L'Observatori d'Habitatge i Terra del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha publicat recentment el seu butlletí periòdic a l'efecte, del que es desprèn que Catalunya i sobre tot Barcelona se situen al capdavant en la crisi del lloguer. Entre 2019 i 2021 el nombre d'habitatges en arrendament a la ciutat comtal s'ha reduït de 492.367 a 418.431, la qual cosa suposa una variació del 13%.

Per la seva part, Girona presenta un descens del 9,38%, Lleida del 3,91% i Tarragona del 2,94%. Com queda de manifest, aquesta situació no es dona només a Barcelona, sinó que es tracta d'un problema que afecta tota la comunitat, que acumula una pèrdua d'habitatges de lloguer del 10,32% en el seu conjunt. Aquestes xifres són el resultat d'una oferta en constant recessió a causa d'un mercat intervingut, i tenen per tant una relació directa amb l'explosió de preus que s'observa en els principals nuclis urbans.

Les conseqüències

El context inflacionari derivat de la crisi sanitària de la Covid-19 i la guerra d'Ucraïna unit a unes polítiques intervencionistes que semblen no ser la solució, han demostrat que restringir el mercat no proporciona una sortida a la recessió del lloguer. Implementar índexs de preus i combinar-los amb una limitació del 2% a les rendes dels arrendaments ha tingut conseqüències: els propietaris, davant de la incertesa i la falta de rendibilitat obtinguda dels seus habitatges, opten per altres models per aconseguir més rendiment o fins i tot per posar-les a la venda.

Així, aquest tipus de regulació ha arribat a comprometre encara més una oferta que ja venia malparada. "El gran nombre de llogaters que està apostant per tancar o vendre els seus immobles, està empitjorant l'accés a l'habitatge en reduir-se l'oferta fins i tot un 40% en algunes zones", avançava l'octubre de 2022 Antonio Carroza, President de Lloguer Segur.

Per aquesta raó, Lloguer Segur creu que la sortida a la crisi dels arrendaments no passa per intervenir els preus i aposta per un mercat lliure i, en tot cas, per prendre mesures que ofereixin seguretat als propietaris i, per tant, estimulin l'oferta. D'aquesta manera, les rendes s'acaben regulant de forma orgànica gràcies al mecanisme natural del mercat. A més, més garanties jurídiques per als llogaters aconseguirien l'efecte contrari al que ara vivim en el cas de Catalunya: les persones trobarien incentius per llogar els seus habitatges i obtenir rendibilitat d'una forma segura.