El coronavirus ha canviat la manera de socialitzar, de trobar-se, de treballar i també a les aules. Grups bombolla, gel hidroalcohòlic, mascareta, confinaments puntuals, Zooms... tots ells ja són un habitual dels centres educatius. Molts centres educatius han apostat fort per les classes i seguiment online, alguns una mica obligats per les circumstàncies i altres han anat més enllà per voluntat pròpia. 

Fa unes setmanes, el psicoanalista i professor col·laborador de la UOC José Ramon Ubieto al llibre El mundo pos-covid i en conversa amb ElNacional.cat, detallava que la virtualitat  té efectes en l'educació. "Hi ha estudis sobre quin és el millor percentatge d'educació virtual a la setmana, i els experts consideren que a la primària això és de 45 minuts", comentava.

Així, també destacava que la lectura és molt més superficial a través de les pantalles, perquè amb el llibre físic pots tornar enrere o subratllar conceptes. "A la pantalla, la mires, toques el mòbil... afavoreix el multitasking, no tornes enrere si no acabes d'entendre el concepte", i concloïa afirmant que "té un element més de dispersió".

Com s'ho han fet els professors?

En aquest context, l'empresa tecnològica especialitzada en tauletes, pantalles interactives i bolígrafs digitals Wacom ha dut a terme una enquesta entre professors de centres educatius i universitats europees per compartir una petita mostra de l'opinió pública sobre l'aprenentatge i els reptes derivats de l'ensenyança durant la pandèmia.

ordenador educacion niño coronavirus unsplash

Un nen segueix les classes online / Unsplash

Segons les dades de la investigació, el 59% dels professors ha afirmat haver canviat totalment a un format online al principi de la pandèmia, el 37% va aplicar un mètode híbrid i només un 16% va restar a l'aula físicament. Davant aquesta situació, en la que l'educació en línia s'ha convertit en la principal forma d'ensenyament, molts centres educatius han hagut d'adaptar-se i preparar adequadament als professors. Han ajudat les escoles i els organismes públics als professors a la seva transició de l'ensenyament presencial a l'online? A escala europea, només el 33% reconeix haver rebut equipament i suport per ensenyar online per part dels centres educatius. A més, el 61% dels docents espanyols considera que no va rebre ajuda per part de les institucions públiques. 

Quins són els reptes de l'educació en pandèmia?

Durant el coronavirus l'aprenentatge i la manera d'ensenyar han hagut de canviar. Segons els professors enquestats, ha estat difícil o molt difícil per al 56% davant el 42% dels alumnes. Malgrat tot, són optimistes com a professors: només el 28% creu que ha estat un procés d'adaptació complicat. 

Entre els reptes, destaquen la participació a classe i l'atenció dels alumnes. Per a un 66% és un repte important la participació a classe i un 65% l'atenció dels alumnes. A més un 57% creu que tenir les eines adequades per a poder seguir les classes des de casa és un desafiament, així com la interacció directa a classe (62%). De fet, quan se'ls va preguntar que trobaven més a faltar, el 93% va respondre que era la interacció personal. Només el 8% va dir que trobava a faltar algunes instal·lacions de les classes, com la pissarra, el guix o el projector. 

Les eines de moda

Les pissarres, llibretes i bolígrafs han canviat per dispositius digitals. Els dispositius més utilitzats pels professors per donar classes a escala europea són, en primer lloc els ordinadors amb sistema operatiu de Windows (69%), seguits pels smartphones (24%). En relació amb el software, els preferits són les plataformes de reunions en línia (77%) i la creació de presentacions (67%), seguits per programes com Word (65%) o Google Education (42%). 

Què passa amb escriure a mà?

La majoria dels enquestats a Espanya considera que la pandèmia ha permès aprendre algunes lliçons al sector educatiu (72%). Tot i que el 28% creu que les classes tornaran a ser com abans, el 49% determina que les classes híbrides seran més comuns a partir d'ara. A més, la tecnologia a l'aula és rebuda positivament, el 60% creu que les eines digitals aporten flexibilitat a l'ensenyament, un percentatge superior al de la mitjana europea (53%).

I en aquest context, com s'han fet els deures? Doncs bé, la majoria ha optat per fer-los a partir de documents facilitats pel centre educatiu (73%), tot  que també han fet treballs impresos contestats a mà, i enviats de manera telemàtica al professor (46%).

Ara bé, els professors creuen que l'ús del llapis i l'escriptura a mà és un fet important en l'educació (54%). També creuen que és important per a comunicar-se i interactuar (44%). 

 

 

Imatge principal: un passadís d'una escola / Unsplash

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat