Les dones que assisteixen a missa o a d'altres serveis religiosos més d'un cop per setmana tenen un 33 per cent menys de risc de morir tant per malaties cardiovasculars com per càncer que les dones que hi van menys o no hi van. És la conclusió de l'estudi dut a terme entre 1992 i 2012 per l'Escola de Salut Pública T.H. Chan, de la Universitat de Harvard. L'estudi es va publicar aquest dilluns a Journal of the American Medical Association, una revista mèdica de referència.

L'estudi es centrava en la salut de les infermeres i hi han participat 74.534 professionals.

En comparació amb les dones que mai assisteixen a serveis religiosos, les dones que hi van més d'un cop per setmana han viscut una mitjana de cinc mesos més i tenen un menor risc de mortalitat cardiovascular (27% menys) i per càncer (21% menys).

Les que hi assisteixen just un cop a la setmana tenen un 26% menys de risc de mortalitat per les esmentades malaties i les que assisteixen menys d'una vegada a la setmana, un 13% menys de risc.

Suport social

"Els resultats suggereixen que assistir a missa té algun efecte important per la salut més que la pràctica d'una espiritualitat solitària" explica Tyler VanderWeele, professor d'epidemiologia i autor principal de l'estudi. "Sembla que, en part, assistir als serveis religiosos augmenta el suport social, ajuda a deixar de fumar, disminueix la depressió i ajuda a les persones a desenvolupar una perspectiva més optimista i esperançada de la vida."

Això té a veure també amb l'estil de vida nordamericà, més religiós, i la relació dels feligresos amb les seves parròquies, habitualment més intensa, variada i freqüent que a Europa, on tot just s'assisteix a l'ofici i no s'hi fa vida. Gairebé el 40% dels nord-americans van a l'esglèsia un cop per setmana o més.

Estudis previs havien relacionat la pràctica religiosa i la reducció del risc de mortalitat per malaltia. Moltes d'aquestes recerques han estat criticades per les seves limitacions, incloent-hi la "causalitat inversa", és a dir, si només qui està sa pot assistir a l'esglèsia i la mostra no està controlada per aquest factor, assistir a l'esglèsia no necessàriament influeix en la salut.

Llibertat religiosa 

L'estudi de Harvard, en canvi, utilitza una metodologia més rigorosa per a controlar les causes comunes de l'assistència i la mortalitat, una mostra més gran i repeteix els mesuraments en el temps tant de l'assistència a l'esglèsia com dels controls de salut. En el trancurs de 16 anys, les infermeres van respondre cada dos anys qüestionaris sobre la seva dieta, estil de vida i estat de salut, i cada quatre anys sobre l'assistència als serveis religiosos.

De les 74.534 dones analitzades, 14.158 assistien a missa més d'una vegada a la setmana, 30.401, una vegada per setmana i les 17.872 restants no hi anaven mai. La majoria de les participants a l'estudi eren blanques, catòliques o protestants i, per tant, les conclusions podrien no ser generalitzables a altres poblacions o altres països o àrees amb limitada llibertat religiosa.

A més, la població de l'estudi inclou només infermeres dels Estats Units d'un estatus socioeconòmic similar, persones que tendeixen a ser força conscients de la seva salut. Els investigadors van ajustar la mostra segons diversos factors, incloent-hi la dieta, l'activitat física, el consum d'alcohol, el tabaquisme, l'índex de massa corporal, la integració social, la depressió, la raça i l'origen ètnic.