Una de cada tres dones d'entre 15 i 49 anys al món, o 736 milions d'elles, ha patit almenys una vegada en la vida violència física i sexual, segons ha revelat el més complet estudi elaborat per l'ONU sobre un fenomen que segons aquesta organització continua "terriblement generalitzat".

L'informe, recopilat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'ONU Dones, també alerta que les xifres de violència s'han mantingut al llarg de l'última dècada, i que aquestes agressions comencen aviat a la vida de les dones: una de cada quatre joves d'entre 15 i 24 anys al planeta les han patit.

Una gran majoria de les víctimes d'aquesta violència (641 milions) ho són en mans de les seves parelles, encara que l'estudi també indica que un sis per cent de les dones que han patit assalts físics o sexuals van ser agredides per tercers.

Por de denunciar les agressions

Unes xifres que, adverteix el document, podrien ser en realitat molt més grans, atesos els alts nivells d'estigma que pateixen en ocasions les víctimes, que porten en ocasions a no denunciar aquest tipus d'agressions, malgrat l'aparició de fenòmens com el MeToo.

Les conseqüències de la Covid

"La violència contra les dones és endèmica a cada país i cultura, perjudicant a milions de dones i a les seves famílies", ha resumit el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, qui ha afirmat que la pandèmia de la Covid-19 no ha fet sinó exacerbar aquesta xacra.

El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) Tedros Adhanom Ghebreyesus acn

El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus / ACN

Un problema que "a diferència de la Covid-19, no pot parar-se amb vacunes, sinó amb el sostingut esforç de governs, comunitats i individus per canviar actituds nocives, millorar la igualtat d'oportunitats (...) i donar suport a relacions sanes i de respecte mutu", ha conclòs.

La violència contra la dona és "la violació de drets humans més estesa a tot el món, i en molts casos amb prou feines és perseguida", ha resumit en la roda de premsa de presentació de l'estudi la directora executiva de l'ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka.

Els països en desenvolupament assoleixen més taxes

L'estudi mostra que la violència contra la dona perpetrada per les seves parelles assoleix més percentatges als països en desenvolupament, afectant a entre el 40 i el 50% de les dones a les Illes del Pacífic, al 35% al sud d'Àsia o al 33% a l'Àfrica Subsahariana, les zones amb taxes més altes.

El sud d'Europa, la taxa més baixa

A l'altre costat de l'espectre es troba el sud d'Europa, on el percentatge de dones que han patit violència en la seva vida és el més baix del globus (tot i que encara és del 16%), mentre que a la resta del Vell Continent oscil·la entre el 20 i el 23%, i a Amèrica, incloent els països llatinoamericans, puja el 25%.

Espanya té un dels índexs més baixos del món, del 15%, mentre que a Mèxic és del 24%, a l'Argentina del 27%, al Perú del 38%, a Colòmbia del 30%, a Xile baixa al 21%, a Veneçuela és del 19% i al Brasil assoleix el 23%.

L'experta mexicana Claudia García-Moreno, del departament de Salut Reproductiva de l'OMS i una de les autores de l'informe, ha demanat tanmateix cautela a l'hora d'analitzar aquestes xifres, ja que en alguns països una taxa baixa podria significar no una baixa prevalença de casos, sinó que molts no es denunciïn.

També ha subratllat que en el futur els percentatges, malgrat les campanyes contra aquest tipus de violència, podrien fins i tot augmentar a certes regions, precisament per l'augment de la conscienciació i les denúncies.

El primer pas, mesurar el problema

L'estudi es basa en dades recopilades entre 2000 i 2018, pel que encara no aborda específicament l'impacte de la pandèmia i els confinaments en el temut augment dels casos de violència masclista, i reuneix estadístiques de 158 països, el doble que a l'anterior informe de l'ONU sobre el tema, de 2013.

"Això és un avenç positiu, parlar de la violència i mesurar-la és el primer pas per combatre-la", ha recalcat García-Moreno

El director general de l'OMS ha destacat que l'impacte d'aquesta violència no només té efectes a llarg termini en les dones que la pateixen, tant físics com psicològics, sinó que també "fa malbé els fonaments de la família, la comunitat, les economies i les nacions".

L'OMS demana una reforma de lleis discriminatòries

"Es tracta d'un vell problema que podem canviar, i sabem el que funciona", ha recalcat Tedros, que ha citat com a possibles solucions la reforma de lleis discriminatòries i la posada en marxa de programes educatius que "desafiïn els estereotips de gènere".

A més "hem de lluitar contra les normes socials que recolzen punts de vista nocius sobre la masculinitat i consenten aquesta violència", ha conclòs.

Imatge principal: Una manifestació contra la violència masclista / ACN

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat