

Els espanyols no només estan recuperant els tradicionals moments per gaudir d'una beguda espirituosa, sinó que estan incorporat altres de nous, com els tardeos i 'afterwork'. Aquest nou escenari ha revolucionat les tendències que fins al moment marcaven les preferències dels espanyols. I les diferents categories de productes que competeixen en aquesta carrera|cursa per recuperar i incrementar volum han d'afrontar els nous reptes d'un mercat que compta amb un consumidor cada vegada més exigent, no només amb la qualitat del producte, sinó amb altres elements com la sostenibilitat.

En aquest context, les dades extretes d'un estudi de NielsenIQ, dedicat a les macro begudes, proporcionen una visió reveladora sobre com certes begudes han experimentat notables canvis en la seva popularitat, tant en alça com en descens, al mercat espanyol. Segons els indicadors d'aquesta font, la recuperació del consum s'ha manifestat de manera desigual als diferents canals de distribució. Mentre que les vendes al canal d'hostaleria van créixer un 11,76 % el 2022 en comparació amb l'any anterior, les vendes al canal d'alimentació van registrar un descens del 13 %. Aquesta diferència reflecteix la connexió intrínseca entre les begudes espirituoses i l'experiència en establiments d'hostaleria.

L'informe de la patronal també destaca el comportament per categories de begudes espirituoses durant el mateix període. El 2022, el tequila va liderar el creixement amb un augment del 30% en el seu consum, seguit de prop pel rom (+15,2%), el gin (+12,9%), els licors (+12,8%), el vodka (+9,8%) i el whisky (+ 8,9%). En termes de quota de mercat, el whisky lidera el rànquing amb un 24,5%, seguit pels licors (21,6%), el gin (19,5%) i el rom (14,6%).

Tanmateix, el panorama no és optimista per a tothom i, segons les dades de Nielsen, l'anís es troba ara en un declivi evident. Les xifres recents pinten una imatge complicada de la seva posició al mercat, mostrant un descens rigorós en les vendes i una decadència palpable en la seva participació. Malgrat la seva arrelada història en la cultura espanyola, l'anís està sumit en una caiguda vertiginosa de les seves vendes: en la categoria 'Pyb Hiper+Super+Indep+Horeca+Online' aquest destil·lat viu una caiguda de vendes en unitats equivalents, amb un important descens del 8,3%. Les dades confirmen també la disminució en la concentració en unitats equivalents, que és del 4,9%. I, en termes de quota de mercat en valor, l'anís també ha reduït lleugerament.

Aquest preocupant escenari no només reflecteix un canvi abrupte en les preferències dels consumidors sinó també l'agressiva competència que li infligeixen altres categories de begudes espirituoses, que li han arrabassat el seu protagonisme. En un mercat implacable on l'adaptació és l'única taula de salvació, l'anís es troba en una posició profundament inestable, lluitant per ressorgir i trobar rellevància en les experiències de consum actuals i, encara més desafiador, en qualsevol celebració futura al territori espanyol.

El declivi de l'anís no està aïllat, ja que altres begudes espirituoses també han experimentat caigudes en la seva demanda. Prenent com a exemple la categoria hostaleria s'observa que el patxaran ha patit una disminució en les seves vendes en valor i unitats equivalents, mentre que en categoria de retail un dels productes més afectats és el brandi, amb una caiguda de volum del 3,4% respecto l'any anterior.

Mentre certes begudes alcohòliques han d'enfrontar-se aquesta decadència, productes com el vermut, que abans compartia una situació declinant, està experimentant un sorprenent ressorgiment a Espanya, una contradicció que il·lustra la capacitat de certes begudes per redefinir-se i recapturar l'atenció en un mercat en constant canvi. L'esmentada evolució al mercat de les begudes alcohòliques subratlla la necessitat de comprendre tant les dades quantitatives com el context general.

El cert és que es presenta un desafiament per a les diverses categories: la capacitat d'adaptació i innovació es tornen fonamentals per garantir que aquestes begudes continuïn captivant als paladars i les preferències canviants, i desafia als productors a no només enfrontar, sinó també abraçar amb entusiasme, els desafiaments que planteja el mercat i el consumidor. Només la reinvenció constant i la recerca incansable de l'excel·lència asseguraran que aquestes begudes continuïn sent un element essencial en les experiències i celebracions a Espanya.