Aquest dimarts ha estat la segona jornada de la selectivitat a Catalunya, que ha començat amb l'examen d'Història o de Filosofia —segons l'elecció de l'estudiant—. La prova d'Història ha comptat amb textos sobre el paper de la dona en la societat de Clara Campoamor, per un costat; i, d'altra banda, de Pilar Primo de Rivera, de la Falange. També han hagut de contestar preguntes tipus test sobre la vida als darrers anys de la dictadura, sobre la Transició i sobre el 23F.
A l'apartat d'anàlisi crítica de fonts historiogràfiques, els alumnes han hagut de treballar dos textos breus. El primer és un fragment d'un discurs de la diputada republicana i activista feminista Clara Campoamor a les Corts Constituents de la Segona República, del 1931, en el qual defensava incloure el dret de la dona al sufragi en la Constitució. "No paguen els impostos per a sostenir a l'Estat en la mateixa forma que les altres i que els homes? No reflueix sobre elles tota la conseqüència de la legislació que s'elabora aquí per als dos sexes, però solament dirigida i matisada per un? (...) Per què l'home, a l'adveniment de la República, ha de tenir els seus drets i han de posar-se en un llatzeret els de la dona?".
Els alumnes han hagut de comparar-lo, en context històric, amb un fragment d'un discurs de Pilar Primo de Rivera, dirigent de la Secció Femenina de la Falange i germana del líder fundador d'aquest moviment. "Cada dia hauríem de donar gràcies a Déu per haver-nos privat a la majoria de les dones del do de la paraula, perquè si el tinguéssim, qui sap si no cauríem en la vanitat de fer exhibició d'això en les places. (...) Nosaltres hem d'atendre només a allò que ens correspon, i hem de deixar que siguin els homes, perquè és a ells als qui correspon, els que resolguin totes les complicacions que comporta el govern de la nació. Les Seccions Femenines han de tenir, respecte dels seus caps, una actitud d'obediència i de subordinació absoluta. Perquè aquest és sempre el paper que correspon a la dona en la vida, la submissió a l'home".
L'examen també ha tingut una part d'explicació de diversos successos i temes, a elegir: com a primera opció, un balanç de les lluites socials i el moviment obrer a Espanya i Catalunya des de la Primera Guerra Mundial fins al cop d'estat de Miguel Primo de Rivera —parlant de pistolerisme, la Canadenca o el Sindicat Únic—; o, com a segona opció, una descripció de les classes socials de l'Espanya dels primers anys de la Restauració borbònica. L'altra part expositiva demanava als alumnes elegir entre explicar les diferències i semblances entre el cop d'estat de Primo de Rivera el 1923 i l'Alçament Nacional del 1936; o explicar les característiques del sistema polític de la Restauració a partir del 1857.
El 23F, protagonista
Finalment, l'examen inclou una part tipus test centrada en els darrers anys del franquisme, la Transició i l'intent del cop d'estat del 23F. En aquesta, els alumnes han hagut de demostrar que coneixien el barraquisme, la migració a Alemanya i Suïssa als anys seixanta, el SEAT 600, l'operació Galàxia, i diversos detalls al voltant del 23F: què s'estava debatent aquell dia al Congrés —la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo—, qui era principal partit de l'oposició el 1981 —el PSOE— o qui era el cap d'estat quan va succeir —el rei Joan Carles I—, o qui va entrar al Congrés al capdavant del destacament de la Guàrdia Civil —Antonio Tejero—.